per Vicent Pitarch i Almela, Fundació Carles Salvador.
A Benassal Carles Salvador va esdevenir «el mestre per excel·lència», que repetia Pere-Enric Barreda. I Benassal va determinar que el mestre, fill del barri del Carme, de València, s’hi fes «de poble», tal com apuntava Andrés Estellés; això és, que hi descobrís el país profund i viu, fidel a una llengua robusta i productor d’una cultura sòlida. De raó era que la vila del Maestrat custodiés el llegat material que va deixar-nos el seu fill adoptiu per antonomàsia.
Arran de la seua mort, esdevinguda a València, la família amb tots els béns es va traslladar definitivament a la vila en la qual el pedagog, poeta i gramàtic havia passat l’etapa més fecunda de la seua vida. Aleshores la seua filla Sofia va lliurar-se en cos i ànima a custodiar, catalogar i completar el formidable volum de materials escolars i bibliogràfics, documents i textos originals del pare. I en morir ella, els hereus van decidir que aquest llegat incomparable no podia abandonar Benassal. Fou el punt de partida de la Fundació Carles Salvador, en la creació de la qual, l’any 2002, hi va prendre part activa l’Institut d’Estudis Catalans, conjuntament amb l’Ajuntament i la família.
La Fundació assumia la responsabilitat de fer-se càrrec del llegat salvadorià, d’acord amb la qual es fixava un objectiu central, que presenta dues cares, l’una de caire conservacionista (la custòdia i consolidació del patrimoni) i l’altra, eminentment dinàmica. En funció sobretot d’aquesta orientació dinàmica, la Fundació Carles Salvador va instituir-se amb la finalitat fonamental de contribuir a la recerca i promoció social de l’obra salvadoriana en els camps de la innovació pedagògica i de la llengua i literatura catalanes i alhora dotar el municipi de Benassal d’un centre de dinamització cultural.
Naturalment, des d’un tal horitzó de projecció social esdevenia indefugible i peremptòria la creació de l’Aula museu, que naixia dissenyada com a centre d’interpretació del llegat salvadorià i va ser inaugurada oficialment l’any 2008.
Per fortuna el projecte va disposar, tot seguit, d’instal·lacions molt dignes, que hi oferia el local noble de l’antic Hospital de la Mola, de planta medieval, que es troba a la zona alta i emmurallada de la vila. D’aquesta manera, l’Aula museu restava situada frec a frec de l’escola venerable que va regentar el mestre que és l’orgull de Benassal.
L’Aula museu es distribueix per les tres plantes de l’edifici, que està situat al carrer de la Mola, número 8. A la planta baixa destaca la reproducció del que devia haver estat l’escoleta d’en Carles, mentre que de la segona planta emergeix el despatx del mestre escriptor, i la primera és compartida per l’arxiu i el fons bibliogràfic del nostre personatge. En concret, el llegat bibliogràfic constitueix la base de la biblioteca Carles Salvador, que està oberta a noves incorporacions de documents bibliogràfics, bona part de les quals corresponen a publicacions de l’IEC.
La seqüència de peces del mobiliari domèstic amb altres d’originàries de l’escola municipal, alterna amb set plafons il·lustratius sobre la vida del mestre i la seua obra. El conjunt museogràfic recrea un espai expositiu que invita a reconstruir mentalment, d’una banda, l’atmosfera familiar i, d’una altra, la intensa activitat literària, gramatical i escolar que va viure Carles Salvador al Benassal dels anys 1916 al 1934.
el projecte va disposar, tot seguit, d’instal·lacions molt dignes, que hi oferia el local noble de l’antic Hospital de la Mola, de planta medieval, que es troba a la zona alta i emmurallada de la vila
A través de la sèrie dels plafons podem recórrer els aspectes següents de la vida del nostre homenot, sens dubte una de les figures clau de la cultura catalana al País Valencià de la primera meitat del segle XX. Són aquests: el perfil de la seua personalitat, l’activitat cultural i pedagògica duta a terme de Benassal estant, la renovació pedagògica, l’obra gramatical, la codificació lingüística, l’activitat valencianista i, finalment, l’avaluació global d’una obra i un llegat d’avantguarda.
