L’objectiu és promoure i normalitzar l’ús social del valencià a través del cinema.
El regidor responsable de Promoció del Valencià, Nahuel González, la tècnica de Normalització Lingüística del Campus de Gandia de la UPV, Josepa Costa, i el director de la Universitat de València – Centre de Gandia, Emili Aura, han presentat la nova edició de la campanya de Cinema en Valencià 2019. Es tracta d’un projecte encetat a Gandia l’any 2006 –ara fa 13 anys-, organitzat conjuntament per l’Agència AVIVA de Promoció del Valencià de l’Ajuntament, la Unitat de Normalització Lingüística del Campus de Gandia de la UPV i la Universitat de València-Centre de Gandia.
“Amb diversos escenaris (els cines ABC i el Teatre Serrano) i variada programació, tant per a públic adult (estudiants i població en general) com per a infantil i juvenil, les tres institucions hem dut endavant la campanya, amb el convenciment de la importància de poder oferir cinema en la nostra llengua, en versió original subtitulada o doblada. Per a nosaltres és fonamental fomentar i normalitzar l’ús social del valencià, també des de la cultura”, ha destacat González.
“La normalització lingüística va més enllà de l’aprenentatge i normativització de la nostra llengua. Una llengua esdevé normal quan la pots usar en qualsevol àmbit i la pots consumir, què vol dir això, doncs que el consum habitual: música, cinema, literatura, teatre… etc tu pugues fer-ho amb normalitat en la teua llengua. El cinema no només és cultura i entreteniment. També és l’espurna que obre ments i fa millor la societat. Per això és tan important que este garantisca drets i igualtat lingüística. Per què no podem gaudir, amb normalitat, de cinema en la nostra llengua, doblat o subtitulat? El valencià és residual en el cinema i el País Valencià no es pot permetre això”. Costa ha lamentat que el doblatge i la subtitulació de pel·lícules en valencià és ínfim i el valencià s’hi troba en clar desavantatge vers el castellà i, per això, la majoria de les sales d’exhibició seguixen sense disposar de còpia valenciana de les pel·lícules que es doblen o subtitulen en la llengua pròpia dels valencians i les valencianes.
A més, cal fer visible la problemàtica del sector audiovisual valencià; un sector laboral que compta amb dificultats per a obrir-se pas per la manca d’espais de comunicació que aposten per la llengua pròpia al nostre territori.
És, per tant, un sector que travessa enormes dificultats des d’una perspectiva lingüística. “Necessitem i reclamem produccions en la llengua pròpia, perquè hem d’acabar amb este desert lingüístic que el valencià té en el sector audiovisual”. Les xifres de les diferents campanyes de cinema en valencià han fet visible la voluntat del poble de viure en valencià, i per a aconseguir-ho, resulta fonamental que s’oferisca cinema en la nostra llengua de manera habitual i generalitzada, així com d’altres creacions culturals, segons ha assegurat.
Per la seua banda, Aura ha agraït la iniciativa “que junta esforços. M’agradaria que no fora necessari un cicle de cinema en valencià. Perquè això voldria dir que hi ha normalitat. Fins que no passe, les institucions hem de continuar apostant amb força per la promoció i la normalització de l’ús del valencià”.
