fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

‘Trenquesa’, de Lameuapau

‘Trenquesa’, de Lameuapau

per Lourdes Boïgues

«Trenquesa» és un llibre especial per moltes raons. Forma part d’un cicle líric junt amb «Monoromàntic» i «Sentimentar». El títol de l’obra, com diu l’autor en la contraportada, és un mot inventat que fa al·lusió a dues paraules: trencament i tendresa.

Vicent Magraner Ripoll (Simat de la Valldigna, 1993) ha adoptat el nom literari de Lameuapau com una mesura terapèutica per a poder parlar-se, escoltar-se i entendre’s. A banda, és un joc de paraules amb el qual s’enfrontava a allò que, al seu moment, estimava i li era pau i guerra alhora. Vicent diu que ha escrit des de sempre i que el primer poema que va llegir va ser «Viceversa» de Benedetti. Però també se sent influenciat per Neruda, Orson Scott i altres autors i autores, ja que és un lector compulsiu des de menut. Va publicar la seua primera obra amb 20 anys, es tractava d’una novel·la del gènere fantàstic. Compta, doncs, amb quatre obres publicades, però el projecte de Lameuapau continua endavant. Diu Vicent que la literatura és protagonista en la seua vida, ja que li permet existir de moltes maneres i totes boniques.

Tracta d’amor i desamor, d’angoixa i d’esperança, de relacions familiars i amistoses, de por i de coratge, de records, de creixement i projectes… Però és la complicitat que l’autor crea amb el públic, allò que fa tan especial aquesta obra.

Vaig conèixer Lameuapau gràcies a la meua filla de vint anys, seguidora de les xarxes socials. Resulta que ell dóna a conèixer els seus textos a través de les xarxes perquè de primer no pensava escriure’ls en paper. Actualment, però, ambdós formats es retroalimenten exitosament.

Així, doncs, «Trenquesa» ha estat editat recentment amb les il·lustracions d’Amanda Cerse, amb qui l’autor col·labora de forma habitual. Segons Lameuapau els dibuixos d’Amanda són una part imprescindible del llibre, ja que posa línies i color al seu missatge. Al meu parer, són unes imatges amb molta força que caminen de la mà dels textos amb un protagonisme propi.

El llibre està editat en format rústic, amb tapes vistoses de negre i vermell. Curosament la imatge principal figura a la portada i, com he dit abans, el títol està a la contraportada, on l’autor també menciona una de les seues frases: «Farem de la foscor, tendresa i dolçor».

Kiko Tur, ex-vocalista del grup Aspencat, ha redactat el pròleg. La veritat és que el cantant ha fet una presentació perfecta del llibre. Tant és així, que ben bé podria reproduir ací les seues paraules com a ressenya. Però això no seria ètic, així doncs, recomane que llegiu atentament aquest pròleg.

Després del pròleg, el mateix Vicent Magraner fa un comentari sincer i aclaridor sobre el seu llibre. Tampoc és possible repetir en aquest article el contingut del comentari, però sí almenys unes paraules: «Trenquesa no és el llibre que jo vull, però és el que necessite. Es pronuncia amb la veu tendra. Es pot llegir de manera que comença, té un nus diferenciat i acaba. I que un llibre de poesia acabe és tràgic». L’autor ens convida a gaudir del llibre amb calma i sense pressa.

L’obra està estructurada en tres parts: Lluna Creixent, Lluna Decreixent i Lluna Plena. Lameuapau explica al final perquè ha triat aquesta simbologia a l’hora d’estructurar els textos i ho explica d’una manera tan bonica com la seua poesia.

“bellesa i sentiment expressats de forma clara. I amb açò em referisc que la lectura resulta còmoda, no que a l’autor li haja resultat fàcil d’escriure”.

No soc una experta en poesia ni en prosa poètica, ho reconec. Igual que Kiko Tur, no vull etiquetar l’obra de Lameuapau: poesia, prosa, prosa poètica? Tant em fa si és una cosa o l’altra. No entraré en detalls de mètrica ni d’estil. Preferisc avançar-vos que cada frase amb la qual l’autor inicia els textos, se’t queda clavada al cor i no com una espina, precisament. Aquestos enunciats són també un emblema, una marca identificadora de Lameuapau. De fet, l’autor els estampa en polseres, samarretes, coixins o adhesius. Per exemple: «M’encanta, m’encante, m’encantes», «A mi em sembles bonica de totes les maneres», «Tens dret a tenir un dia de merda», «Els herois tenen por, els superherois moren», «Que no és pluja, que són llàgrimes», etc.

Quant a la temàtica de la poesia de «Trenquesa», és molt variada. Tracta d’amor i desamor, d’angoixa i d’esperança, de relacions familiars i amistoses, de por i de coratge, de records, de creixement i projectes… Però és la complicitat que l’autor crea amb el públic, allò que fa tan especial aquesta obra.

En definitiva, i sense voler repetir-me, al llibre he trobat sobretot bellesa i sentiment expressats de forma clara. I amb açò em referisc que la lectura resulta còmoda, no que a l’autor li haja resultat fàcil d’escriure. Lameuapau ha obert el seu cor en un món en què impera la imatge de l’home fort i trencar aquest estereotipus requereix molt de valor.

Per últim, confesse que he seguit el consell de l’autor i he llegit «Trenquesa» molt a poc a poc, sense presses, recreant-me en cada paraula, punt i coma. M’hi he pres tant de temps com en un passeig: m’importava més el camí que no la meta.

Perquè les millors coses de la vida haurien de prendre’s a glopets i trobar-se al nostre abast com un regal.

Si voleu fer de la foscor, tendresa i dolçor, deixeu-vos trencar per Lameuapau.

Leave a Reply

Your email address will not be published.