“ElectroDance” és un pioner estudi sobre la subcultura del ball urbà entre els joves.
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presenta hui, 23 de gener, ElectroDance. Estils culturals juvenils i comunicació digital en la Societat Xarxa, d’Antonio Cambra González, un interessant i innovador estudi sobre un determinat ball urbà que es fa amb música electrònica. La presentació serà a les 19 hores al MuVIM i comptarà amb la participació d’Antonio Ariño, director de la col·lecció Descobrim i vicerector de la Universitat de València. Cambra és doctor en el programa Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. Els seus interessos abasten les interseccions entre tecnologia, educació, ecologia i ciències socials. Per tancar l’acte el grup de ball Beat Mode Crew realitzarà una exhibició d’ElectroDance.
Una qüestió de noves tecnologies i joventut
La relació que la joventut manté amb les tecnologies de la comunicació no sol deixar indiferent. Quan es tracta dels mitjans generalistes o de les converses quotidianes al voltant d’esta qüestió és habitual trobar dos tipus de discursos oposats. D’una banda, en molts casos, es tendeix a presentar a la joventut (millenials, nadius digitals … utilitzen l’apel·latiu què vulguen) com a punta de llança de la societat de la informació, subjecte privilegiat d’un temps marcat per unes tecnologies -les d’internet- en la qual esta franja d’edat es mou sense aparent esforç com cap altre grup social no ho fa. D’altra banda, ens trobem amb el retrat oposat, aquell en què lluny de domesticar la tecnologia, la joventut seria víctima de les seves pràctiques digitals, mostrant-nos la cara menys amable del canvi tecnològic, com passa amb els comportaments addictius o fenòmens d’àmbit grupal com el bullying.
El llibre ens parla de joves i de tecnologies digitals, però ho fa oferint-nos un retrat allunyat de tot enaltiment o dramatisme. En concret, posa el focus en un grup d’adolescents valencians practicants de l’estil de ball urbà conegut com a ElectroDance -estil que naix a París durant la dècada passada i esdevé en anys successius fenomen global al compàs que marca l’evolució d’internet- per mostrar-nos la lògica mediàtica de la seua experiència cultural.
Com ocorre en tantes altres esferes i activitats de la nostra realitat quotidiana en què les tecnologies digitals s’han tornat un fet a un temps naturalitzat i omnipresent, sense internet -afirmen els mateixos protagonistes objecte de l’estudi en el qual es basa esta obra- un estil cultural juvenil com l’ElectroDance no hagués estat possible en la seua constitució, desenvolupament i difusió global.
