fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

“Trump i els perills del populisme” – L’opini贸 de M贸nica Meirosu

“Trump i els perills del populisme” – L’opini贸 de M贸nica Meirosu

El triomf de Donald Trump en les passades eleccions presidencials planteja una s猫rie de reflexions sobre la deriva irracional de l’opini贸 p煤blica.

En aquesta mateixa columna, quan parl脿vem de Walter Lippmann i el seu pessimisme sobre la capacitat cr铆tica de l’opini贸 p煤blica a l’hora de processar la informaci贸 rellevant per a la presa de decisions, ja sospit脿vem que aquest resultat era m茅s que probable.

En el context d’un m贸n encara assotat per la crisi econ貌mica, el discurs populista de Trump ha sigut la metxa capa莽 de prendre les pors i recels de la poblaci贸 nord-americana. Aix铆 doncs, cal analitzar que factors incideixen en l’inusitat 猫xit d’aquesta figura pol猫mica i exc猫ntrica que ha desestabilitzat el panorama pol铆tic mundial.

Encara que puga sorprendre’ns aquest resultat, l’auge de figures medi脿tiques amb un missatge simple, poder贸s i alliberador 茅s una constant al llarg de la nostra hist貌ria. Les difer猫ncies s贸n poques i merament cosm猫tiques, variant tan sols sobre la base de la percepci贸 majorit脿ria en el context i el lloc d’una s猫rie de conceptes que ara descriurem.

En primer lloc, l’enemic. Sempre ha d’existir una clara diferenciaci贸 entre “els nostres” i “els altres”, no valen les mitjanes negres. El populisme requereix la m茅s intensiva reducci贸 maniquea perqu猫 el discurs siga f脿cilment comprensible i adoptat. Aquest sistema aconsegueix la seua m脿xima efectivitat si es pot definir un enemic interior a m茅s d’un exterior. Per a Trump, l’enemic exterior 茅s el terrorisme islamista internacional, i l’interior una classe pol铆tica elitista, endog脿mica i allunyada del poble. Podem trobar un paral路lelisme evident amb les pot猫ncies de l’entesa, opressores i humiliants, i amb la poblaci贸 jueva, quintacolumnista i vil que dessagnaven des de fora i des de dins el poble alemany del tercer Reich, segons la ret貌rica del seu F眉hrer.

En segon lloc, el conflicte. Aquest ha d’estar plantejat amb claredat i simplicitat i sobretot, ha d’estar carregat d’apel路lacions sentimentals per a disfressar les fal路l脿cies que qualsevol an脿lisi racional podria tombar con facilitat. El cas que ens ocupa, Trump atribueix la recessi贸 econ貌mica i la desocupaci贸 als EUA a la deslocalitzaci贸 de la producci贸 i a la compet猫ncia dels treballadors immigrants. Sense entrar en la complexitat real d’aquestes implicacions i la dubtosa causalitat, salta a la vista com aquest missatge pot calar en els afectats, encegats pels afalacs i l’heroica imatge que d’ells es transmet com immerescudes v铆ctimes dels designis d’uns altres.

Aquest 茅s un detall important que ens porta al tercer element: el culpable de la desgr脿cia. Mai de la vida la culpa o part d’ella ha de ser assumida pels destinataris del discurs: l’enemic dalt esmentat ha d’assimilar tota la culpabilitat. D’aquesta manera, la ira i la frustraci贸 troben un focus clar i meridi脿. Tot cobra sentit, ja que el receptor sent que es valida el seu convenciment 铆ntim que ell no ha fet gens dolent i ha sigut v铆ctima desemparada d’unes forces superiors i malvades; i aquest 茅s un altre detall crucial: el culpable no pot ser alg煤, sin贸 alguna cosa. No pot tenir un rostre definit, hum脿 i complex. Ha de ser una caricatura de si mateix, una massa amorfa caracteritzada nom茅s por una s猫rie de trets negatius. D’aquesta manera no hi ha forma que accidentalment puga igualar-se a la categoria de la v铆ctima i cobrar una nova dimensi贸.

Aix铆 doncs, tenim unes pobres v铆ctimes assetjades per un enemic inhum脿, desesperades per trobar la salvaci贸, que per mitj脿 del capdavanter i guia que aporta la soluci贸. Novament, aquesta soluci贸 茅s senzilla, clara, directa i sense discussi贸. Els arguments racionals se substitueixen per grandiloq眉ents, enceses i lacrim貌genes apel路lacions als sentiments d’orgull personal i patri. No importa que les conseq眉猫ncies a llarg termini puguen ser impredictibles o desastroses, des de l’貌ptica personal de l’afectat, la soluci贸 茅s clara, directa, senzilla i no resulta sospit贸s que a ning煤 abans se li ocorreguera dur-la a terme. La deportaci贸 d’immigrants, els aranzels i el proteccionisme, s贸n armes de doble fil com a centenars de precedents ens han ensenyat, per貌 als ulls del populista, nom茅s hi ha un resultat possible, el que ell afirma.

En conclusi贸, ens enfrontem a una 猫poca en la qual el p脿nic a la desgr脿cia personal i la falta de racionalitat i de la correcta formaci贸 i informaci贸, poden posar en perill l’edifici com煤 que tantes generacions s’han esfor莽at per construir. Com a ovelles en desbandada, ara som m茅s vulnerables a l’atac dels llops.

monica-meirosu

Leave a Reply

Your email address will not be published.