fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Oltra afirma que la Comunitat est脿 preparada per a l’arribada de refugiats

Oltra afirma que la Comunitat est脿 preparada per a l’arribada de refugiats

Apel路la a la col路laboraci贸 entre regions per a superar la doble bretxa que divideix Europa, entre el nord i el sud, per la crisi econ貌mica i l’arribada de persones que fugen de les guerres.

La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Pol铆tiques Inclusives, M贸nica Oltra, ha afirmat aquest dijous que la Comunitat Valenciana “est脿 preparada per a rebre a les persones refugiades que cada dia arriben a les costes de Gr猫cia”. A m茅s, ha manifestat el seu desig que “les institucions nacionals i europees deixen de tirar-se a un costat” amb aquesta situaci贸 que s’ha convertit en la crisi de refugiats m茅s gran des de la II Guerra Mundial en el continent europeu.

Oltra ha asseverat que “el sentiment dels europeus sobre la crisi dels refugiats est脿 molt mogut聽de l’acci贸 de les institucions europees i dels nostres governs centrals”. Aix铆 mateix, ha assenyalat que existeixen “dues bretxes en la Uni贸 Europea: una marcada pel tancament de les fronteres a les persones que fugen de la guerra i que converteixen a la Uni贸 Europa en un b煤nquer; i una altra marcada pel la crisi econ貌mica . En aquest sentit, ha advertit de la necessitat de tancar-les “si volem que la construcci贸 de la Uni贸 Europea evolucione segons els principis b脿sics de la nostra civilitzaci贸”.

La vicepresidenta ha realitzat aquestes declaracions durant la roda de premsa en la qual ha explicat el viatge institucional que va realitzar del 22 al 25 de febrer a les illes gregues de Leros i Lesbos convidats pel Govern de Rodas “per a con猫ixer i viure en primer persona el que all铆 est脿 passant”, en el qual va estar acompanyada per a Secret脿ria Aut贸n贸mica de Transpar猫ncia, Zulima P茅rez; la directora general d’Inclusi贸 Social, Elena Ferrando; i la directora general de Relacions amb la Uni贸 Europea i l’Estat, Regina Laguna.

Oltra ha explicat que a la Comunitat actualment “estan preparades les infraestructures necess脿ries per a acollir a 1.400 persones ja, entre albergs gestionats per la Conselleria d’Igualtat i Pol铆tiques Inclusives, instal路lacions de les ONG i habitatges cedits tant per particulars com per part d’entitats banc脿ries que s’han compromesos a posar a la disposici贸 d’aquesta causa habitatges buits per un termini de cinc anys.

A m茅s, ha assenyalat que tota aquesta infraestructura “solament est脿 a l’espera que el Govern d’Espanya, que 茅s el que t茅 les compet猫ncies en mat猫ria de pol铆tiques exterior, autoritze a la Generalitat al fet que puga iniciar el trasllat mitjan莽ant el buc posat a la disposici贸 de forma altruista per l’empresa Balearia, amb capacitat per a 1.100 persones en cada viatge”.

D’altra banda, ha adonat dels informes desfavorables al conveni amb el Govern central –que els va ser rem猫s fa m茅s d’un mes– i els acords declaratius amb les dues regions de l’Egeu, remesos per l’Executiu en funcions al govern auton貌mic mentre la delegaci贸 del Consell es trobava ja a Gr猫cia, ha declarat que el Govern d’Espanya “no t茅 cap voluntat pol铆tica de moure un dit perqu猫 les persones refugiades puguen arriba” a aquest pa铆s”.

Aix铆 mateix, ha remarcat que els documents signats durant aquest viatge amb els governs regionals de l’Egeu Nord i Sud” s贸n solament una declaraci贸 d’intencions en els quals es plasma la voluntat pol铆tica d’actuar i donar visibilitat a aquesta situaci贸, per貌 sense validesa jur铆dica”.

“Est 茅s el joc que s’est脿 donant des de fa mesos. Uns estats membres i tiren la pilota a uns altres al路legant i mentre aquests governants s’escuden uns en uns altres tant el drama segueix en les illes”, ha lamentat.

Oltra, per a莽貌, ha apel路lat a la uni贸 de les diferents comunitats aut貌nomes interessades per a promoure accions conjuntes dirigides a “pressionar des del punt de vista pol铆tic a ciutad脿 tant al Govern com directament a les institucions de la Uni贸 Europea perqu猫 canvien la seua pol铆tica d’acolliment”.