Naturalment, el sentit últim de l’Aula museu no és cap altre que la projecció social del llegat salvadorià. És en aquesta direcció que ha posat en pràctica un seguit d’iniciatives, entre les quals convé de remarcar la programació de visites escolars, la difusió de la guia didàctica, l’itinerari Carles Salvador i el concurs literari i fotogràfic.
L’Aula museu s’ha consolidat com un centre destinatari de l’excursionisme escolar –programat especialment per a ESO i batxillerat–, procedent no sols de les dues comarques del Maestrat, els Ports, l’Alcalatén i la Plana Alta sinó també d’altres zones del país. Una excursió escolar a la Mola, de Benassal, comporta l’opció d’afegir-hi nombrosos encants complementaris, tals com la visita al Rivet, o bé a la Font d’en Segures, naturalment a Sant Pau d’Albocàsser (profundament lligat a l’obra salvadoriana, per la via de l’emblemàtica Colònia Valencianista, de 1933), sense oblidar fins i tot la possibilitat d’accedir al barranc de la Valltorta.
L’eficàcia, des del punt de vista pedagògic, de la visita a l’Aula museu disposa d’un material didàctic auxiliar, de solvència acreditada, el constituït per la guia didàctica Itinerari Carles Salvador, original de Montserrat Ferrer i Joan Peraire. La guia orienta en la pràctica d’activitats escolars que es recomana de dur a terme, abans de pujar a Benassal, com a pla de preparació a aquesta experiència turístico-pedagògica.
la Fundació Carles Salvador va instituir-se amb la finalitat fonamental de contribuir a la recerca i promoció social de l’obra salvadoriana en els camps de la innovació pedagògica i de la llengua i literatura catalanes
També connectat amb els objectius de l’Aula, per bé que va precedir-la en el temps, és l’Itinerari «Carles Salvador a Benassal», una proposta de passeig cultural adreçada al públic en general, que inclou, per descomptat, la modalitat escolar. Es tracta d’un recorregut a través d’indrets benassalencs notables (com ara, la Torre de la Presó, el castell medieval i l’arc de la Mola, el forn del segle XIII, el palau dels Miralles o el Calvari amb els xiprers venerables) pels quals el nostre mestre poeta va sentir un encant especial fins al punt que sovint els va recrear en format literari. Quan els protagonistes del circuit són estudiants, aquests tenen l’opció de recitar els textos salvadorians corresponents davant de cadascun dels monuments emblemàtics.
I encara hem de considerar, en aquest inventari d’urgències, el concurs literari i fotogràfic «Carles Salvador», que enguany assoleix la tretzena convocatòria. També és convocat per al sector del món estudiantil comprès entre el tercer curs de Primària i el batxillerat. Com a activitat complementària, deixeu-me esmentar –ni que siga per deixar-ne constància ací– la setmana cultural que cada estiu du a terme la Fundació, a Benassal.
Definitivament, l’Aula museu Carles Salvador constitueix una eina pedagògica dotada dels estàndards propis de modernitat. Actuant des d’una vila rural, situada en un extrem de l’interior septentrional de la geografia valenciana, l’Aula s’ha manifestat productiva no sols dins els itineraris educatius sinó que també ha esdevingut un centre d’irradiació social de la figura de Carles Salvador i de la seua època. Heus ací, en definitiva i per extensió, un focus socialitzador de la cultura catalana que produeix el País Valencià contemporani.
Sens dubte, aquesta condició de dinamitzadora cultural i alhora dipositària del llegat de Carles Salvador ha fet que la seu de la Fundació Carles Salvador i de la seua Aula museu l’hagen adoptada com a pròpia dues entitats culturals de considerable projecció, com ho són la societat d’escriptors El Pont i Maestrat Viu, associació adherida a Escola Valenciana.
Decididament, la magnífica obra salvadoriana va gestar-se i afaiçonar-se a recer de Benassal, que hi deixaria una empremta inesborrable. Per la seua banda, el nom de la vila restarà per sempre més vinculat amb llaços estrets a l’obra de Carles Salvador. De mantenir viva la lliçó que deriva d’aquest binomi irrepetible –de vila i fill predilecte– i de projectar-ne el missatge al país i a l’Europa del segle XXI se’n fa càrrec la Fundació Carles Salvador i la seua Aula museu.
