Apel·la a la col·laboració entre regions per a superar la doble bretxa que divideix Europa, entre el nord i el sud, per la crisi econòmica i l’arribada de persones que fugen de les guerres.
La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat aquest dijous que la Comunitat Valenciana “està preparada per a rebre a les persones refugiades que cada dia arriben a les costes de Grècia”. A més, ha manifestat el seu desig que “les institucions nacionals i europees deixen de tirar-se a un costat” amb aquesta situació que s’ha convertit en la crisi de refugiats més gran des de la II Guerra Mundial en el continent europeu.
Oltra ha asseverat que “el sentiment dels europeus sobre la crisi dels refugiats està molt mogut de l’acció de les institucions europees i dels nostres governs centrals”. Així mateix, ha assenyalat que existeixen “dues bretxes en la Unió Europea: una marcada pel tancament de les fronteres a les persones que fugen de la guerra i que converteixen a la Unió Europa en un búnquer; i una altra marcada pel la crisi econòmica . En aquest sentit, ha advertit de la necessitat de tancar-les “si volem que la construcció de la Unió Europea evolucione segons els principis bàsics de la nostra civilització”.
La vicepresidenta ha realitzat aquestes declaracions durant la roda de premsa en la qual ha explicat el viatge institucional que va realitzar del 22 al 25 de febrer a les illes gregues de Leros i Lesbos convidats pel Govern de Rodas “per a conèixer i viure en primer persona el que allí està passant”, en el qual va estar acompanyada per a Secretària Autónómica de Transparència, Zulima Pérez; la directora general d’Inclusió Social, Elena Ferrando; i la directora general de Relacions amb la Unió Europea i l’Estat, Regina Laguna.
Oltra ha explicat que a la Comunitat actualment “estan preparades les infraestructures necessàries per a acollir a 1.400 persones ja, entre albergs gestionats per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, instal·lacions de les ONG i habitatges cedits tant per particulars com per part d’entitats bancàries que s’han compromesos a posar a la disposició d’aquesta causa habitatges buits per un termini de cinc anys.
A més, ha assenyalat que tota aquesta infraestructura “solament està a l’espera que el Govern d’Espanya, que és el que té les competències en matèria de polítiques exterior, autoritze a la Generalitat al fet que puga iniciar el trasllat mitjançant el buc posat a la disposició de forma altruista per l’empresa Balearia, amb capacitat per a 1.100 persones en cada viatge”.
D’altra banda, ha adonat dels informes desfavorables al conveni amb el Govern central –que els va ser remès fa més d’un mes– i els acords declaratius amb les dues regions de l’Egeu, remesos per l’Executiu en funcions al govern autonòmic mentre la delegació del Consell es trobava ja a Grècia, ha declarat que el Govern d’Espanya “no té cap voluntat política de moure un dit perquè les persones refugiades puguen arriba” a aquest país”.
Així mateix, ha remarcat que els documents signats durant aquest viatge amb els governs regionals de l’Egeu Nord i Sud” són solament una declaració d’intencions en els quals es plasma la voluntat política d’actuar i donar visibilitat a aquesta situació, però sense validesa jurídica”.
“Est és el joc que s’està donant des de fa mesos. Uns estats membres i tiren la pilota a uns altres al·legant i mentre aquests governants s’escuden uns en uns altres tant el drama segueix en les illes”, ha lamentat.
Oltra, per açò, ha apel·lat a la unió de les diferents comunitats autònomes interessades per a promoure accions conjuntes dirigides a “pressionar des del punt de vista polític a ciutadà tant al Govern com directament a les institucions de la Unió Europea perquè canvien la seua política d’acolliment”.