Tamb茅 ha advocat per impulsar la col路laboraci贸 amb regions mediterr脿nies com la grega “m茅s enll脿 de la crisi de refugiats, ja que som zones d’Europa amb economies i inter猫s semblants, som pa茂sos mediterranis que volem establir lla莽os m茅s permanents per a contribuir a canviar la dial猫ctica de la UE i trencar la bretxa que existeix actualment entre el nord i el sud de la Uni贸 Europea “

Recorregut per Leros i Lesbos

La visita institucional va comen莽ar el dia 23 de de febrer en l’illa de Leros, en l’Egeu Occidental que,” amb una poblaci贸 d’uns 7.700 habitants, va rebre en 2015 a m茅s de 50.000 refugiats”. All铆, la delegaci贸 de la Generalitat va signar el protocol de col路laboraci贸 amb el governador de la regi贸 de l’Egeu Sud en pres猫ncia de representants de MSF, ACNUR, voluntaris i autoritats locals els qui van explicar, a m茅s, les pr脿ctiques de les m脿fies que trafiquen a costa d’aquesta trag猫dia, amb travessies “de primera i de segona” en funci贸 de si hi ha m茅s o menys perill segons origen i la capacitat econ貌mica dels quals fugen.

En aquesta illa van visitar el centre d’identificaci贸 i registre de persones refugiades /HT ESPOT) situat en L茅pida que entrar脿 en funcionament aquesta setmana i t茅 capacitat per a atendre a 900 persones/dia. Tamb茅 van con猫ixer el camp de refugiats de Pipka i l’orfenat que aquesta localitat posa a la disposici贸 d’aquesta causa aix铆 com els vaixells de salvament emprats per al rescat de persones.

El dia 24 de febrer es van traslladar a Lesbos, a tan sol cinc milles n脿utiques de dist脿ncia de la costa turca i on cada dia arriben unes 5.000 persones en barques. Durant la seua visita van mantenir una trobada amb bombers voluntaris de Proactiva i van visitar la localitat pesquera de Skala Skaminaia, on van poder comprovar l’estat precari d’algunes d’aquestes embarcacions aix铆 com els jupetins utilitzats pels seus ocupants, fets amb materials que no flotants i que es converteixen en un “parany mortal”.

Tamb茅 van estar amb dos de les dones d’avan莽ada edat i amb el pescador que s’han donat a con猫ixer a nivell internacional per la seua ajuda desinteressada a mares arribades amb els seus beb猫s i xiquets de poca edat. Des de diferents entitats gregues s’est脿 promovent la seua candidatura al Premi Nobel de la Pau.

A m茅s, van rec贸rrer el camp d’acolliment de Moria, on cada dia arriben unes 5.000 persones malgrat tenir una capacitat de registre de tan sol 2.000. Despr茅s de la signatura juntament amb el governador de l’Egeu Nord de la declaraci贸 d’intenci贸 de col路laboraci贸 entre la Comunitat Valenciana i aquesta regi贸, la vicepresidenta i la resta de la delegaci贸 van celebrar una trobada amb voluntaris espanyols en la zona per a con猫ixer de primera m脿 els projectes que estan desenvolupant aix铆 com les seues viv猫ncies i van visitar el campament ‘Better Days’, promogut i gestionat 铆ntegrament per voluntaris.

Algunes hist貌ries reals

M贸nica Una altra ha comentat algunes de les “hist貌ries reals que il路lustren el que tots els dies est脿 passant davant la passivitat dels governs de la Uni贸 Europea”, com el relat de les ancianes de Lesbos, “que explicaven les reaccions de les persones que arriben, com besen el s貌l, els besen les mans i els abracen.

“Tamb茅 explicaven -ha continuat- com les seues pr貌pies mares van ser en el seu moment refugiades que havien fugit de Turquia i que elles entenien que ara es tancava un cicle vital; igual que les seues mares havien sigut acollides ara elles, les seues filles, tenien l’obligaci贸 d’acollir acull a altres mares que arribaven amb els seus xiquets”.

Tamb茅 ha comentat “la hist貌ria d’un pare que, en c贸rrer-se la veu que els jupetins salvavides no suren, va tenir la idea de posar a un dels seus fills botelles buides en el seu jupet铆, la qual cosa podria haver sigut una bona idea per貌 que va tenir conseq眉猫ncies fatals”.

La vicepresidenta ha assenyalat que aquestes s贸n solament algunes de les experi猫ncies que cada dia se succeeixen en aquesta terra i que il路lustren un viatge que ha volgut resumir “amb un nou sentit” amb un poema de Benedetti que afirma conclou que “ja 茅s bastant greu que un sol home o una sola dona contemplen distrets l’horitz贸 neutre () 茅s atro莽 senzillament atro莽 si 茅s la humanitat la que s’encongeix de muscles”.

Leave a Reply

Your email address will not be published.