Sobre la voluntat empresarial de rescissió contractual que no es manifesta verbalment o per escrit.
Entenem per acomiadament tàcit aquella decisió empresarial de rescindir la relació contractual que li uneix amb el treballador que no es manifesta expressament siga de forma verbal o escrita, sinó que aquesta voluntat empresarial es posa de manifest per uns fets concloents que revelen aquesta decisió de forma inequívoca.
La institució de l’acomiadament tàcit ha estat creada jurisprudencialment doncs no és una figura recollida en l’Estatut dels Treballadors i es caracteritza fonamental però no exclusivament quan de forma clara i per voluntat empresarial deixen de produir-se les obligacions derivades de la relació laboral, com el pagament del salari, o bé, quan les obligacions del treballador es veuen obstaculitzades per part de l’empresa, com en el cas de la falta d’ocupació efectiva.
El cas més comú d’acomiadament tàcit es produeix quan el treballador arriba un dia al seu lloc de treball i es troba la porta tancada o a un responsable de l’empresa o de la vigilància de la mateixa que li prohibeix el pas. Aquesta falta d’ocupació efectiva ha vingut entenent la jurisprudència que no opera quan es produeix de forma esporàdica o ocasional o tinga una causa justificada d’entitat suficient.
El segon cas més comú que ens indica que estem davant un acomiadament tàcit es dóna quan no se li retribueix al treballador el seu salari. En aquest punt hi ha una casuística molt variada en la jurisprudència que ens indica quan estem davant un acomiadament tàcit per falta de pagament de salari i quan no trobem davant altres figures. A fi de donar una idea general i a risc de ser poc concís en aquest punt podem concloure amb molta prudència que, per entendre un acomiadament tàcit per falta de pagament de salaris, l’impagament ha de ser de caràcter total i greu, ja que el mer retard en el pagament, o els continus pagaments parcials no poden entendre’s, i així ho entén la jurisprudència, com una voluntat empresarial de donar per finalitzada la relació jurídica-laboral.
Una vegada sabem quan estem davant un acomiadament tàcit, la següent pregunta que hem d’abordar és, què hem de fer com a treballadors si estem davant un acomiadament d’aquestes característiques? Servisca com a explicació un exemple que es dóna més freqüentment del que caldria pensar: “Un treballador arriba un matí al seu lloc de treball i el vigilant de seguretat de l’empresa li prohibeix l’entrada al recinte argumentant qualsevol motiu”, la qual cosa hem de tenir present és que cal actuar com es diu comunament sense pressa però sense pausa. Hem de tenir en compte que des del dia el qual l’empresa ens nega l’entrada al lloc de treball estem acomiadats i per tant tenim un termini de 20 dies per accionar per acomiadament. El primer consell és que acudisca amb algun testimoni, que siga present del fet i tot seguit parle amb un advocat perquè inicie els tràmits encaminats a fer valer els seus interessos. És molt comú que l’empresa de llargues al treballador amb excuses com “vés de vacances uns dies, ara no hi ha feina, parlem passat un temps” i unes altres d’aquest estil, és important saber que si confiem en aquestes paraules i no s’actua pot donar-se el cas que en el futur la nostra acció no prospere per caducitat. Així que, en resum, el primer i fonamental consell és acudisca a un advocat al més aviat possible posat que els terminis en aquest tipus de situacions són molt peremptoris.