També ha advocat per impulsar la col·laboració amb regions mediterrànies com la grega “més enllà de la crisi de refugiats, ja que som zones d’Europa amb economies i interès semblants, som països mediterranis que volem establir llaços més permanents per a contribuir a canviar la dialèctica de la UE i trencar la bretxa que existeix actualment entre el nord i el sud de la Unió Europea “
Recorregut per Leros i Lesbos
La visita institucional va començar el dia 23 de de febrer en l’illa de Leros, en l’Egeu Occidental que,” amb una població d’uns 7.700 habitants, va rebre en 2015 a més de 50.000 refugiats”. Allí, la delegació de la Generalitat va signar el protocol de col·laboració amb el governador de la regió de l’Egeu Sud en presència de representants de MSF, ACNUR, voluntaris i autoritats locals els qui van explicar, a més, les pràctiques de les màfies que trafiquen a costa d’aquesta tragèdia, amb travessies “de primera i de segona” en funció de si hi ha més o menys perill segons origen i la capacitat econòmica dels quals fugen.
En aquesta illa van visitar el centre d’identificació i registre de persones refugiades /HT ESPOT) situat en Lépida que entrarà en funcionament aquesta setmana i té capacitat per a atendre a 900 persones/dia. També van conèixer el camp de refugiats de Pipka i l’orfenat que aquesta localitat posa a la disposició d’aquesta causa així com els vaixells de salvament emprats per al rescat de persones.
El dia 24 de febrer es van traslladar a Lesbos, a tan sol cinc milles nàutiques de distància de la costa turca i on cada dia arriben unes 5.000 persones en barques. Durant la seua visita van mantenir una trobada amb bombers voluntaris de Proactiva i van visitar la localitat pesquera de Skala Skaminaia, on van poder comprovar l’estat precari d’algunes d’aquestes embarcacions així com els jupetins utilitzats pels seus ocupants, fets amb materials que no flotants i que es converteixen en un “parany mortal”.
També van estar amb dos de les dones d’avançada edat i amb el pescador que s’han donat a conèixer a nivell internacional per la seua ajuda desinteressada a mares arribades amb els seus bebès i xiquets de poca edat. Des de diferents entitats gregues s’està promovent la seua candidatura al Premi Nobel de la Pau.
A més, van recórrer el camp d’acolliment de Moria, on cada dia arriben unes 5.000 persones malgrat tenir una capacitat de registre de tan sol 2.000. Després de la signatura juntament amb el governador de l’Egeu Nord de la declaració d’intenció de col·laboració entre la Comunitat Valenciana i aquesta regió, la vicepresidenta i la resta de la delegació van celebrar una trobada amb voluntaris espanyols en la zona per a conèixer de primera mà els projectes que estan desenvolupant així com les seues vivències i van visitar el campament ‘Better Days’, promogut i gestionat íntegrament per voluntaris.
Algunes històries reals
Mónica Una altra ha comentat algunes de les “històries reals que il·lustren el que tots els dies està passant davant la passivitat dels governs de la Unió Europea”, com el relat de les ancianes de Lesbos, “que explicaven les reaccions de les persones que arriben, com besen el sòl, els besen les mans i els abracen.
“També explicaven -ha continuat- com les seues pròpies mares van ser en el seu moment refugiades que havien fugit de Turquia i que elles entenien que ara es tancava un cicle vital; igual que les seues mares havien sigut acollides ara elles, les seues filles, tenien l’obligació d’acollir acull a altres mares que arribaven amb els seus xiquets”.
També ha comentat “la història d’un pare que, en córrer-se la veu que els jupetins salvavides no suren, va tenir la idea de posar a un dels seus fills botelles buides en el seu jupetí, la qual cosa podria haver sigut una bona idea però que va tenir conseqüències fatals”.
La vicepresidenta ha assenyalat que aquestes són solament algunes de les experiències que cada dia se succeeixen en aquesta terra i que il·lustren un viatge que ha volgut resumir “amb un nou sentit” amb un poema de Benedetti que afirma conclou que “ja és bastant greu que un sol home o una sola dona contemplen distrets l’horitzó neutre () és atroç senzillament atroç si és la humanitat la que s’encongeix de muscles”.
