fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“Ser madrina és un reconeixement com a castellonera” Beatriz Rodríguez, Madrina de la Gaiata 10 El Toll

“Ser madrina és un reconeixement com a castellonera” Beatriz Rodríguez, Madrina de la Gaiata 10 El Toll

Beatriz Rodríguez es una jove de 28 anys, llicenciada en grau social i amb un llarg recorregut al món de les gaiates. Hui dia és la madrina de la Gaiata 10 El Toll

– Des de quan portes al món de les gaiates?
Al món de les gaiates estic d’ençà que era xicoteta, vaig estar amb els meus pares en la Gaiata 4, amb el temps vaig anar amb les meues amigues a la 18, vaig estar en els Cavallers de la Conquesta i quan ja pensava que anava a descansar en la Gaiata 5. No obstant açò el meu president Enrique em va trucar preguntant-me si volia ser madrina a la Gaiata 1 i sense dubtar vaig dir que volia complir el meu somni.

– Per què El Toll?
Me van trucar i ja tenia il·lusió des de ben xicoteta de ser madrina, ja que per a mi es un reconeixement com a castellonera. No importa el sector, antigament era més important però hui dia pense que totes les comissions lluiten pel mateix durant la setmana gran i pense que siga tan difícil trobar la figura de dama com a madrina, pense a més que a banda de ser la meua gran il·lusió estic posant el meu gra d’arena per a què la tradició continue, tot i que reconec que amb el meu horari de treball i l’esforç estic gaudint al màxim i amb il·lusió i treball tot va bé.

– I d’on ve eixa passió per les festes de Magdalena?
Vaig nàixer un divendres abans de festes i ja em van clavar el vestit i des d’eixe moment sempre vestida…

– Com vas viure el dia de la teua presentació?
Una barreja de records, passió i sobretot il·lusió, ja que somiava amb aquest dia des de fa molt de temps i quan ocorre estàs com en un núvol, molt emocionada. Recorde que hi havia moments que plorava i reia, em vaig deixar portar per les meues emocions i sempre serà un record per a tota la meua vida.

– Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
M’encanta la il·lusió de les persones que em rodegen, saber que estan en tot moment crea una màgia però sense dubte el desfile de gaiates, ja que mostres el treball de la comissió i ha sigut allò que t’ha il·luminat tot l’any.

– Consideres que ser madrina és una responsabilitat difícil? De vegades se’t fa costanera?
Ser madrina és una representació, però crec que és preciós. Quan has passat per tots els escalons, se has sigut dama, madrina d’honor, col·laboradora, tinc la sensació d’haver-hi arribat al cim. Tot i que porte la banda blanca jo sense les meues dames i la gent que em rodeja no té sentit.
És una tasca costanera per què he fet un gran esforç i dedicació de tems, encara que estiga cansada i vaja quadrant horaris amb molts nervis i justa econòmicament, no m’agrada dir-ho però arribarà un punt en què tal com va l’economia no eixirà cap madrina, almenys qui ho meresca, per què la banda és un reconeixement i no un capritx.

– Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?
He de dir que en la meua Gaiata s’han portat genial amb mi per què malgrat que el president té un doble càrrec ja que és un any únic en la que la seua filla ha eixit de dama de la ciutat, sempre hi ha un altre darrere que és el cor de la Gaiata, ja que fa 25 anys que està en ella, el senyor Pasqual, que es deixa la seua vida per la Gaiata i no em puc queixar. La meua família ho veu com un somni i ma mare sempre està en el Palau. Tinc dos àngels que a l’hora de vestir-me sempre estan i m’han ajudat sempre punt, tradició i costum, Sacra i Heidi, sempre les estaré agraïdes sense elles no seria el mateix.

-Com vius la teua relació amb les teues dames?
Jo sempre he recordat a la pèrgola i als sectors que la madrina està amb les seues dames, jo vaig a tot amb la resta de madrines, les conec i algunes que són molt bones amigues i m’alegre de viure aquest any amb elles. M’agrada relacionar-me amb elles, ja que sense elles no seria res, són 7 i clar que pots tindre més afinitat amb unes però són la joia més gran que tinc aquest any, són grans persones que em rodegen, em donen suport i em volen tal com sóc, em sent molt afortunada, el dia de la meua presentació l’escenari brillava gràcies a elles.

– Que penses del que passarà després del “Magdalena Vítol”? Faràs un pas endavant?
Continuaré en la comissió per a l’any que ve a acomiadar-me però si la pregunta però no em vaig a presentar a dama de la ciutat. Com he dit he complit un somni i mentre tinga el meu treball crec que en aquests moments és el més important. He arribat on volia i estic segura que serà un any inoblidable.

Leave a Reply

Your email address will not be published.