Fins a l’entrada en vigor de l’última reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, l’última redacció del qual publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat és de data 6 d’octubre de 2015, els lletrats ens trobàvem contínuament amb el problema de la falta d’informació respecte de per què havien detingut al nostre client.
De fet, rares vegades aconseguíem que se’ns facilités l’atestat policial o que, almenys, se’ns informés sobre quin delicte, presumptament, havia comés el nostre defensat. Aquesta pràctica, posava en perill la presumpció d’innocència i vulnerava el dret a la defensa, dret fonamental que ve emparat per l’art. 24 de la Constitució Espanyola. Doncs, els professionals anàvem i havíem d’actuar “a cegues”, ja que desconeixíem que fets se li imputaven al nostre client. Però, a més, ni tan sols podíem aconsellar al detingut que no declarés en dependències policials, ni informar-lo adequadament dels seus drets. Pel que, es vulnerava també el dret del detingut a no declarar contra si mateix i a no declarar-se culpable.
Cert és, que la policia i altres membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat sí que els llegien i llegeixen els seus drets, però ho fan ràpid i sense claredat, com qui recita un monòleg i, per descomptat, sense explicar-li al detingut el contingut i abast de cada dret que se li està llegint. Sense tenir en compte que, en moltes ocasions, el detingut no està comprenent tot el que se li està dient. Pel que, se’ls estava causant indefensió.
Aquest panorama canvia amb l’aprovació de l’última reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que, per fi, es fa ressò dels avanços de la jurisprudència referent a això i escolta les veus que clamaven la necessitat de regular la qüestió controvertida de l’entrevista prèvia amb el detingut en dependències policials, doncs el que existia fins a aquest moment era una llacuna de llei, a la qual la pràctica policial s’acollia, impedint als lletrats parlar amb el detingut, no només en privat, sinó fins i tot estant ja per començar la declaració. No teníem marge de maniobra algun.
No existia cap precepte que prohibís la citada entrevista prèvia del detingut amb el seu lletrat, però tampoc existia empara legal expressa de la mateixa. Pel que, en la pràctica habitual et trobaves amb un “NO” per resposta si és que arribaves a atrevir-te a sol·licitar entrevista amb el detingut o si se t’ocorria preguntar alguna cosa abans de la declaració.
Gràcies a l’última reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, els detinguts tenen dret a entrevistar-se en privat amb el seu lletrat, entrevista aquesta que es realitzarà amb anterioritat a la presa de la declaració com investigat o a la seua manifestació que s’acull al seu dret a no declarar. D’aquesta manera, el professional del dret pot informar i recomanar al detingut el que considera millor per a la seua defensa i, al seu torn, pot fer-se una composició de lloc del succeït, de per què el seu client està detingut, de la gravetat o no de l’assumpte i de si hi ha indicis suficients de la presumpta comissió del delicte.
Afortunadament, i segons la meua experiència, s’està complint estrictament amb aquest tràmit de l’entrevista prèvia amb el detingut. No solament no m’han posat trava alguna, sinó que, fins i tot abans de jo sol·licitar-ho, ja m’ho han ofert i facilitat algun racó per parlar amb el meu client.
És important que cada professional complisca escrupolosament amb la seua funció, sempre a l’empara i en compliment de la llei i sobre la base del respecte dels drets. I, per descomptat, deixant que un i un altre professional complisquen amb la seua labor i les seues respectives funcions; sense oblidar mai, que la presumpció d’innocència i el dret de defensa han d’estar al centre de les nostres mirades, que és un dret fonamental de tots els ciutadans que ha de prevaler sempre i respectar-se sense limitació.
Amb aquesta nova reforma, es dóna resposta i es compleix fidelment amb el mandat constitucional que reconeix que, el ja citat, dret de defensa i la presumpció d’innocència són drets fonamentals i que és bàsica la seua protecció en un Estat social i democràtic de dret. I, al seu torn, garanteix al detingut que tots els seus drets seran respectats i cures. Creant així, seguretat jurídica i seguretat ciutadana.
Mª Teresa Roig Fernández és advocada de professió i mediadora per convicció, socia fundadora de SGR Abogados. És una ferma defensora dels Drets Humans. Està especialitzada, entre altres matèries, en Dret de Família, Nul·litats matrimonials, així com Menors, Violència de Gènere i Dret penal. Té despatx obert en la ciutat de València i exerceix la professió en diversos partits judicials.
