Este llibre escrit per Luis Gil Fernández aclareix i il·lumina punts relatius a la inspiració i la creació poètiques, tema debatut des dels seus orígens i quaestio disputata encara avui.
Augmentat ara amb quatre nous estudis sobre els poemes homèrics, la poesia arcaica, la sofística, el Sòcrates jenofòntic i Plató, segueix un ordre cronològic precís i, en la seua modèlica i ordenada exposició, considera la teoria helenística i romana, els procediments seguits per l’èpica i convertits ja en tòpics -com la invocació a les Muses- i fa veure com la idea de la inspiració és substituïda per la pedagogia dictada per la divinitat. Es deté en Lucreci, els elegíacs llatins i la reacció escèptica d’Ovidi, la convivència en Sèneca d’idees contraposades i la interpretratio Christiana posterior; presta atenció a l’onirocrítica i l’estudi científic del somni i de l’ensomni, la ficció horaciana i els símbols i ritus de transmissió del do de la paraula; i analitza la noció de bellesa en l’Antiguitat.
L’autor, Luis Gil Fernández, nascut a Madrid el 1927 és un professor emèrit de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid. A més, és traductor, editor i comentarista d’Aristòfanes, Plató, Lísies, Herodas, Sòfocles i Llucià. És autor de Nombres de insectos en griego antiguo (1959), Censura en el mundo antiguo (1961 i 2007), Therapeia. La medicina popular en el mundo clásico (1969 i 2004), Transmisión mítica (1975), Aristófanes (1996), Oneirata: Esbozo de Oniro-tipología cultural grecorromana (2002) i Sobre la democracia ateniense (2009).
