fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Metodologia a l’aula, el més important – L’opinió de Jordi Dosdà

Metodologia a l’aula, el més important – L’opinió de Jordi Dosdà

Llavors, com quedem, projectes? flipped classroom? I al final, les aules, interactives o no? Però si ni sabem si deures sí o deures no! I sense feina a casa no hi ha flipped classroom, tampoc seguiment als projectes.

Bé, deures no -ací està la vaga de novembre a Catalunya-, però flipped classroom és cap on pareix que va tot. Mira si avança de manera perillosa que un dels cursos que el mateix MEC ha proposat aquest trimestre és respecte a aquesta forma de treballar a l’aula. Ara, també el 2016 ha sigut l’any de la lluita -i victòria clara- dels pares i part dels cossos de mestre i professorat, contra els mateixos docents de la resistència. L’excusa aquesta vegada eren els deures.

Estaria bé posar-nos tota la comunitat educativa d’acord abans de proposar canvis de tal magnitud com pot ser la manera d’entendre les sessions i el com treballar amb els xiquets, tant a l’aula com a casa. Ara bé, com hem d’agafar la metodologia?, com una manera de prendre el procés educatiu o com una sèrie d’actuacions pautades per una teoria? Encara hi haurà algú que pose la metodologia al davant de l’alumnat.

Es poden tenir unes idees generals i cada any, a eixa aula que tot funcione en un aire similar, que el docent i els xiquets i xiquetes- cada any uns- tinguen certes tendències. Però, de tota manera, molt bona ha de ser una forma de fer les coses perquè l’ideal per a una aula durant tot un curs escolar -i any rere any- siga el mateix. Crec que la metodologia s’hauria de prendre més dia a dia, partit a partit. Fins i tot, activitat a activitat, un mètode aplicat a un moment determinat, sense haver de comprometre’ns amb res.

No creiem tots que és una equivocació que totes les classes siguen assemblees o que cada sessió de cada assignatura es faça per grups? Doncs si entenem açò no sé per què no entenem que hi ha lloc per a elaborar el material i lloc per a emprar el realitzat per algunes editorials. Hi ha dies per a enviar feina a casa i dies en què no pareix necessari fer-ho.

Tan estrictes que volem ser imposant una metodologia -la millor, sens dubte- a llarg termini i tan fràgils que ens tornem davant les pressions administratives, els pares i, fins i tot, el cloqueig d’alguns il·lustríssims als mitjans de comunicació.

De tota manera, com sabem que és el millor si tampoc s’ha provat a gran escala? Pense que, encara que es provés, al final tot es tracta de l’alumnat, no de la metodologia. De manera que per a uns xiquets i xiquetes certes formes de treballar en certs moments de la seua vida educativa seran més adequades i altres menys. El que no podem és enquistar-nos amb una metodologia i fer-los passar a tots per aquesta.

No hem d’oblidar un tema interessantíssim respecte a les metodologies, aquest és que una és la bona i la resta són terribles, la qual cosa mareja al professorat fins a perdre el cap, ja que no està escollint la que dóna major rendiment -entenent les altres com metodologies no tan òptimes-, sinó l’única adequada, doncs la resta portarà al fracàs als xiquets, a tu mateixa i al procés educatiu en general. A tot açò cal comentar que l’educació és més canviant que la moda, doncs com si de roba es tractés cada temporada hi ha una sèrie de tendències, tendències que són el súmmum per a ser inútils l’any següent.

Calma.

Leave a Reply

Your email address will not be published.