fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“Judicis paral·lels i presumpció d’innocència” – L’opinió de Maria Teresa Roig

“Judicis paral·lels i presumpció d’innocència” – L’opinió de Maria Teresa Roig

Cada vegada que veig publicada en els mitjans de comunicació una notícia que crea alarma social em pregunte: així és com respectem a Espanya la presumpció d’innocència? No estarem creant un mal major? Si el detingut o detinguda resulta innocent en el procediment penal, qui i com es restaura la seua dignitat i el seu honor? Com s’elimina el sofriment causat a aquesta persona? I, al costat de totes aquestes preguntes, un milió més.

Vivim en una societat en la qual les persones hem deixat de tenir valor, en la qual és més important el dret a la informació que el dret a la intimitat, a la protecció personal, al respecte a l’individu. Com és possible que no ens adonem que si no hi ha respecte individual, no pot haver-ho en conjunt? Per ventura serà que hem oblidat que la societat està formada per tots i cadascun de nosaltres?

Em costa creure que pot existir un, cridem-ho així, respecte col·lectiu o de la col·lectivitat si no existeix o s’oblida la base fonamental que és respectar a cada individu en si mateix.

Però és que, a més, on queda la imparcialitat i neutralitat del jutge si es veu exposat contínuament al judici i condemna social de segons quins casos? És possible realment impartir justícia quan dia a dia es veu i escolta en els mitjans que aquest o l’altre és culpable de tal delicte?

Al meu entendre, els casos mediàtics i aquells que creen alarma social haurien de quedar al marge de la premsa fins que s’haja celebrat el judici, amb les degudes garanties i existisca efectivament una condemna a l’autor del presumpte delicte, si és que, se li declara culpable. Però no solament aquest tipus de casos, sinó qualsevol altre i més si es tracta de persones, diguem, anònimes. Sóc una fervent convençuda que es fa molt menys dany als individus i a la societat si es procedeix així, que actuant de la manera contrària. El dret a la informació quedaria perfectament salvaguardat, ja que una vegada dictada sentència, podria conéixer-se el resultat del procediment judicial. Mentre que, amb aquest procedir la intimitat, l’honor i la presumpció d’innocència no solament quedarien exposats, sinó que mai recuperarien el seu respecte. El linxament social, les paraules feridores, veure’s assenyalat pel carrer, pel veïnat. Mai es veuria restaurat el dany causat.

Tots mereixem respecte, tant si cometem errors com si cometem menys errors o si tenim la sort que no se’ns descobrisca i tornem a casa sans i estalvis.

Què li queda a aquella persona que és innocent i es veu embolicada en determinades circumstàncies? De debò ha de demostrar la seua innocència? No era al contrari? Hem oblidat que el que acusa és qui ha de provar?

teresa-roig-sgr

Leave a Reply

Your email address will not be published.