La jornada Conseqüències de la pandèmia ‘Covid-19’ en dones i xiquetes ha arrancat amb la taula inaugural, després de la qual s’ha donat pas a una taula redona en la qual s’han tractat diversos aspectes relacionats amb la temàtica, a càrrec d’expertes en estudis de gènere.
El Centre Cultural Mario Monreal ha acollit esta vesprada la jornada Conseqüències de la pandèmia ‘Covid-19’ en dones i xiquetes, un esdeveniment gratuït i obert al públic que ha organitzat la Universitat de Primavera de Sagunt, en el marc de la seua segona edició. L’acte ha comptat amb la participació d’expertes en estudis de gènere que han abordat com esta crisi evidencia la complexitat de les desigualtats entre dones i homes. L’activitat ha arrancat a les 16.30 hores amb la taula inaugural, després de la qual s’ha donat pas a una taula redona en la qual s’han tractat diversos aspectes relacionats amb la temàtica.
La inauguració ha sigut a càrrec de l’alcaldessa per substitució, María José Carrera; el vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, Jorge Hermosilla; la diputada delegada d’Inclusió Social i Educació de la Diputació Provincial de València, Empar Folgado; i la directora de l’oficina de Caixa Popular a Sagunt, Rosa Marín.
María José Carrera ha explicat en l’acte d’inauguració que la crisi sanitària i social de la Covid-19 ha manifestat i evidenciat la complexitat de les desigualtats que patixen les dones, i que a més, pel que fa a la violència de gènere, esta situació «ha augmentat el risc a causa de la convivència obligada, empitjorant les circumstàncies vitals de moltíssimes dones». A més, l’alcaldessa per substitució ha explicat com es va gestionar esta situació des del Govern i el que va suposar per a les dones que els centres educatius estigueren tancats.
En este sentit, Carrera ha destacat que «és important aplicar polítiques públiques d’igualtat, feministes, per a poder eixir d’esta crisi que ha impactat molt més en les dones, però no oblidem que som i serem un pilar i motor fonamental en esta recuperació».
Tot seguit, a les 17.30 hores, ha donat principi una taula redona que ha durat una hora i mitja i que ha moderat la professora honorífica del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València, Julia Sevilla.
En esta taula han intervingut la professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, Empar Aguado, que ha parlat sobre El confinament com a laboratori: conciliació i corresponsabilitat en temps de pandèmia; la professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social i cap d’Iniciatives de Trajectòries Acadèmiques de la Universitat de València, Alicia Villar-Aguilés, qui ha abordat la temàtica La Covid-19 i les dones: indicadors socials; la professora del Departament de Dret Civil i cap d’Iniciatives en matèria de prevenció de la violència masclista de la Universitat de València, Sonia Rodríguez, que ha realitzat una aproximació a les Conseqüències per a dones i criatures víctimes de violència de gènere; i la professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, Isabel Pla, qui ha parlat sobre Teletreball i conciliació corresponsable en temps de Covid-19: propostes des de l’Economia Feminista.
La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, i en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt, a través del Departament d’Igualtat, la Diputació Provincial de València i Caixa Popular organitza la Universitat Estacional de Sagunt. Esta iniciativa constitueix una manera de buscar en el territori un punt de trobada entre docents, estudiants, professionals i la ciutadania en general tant de Sagunt com del seu entorn.
La Universitat Estacional s’emmarca dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, que recullen en la seua cinquena meta la igualtat i l’apoderament de les dones. En este sentit, el programa de l’edició d’enguany presenta, d’una banda, l’impacte de gènere d’esta crisi centrat en la violència masclista, les dificultats de les dones víctimes de violència de gènere en confinament així com la paradoxa del confinament i la necessitat de trencar l’aïllament i el silenci. També s’han presentat, d’altra banda, les evidències dels sistemes d’opressió i domini que travessen les dones i que particularment agreugen la situació de subordinació de les dones més vulnerables, igual que la necessitat de posar l’accent en les cures.
