Núria Soriano és una historiadora i escriptora resident a València.
Actualment és membre del departament d’història moderna de la Universitat de València.
Ens agradaria parlar de la seua obra “Bartolomé de las Casas, un español contra España” editada per la Institució Alfons el Magnànim, qui era aquest personatge?
Bartolomé de Las Casas va ser un dominic sevillà que va nàixer a finals del segle XV i va desenvolupar la seua obra escrita en la primera meitat del segle XVI. Missioner, cronista i finalment bisbe en Chiapas, va aconseguir la fama, fonamentalment, per aquell conegut text de la “Brevíssima Relació de la Destrucció de les Índies” prohibit per la Inquisició. Las Casas va passar una gran part de la seua vida defensant als indis, criticant la comanadoria i els abusos dels conqueridors, com tants altres religiosos que van acudir a Amèrica. Es va relacionar amb importants teòlegs i juristes en aquells debats que discutien sobre la naturalesa de l’indígena americà. Entre ells, Juan Ginés de Sepúlveda, una altra de les grans personalitats de l’humanisme del segle XVI, amb qui va mantenir un acalorat debat. La seua influència va ser també important en l’elaboració de la legislació americana d’aquell moment. Per les seues crítiques a la colonització i als conqueridors a Amèrica, es va guanyar enemics els quals guanyaren importància amb el pas dels segles.
La seua obra va suposar un problema polític per a molts sectors socials, per a la pròpia monarquia catòlica, que veia amb preocupació com aquest text generava un sentiment “anti-espanyol” i de crítica cap al que molts veien com una gesta mítica. El text va ser sotmés a una instrumentalització notòria en diferents moments històrics, en funció de diverses conjuntures. El mateix va ocórrer amb el propi personatge, atés que per a molts ha estat un dels culpables que la “Leyenda Negra” –en la seva dimensió americana, que no és l’única d’aquest problema– es propagara a través dels impresos. Abans de res, Las Casas és un personatge molt polititzat i polèmic que ha generat opinions molt dispars, fins i tot entre els propis historiadors. En la meua opinió, aquest és un dels seus majors atractius.
Que podrà trobar el lector en aquesta obra?
Bé, el lector trobarà molta mitologia, ideologia i tergiversació en moltes de les opinions que s’han escrit sobre Las Casas. També interessos nacionals, colonials i els propis de cada present que van dictant, d’alguna manera, com mirar cap al passat, com entendre’l i reescriure’l. Bartolomé de Las Casas queda reduït a diferents corrents d’opinió que deformen els seus escrits i la seva actuació a Amèrica. En realitat, existeixen múltiples Bartolomés de Las Casas, no només un, la qual cosa, d’altra banda, té molt a veure amb la construcció de les identitats col·lectives i amb les emocions que en moltes ocasions el passat – i especialment el passat de la conquesta– ens inspira.
En el llibre, pot veure’s un dels grups que va dur a terme una campanya de difamació contra ell: un grup de jesuïtes que, pagats pel govern d’aquell moment, van defensar la conquesta americana de les crítiques que des de fora alguns intel·lectuals havien fet circular. També aquest plantejament és una excusa per pensar sobre altres coses: el poder de la memòria i dels discursos nacionals, la relació entre els discursos del poder i la cultura… En altres paraules, com alguns grups socials tracten d’apropiar-se de personatges històrics i els col·loquen al servei de determinats interessos, perquè compleixen una funció i transmeten uns valors, que poden ser convenients o no ser-ho. A més a més, si ens detenim en els escrits dels historiadors que des del segle XIX han treballat sobre Las Casas, obtindrem un bon instrument de reflexió per a pensar sobre les complexes relaciones entre la Història i la política.
És freqüent trobar personatges històrics amb diverses biografies, contràries entre elles?
Més que biografies, crec que les diferents aproximacions sobre un mateix personatge són nombroses en el terreny de la conquesta americana. Pense en altres casos de conqueridors, com el d’Hernán Cortés o Francisco Pizarro, que també han estat molt analitzats en blanc i negre. Podrien subratllar-se també altres figures –papes, polítics, inquisidors i homes d’Estat– entorn dels quals ha sorgit una marea d’opinions enfrontades, molt dicotòmiques, que arriben fins a l’actualitat. Són exemples d’aquesta disparitat de percepcions o interpretacions oposades que semblen avivar la controvèrsia històrica i historiogràfica.
A que es dedica Núria Soriano quan no escriu?
Bé, actualment dedique una gran part del meu temps a preparar les classes a la Universitat de València. Tracte de realitzar el meu treball tan bé com siga possible i complir amb les meues obligacions docents i de recerca. En el meu temps lliure –que no és molt– em dedique a llegir literatura, escoltar música, gaudir del bon temps, les amistats, la família i de tant en tant, realitzar una mica d’esport.
Actualment estàs treballant en algun nou llibre?
De moment, la resposta és negativa. Actualment estic absolutament centrada en acabar la tesi doctoral que vaig començar fa ja tres anys en el Departament d´Història Moderna a la Universitat de València. Després d’acabar la tesi, qui sap que ens oferirà el futur.
