Mig miler d’espectadors van presenciar la recreació, que va recórrer els carrers del nucli històric
La Vila va viatjar dissabte dos mil anys arrere en el temps per a convertir-se en l’escenari de la Passió de Crist, representada per un trentena d’actors i figurantes. Els membres de l’associació juvenil Lluïsos Almassora van ser els encarregats de donar vida a la història, que per primera vegada es va realitzar totalment en exteriors.
Prop de 500 persones van assistir a la dramatització, que va començar en la plaça de l’església de la Nativitat. En aquest espai els actors van interpretar sobre tres escenaris, instal·lats per l’Ajuntament d’Almassora, a més de comptar amb diverses zones a peu de carrers per a la representació, com la que va recrear l’ambient de l’Hort de les Oliveres. L’acció es va traslladar al carrer Sant Joaquim (carrer d’Amunt) per a l’escena de la Dolorosa i la crucifixió va ser reviscuda en la plaça Major del nucli històric.
“Ha sigut un repte traure al carrer tota la representació”, van confirmar des de Lluïsos Almassora, encara que el resultat va ser àmpliament aplaudit pel públic, més nombrós que en anteriors edicions. Els actors van romandre en escena durant tota la recreació, un fet que va afegir dificultat a l’obra però que els assistents van agrair.
L’edil de Joventut, Xavier Trenco, ha reconegut “l’immens treball que durant mesos han realitzat els Lluïsos i que s’ha traduït en un resultat excel·lent”. “El nivell de la Passió d’Almassora ha crescut espectacularment i, el fet de realitzar-la en exteriors la posa en situació de competir amb altres recreacions similars de la província de Castelló”, ha assegurat Trenco, qui ha destacat que l’obra es represente en valencià.
L’Ajuntament d’Almassora ha col·laborat amb Lluïsos Almassora en les dues últimes edicions perquè l’acte guanyara en qualitat tècnica. La dramatització del 2016 va ser la primera que va comptar amb so directe al cent per cent, un element que s’ha mantingut enguany. Per a açò, el consistori va instal·lar diversos altaveus i taules de mescles, que van arreplegar el so dels micròfons de diadema que portaven els actors. La il·luminació va ser potenciada amb la col·locació de diversos focus i canons de llum en els diferents espais en els quals va transcórrer l’acció.
