L’AVL és l’ens normatiu i competent en tots els assumptes relatius a la toponímia i l’onomàstica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el Ple celebrat hui en la seu del monestir de Sant Miquel dels Reis, a petició de la Direcció General d’Administració Local, ha aprovat per unanimitat l’informe que la Secció d’Onomàstica ha elaborat sobre l’adaptació de la forma única oficial en valencià del topònim de la ciutat de Castelló de la Plana, expedient iniciat a partir d’un acord de l’equip de govern municipal.
L’informe de la Secció d’Onomàstica, que presideix el catedràtic i acadèmic Emili Casanova, fonamenta l’estudi del topònim major en quatre aspectes bàsics: l’etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana recollits en els manuals especialitzats.
L’estudi etimològic presenta “pocs dubtes” sobre l’evolució a partir de la forma castrum, a la qual s’afig el sufix diminutiu -ellum (castellum), i a esta paraula, el sufix -ione, procés que dóna com a resultat castellione. Esta estructura, que està present en totes les llengües romàniques, en castellà va evolucionar a la forma castejón. Per tant, “Castellón no és una evolució històrica castellana, sinó l’adaptació morfològica posterior a partir del terme original Castelló”.
Des del punt de vista històric, l’informe assenyala que el primer document original amb el nom de Castelló, en la forma llatina Castellione, és una carta de poblament de l’any 1239. De 1244 a 1339 en els escrits de la Cancilleria Reial apareix ja el nom Castelló de Borriana. En el segle XV es troba la forma Vila de Castelló, sense complementació, i és en el XVI quan es fa habitual la denominació Castelló de la Plana. La forma castellanitzada apareix en un cens de l’any 1609.
La legislació actual avala este procés de canvi dels topònims oficials per a adaptar-los a les formes històriques i tradicionals, atenent la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya, que cal respectar i protegir, tal com figura en la Constitució Espanyola. Igualment, la Generalitat Valenciana, en el Decret 69/2017, de 2 de juny, dóna prioritat a la forma endònima del topònim, amb l’objectiu de salvaguardar la toponímia tradicional com a element del patrimoni cultural del poble valencià.
