fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

‘Hotel Fontana’, de Pau Alabajos

‘Hotel Fontana’, de Pau Alabajos

per Jordi Querol.

Els darrers anys, m茅s d’un i m茅s de dos dels nostres cantants se n’ha “passat” al m贸n literari, com una mena de “segona vocaci贸”. Pensem en casos com el de Llu铆s Llach 鈥揹es de聽Mem貌ria d’uns ulls pintats聽a la seua darrera novel路la,聽Escac al dest铆鈥, o el de Xavi Sarri脿 鈥Totes les can莽ons parlen de tu,聽Hist貌ries del parad铆s…鈥 Doncs b茅, ara se’ls incorpora el cantautor torrent铆 Pau Alabajos, en aquest cas amb una obra de teatre,聽Hotel Fontana.

Aquesta obra se situa en el context de la guerra de B貌snia, “la pen煤ltima vergonya d’Europa”

Aquesta obra se situa en el context de la guerra de B貌snia, “la pen煤ltima vergonya d’Europa” 鈥搇a darrera, per ara, seria la crisi dels refugiats鈥 i, m茅s concretament, en un dels moments m茅s indignants, a causa de la passivitat c貌mplice de les forces internacionals, com va ser la matan莽a de Srebrenica.

芦No existien alternatives. Podies ser un soldat o un tra茂dor禄, declara Dragan Obrenovic davant del Tribunal Penal Internacional. L’autor et situa davant l’argumentaci贸 que et vol obligar a acceptar aquest plantejament, tot i que tu interiorment saps que en el fons 茅s falsa. I, a partir d’aquesta “inevitable dicotomia”, tant ell com un altre soldat serbobosni脿 es declaren “culpables” dels delictes de qu猫 els acusa el Tribunal Penal Internacional, tot i que al lector li queda sempre la sospita que no deixa de ser una forma de “traspassar la culpa” i aconseguir aix铆 la benignitat dels jutges a l’hora de sentenciar-los.

Per貌 el que t’impressiona de veritat en l’obra d’Alabajos 茅s la conversa inicial entre el general serbobosni脿 Ratko Mladic i el coronel holand猫s Thom Karremans, cap de les forces d’interposici贸 que, en teoria, havien de garantir la seguretat de les persones suposadament emparades per aquestes forces a Srebrenica. Des del primer moment t’adones de com l’holand猫s, en comptes de mostrar el poder que el sustenta per part de la comunitat internacional, es troba plenament a la defensiva, enfront d’un general serbi que imposa el poder i l’arrog脿ncia del conquistador.

Al lector/espectador li queda clar qui mana i qui es desent茅n d’un problema, la superviv猫ncia de milers d’茅ssers humans, que en el fons no semblen interessar especialment a aquest coronel. I 茅s que cada fragment de conversa constitueix una retirada de l’holand猫s que, des del primer moment, ens ha evidenciat que l’煤nic que vol 茅s tornar-se’n “a casa”, i que no sembla doncs massa capficat per la bona o mala ventura d’aquells milers de persones que, sobre el paper, t茅 sota la seua responsabilitat.

L’obra “demana” d’alguna manera la representaci贸, i de fet l’autor ho ha preparat tot, amb indicacions musicals i escenogr脿fiques, per tal que aquesta escenificaci贸 siga possible

La veu de les dones musulmanes 茅s la de les protagonistes de la trag猫dia, juntament amb els seus marits, pares, germans i fills, assassinats per una absurda neteja 猫tnica. Quan pregunten a una d’elles: 芦Tenia vost茅 ve茂ns serbis?禄, respon que s铆, que 芦茅rem amics, de fet. Nosaltres an脿vem a prendre caf茅 a sa casa i ells venien a la nostra禄. Cal dir que fins i tot les tres comunitats parlaven la mateixa llengua, el serbocroat, unificat des del segle XIX, justament a partir del parlar de la Herzegovina. I doncs, qu猫 va passar, qui hi va haver al darrere d’aquell odi que es va obrir pas d’una manera tan abjecta entre els que se suposava que eren persones “modernes” d’uns pobles civilitzats i europeus?

Pau Alabajos s’enfronta al repte de respondre’s aquesta i unes altres preguntes semblants. I ho fa escorcollant tota mena de documentaci贸, des de periodistes que van seguir la situaci贸 sobre el terreny, a les declaracions i informes reunits pel Tribunal Penal. Per貌 no creguem que troba una resposta, una resposta clara i precisa, com no la sabem trobar nosaltres com a lectors/espectadors. Sabem de la barb脿rie, per貌 se’ns escapen les raons 煤ltimes d’aquesta tal barb脿rie.

Hotel Fontana聽t茅, a m茅s, una altra caracter铆stica que l’individualitza d’altres aproximacions liter脿ries a aquest genocidi, i 茅s el seu format teatral. L’obra “demana” d’alguna manera la representaci贸, i de fet l’autor ho ha preparat tot, amb indicacions musicals i escenogr脿fiques, per tal que aquesta escenificaci贸 siga possible, tot i que, en llegir-la, intu茂m les dificultats que podr脿 suposar posada en escena. Per貌, per m茅s que “llegir teatre” puga ser una activitat gratificant, els lectors tenim molt clar que una obra teatral s’ha d’escenificar, que tots nosaltres hi volem passar de lectors a espectadors. Per aix貌 cal desitjar que聽Hotel Fontana聽trobe ben aviat les persones que s’animen a afrontar-ne el muntatge, perqu猫 som plenament conscients que no ser脿 el mateix llegir 芦el meu altre fill estava amb mi i no deixava de cridar… Em va agafar pels cabells, m’estava estirant del monyo. Cridava i cridava “mam脿, se l’han emportat. S’han emportat el meu germ脿”禄, que escoltar la veu, que imaginem esgarrada, de la testimoni protegida D D, una b貌snia musulmana que ha perdut el marit i el fill major en l’atrocitat que els cascos blaus holandesos van tolerar, mentre miraven cap a una altra banda.

Leave a Reply

Your email address will not be published.