fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Entrevistem a Vicent Usó, autor de “Les veus i la boira”

Entrevistem a Vicent Usó, autor de “Les veus i la boira”

Vicent Usó i Mezquita és un escriptor valencià llicenciat en història contemporània.

Ha treballat dins del sector del periodisme com a crític literari, periodista cultural i columnista d’opinió, ha fet guions per cinema i televisió, i ha traduït i adaptat obres clàssiques de teatre.

En 2015 va guanyar el Premi de narrativa en Valencià de la Institució Alfons el Magnànim per la seua obra “Les veus i la boira”.

La seua primera obra va ser “La cançó de la terra estimada” publicada en el 1992 i guanyadora del premi ciutat de Vila-real, quan va descobrir la seua passió per escriure?

Supose que va ser conseqüència de la meua passió per llegir i no hi ha un punt d’inflexió que recorde. Simplement llegia, després vaig començar a llegir algunes cosetes i en un moment determinat em vaig trobar escrivint el que seria la meua primera novel·la. Després la presento a un premi, al ciutat de vila-real, el qual vaig guanyar i a partir d’aqueix moment a poc a poc vaig començar a creure’m l’ofici d’escriptor, però és un procés gradual que no té un punt d’inflexió massa clar.

La lectura és fonamental per a poder escriure qualsevol cosa?

És absolutament indispensable, jo no conec cap escriptor, cap bon escriptor com a mínim, que no llija molt, és absolutament indispensable, una cosa va unida a l’altra.

Des de llavors, ha publicat 12 llibres més, l’últim titulat “Les veus i la boira” en el 2015, com creu que ha evolucionat la seua narrativa al llarg d’aquests 23 anys?

No ho se, açò es veu millor des de fora que des de dins. Jo el que intente amb cada novel·la nova, és enfrontar-me als reptes que s’em va plantejant. En un moment determinat em sento interessat per un tema, veig que li estic donant voltes, comence a escriure, a crear uns personatges que li donen cos i en aqueix moment em plantege que necessita aqueixa història per a ser explicada de la millor manera possible, i aqueix és l’únic interès que tinc en aqueix moment.

A més, esta obra (Les veus i la boira) ha sigut premiada amb el premi de narrativa en valencià de la institució Alfons el Magnànim. Què va sentir quan li van anunciar esta distinció?

Alfons el Magnànim és un dels premis més importants del País Valencià i quan et diuen que has guanyat un premi d’aquesta magnitud, t’alegres i tens la satisfacció que la teua obra ha sigut apreciada per un públic qualificat, perquè tots els jurats són públics qualificats.

De totes maneres, els premis són solament un pas per a arribar a més lectors. A mi el que m’interessa del Alfons el Magnànim és la seua repercussió de cara a la gent, que açò facilite que la novel·la arribi més facilment a més lectors, és una satisfacció indubtable però jo no ho considere un objectiu en si mateix si no un mitjà perquè la meua obra la llija cada vegada més gent.

Moltes de les seues obres succeeixen en llocs de la comunitat valenciana o pròximes a ella, és important que el lector puga visitar els escenaris on succeeixen la trama de les seues obres?

El que jo intento amb la literatura és plantejar coses al voltant del món que m’envolta, açò em porta a plantejar-me situacions pròximes, per exemple “Les veus i la boira” és una novel·la que naix de la meua pasió per les Illes Columbretes i per tant, com les Columbretes estan a prop, jo les he pogut visitar, i això va fer que m’interessara per elles i a partir d’ací va nàixer la novel·la.

Altres novel·les van nàixer del silenci que van tenir les generacions anteriors a la meua, respecte a la guerra civil i la postguerra. Llavors, el fet que no m’explicaren determinades coses em van fer plantejar-me aquests mateixos problemes a través de la literatura, encara que unes altres de les meues novel·les ocorren en altres llocs com París, en el cas de “La má de ningú”.

Jo crec que és important que els territoris generen un imaginari literari però no es pot exigir als escriptors que ho prenguem com si anara una obligació, les novel·les naixen del lloc que naixen, responen a les inquietuds que responen i nosaltres el que hem de fer és donar resposta a aqueixes inquietuds sense preocupar-nos de si vam crear aqueix imaginari o no.

D’entre tots els seus llibres, com recomanaria a algú que volguera aproximar-se a les seues publicacions?

És dificil perquè tots són el fruit de molt temps i molts esforços però supose que per la proximitat no és mala decisió començar per “Les veus i la boira”, perquè d’alguna manera si que ixen moltes de les constants que apareixen en tota la meua obra.

Finalment, està treballant en alguna nova novel·la?

Jo sempre estic treballant en alguna cosa, a vegades més avançat, a vegades menys. Últimament, estic treballant en un manual de tècniques i recursos literaris que sortirà si no passa res després de l’estiu i que és el fruit de les meues indagacions per a elaborar un taller que faig en la UNED de tècniques literàries per a gent que vol aprendre a escriure o per a gent que són bons lectors i volen saber com es fan els llibres i el fruit de tot açò quallarà en un manual.

Leave a Reply

Your email address will not be published.