Era un partit clau i el TAU Castelló no va fallar. Va lluitar, va defensar al màxim en tot moment i es va portar un merescut triomf davant el Melilla, un equip que atresora gran qualitat en la seua plantilla, però els de La Plana li van posar més cor
No va ser la seua victòria més vistosa i brillant de la temporada, però sí una de les més importants, ja que pràcticament assegura la permanència una campanya més en LEB Or, un objectiu que es podia complicar molt de no haver guanyat aquest xoc.
Els locals van començar recorrent al tir exterior sense fortuna, ja que van fallar els seus primers quatre llançaments, mentre que els de Melilla es feien forts i incisius sota els taulers. Llavors els de Toni Tingues van recórrer a altres coses: Busma va ficar tres canastres en la pintura i dos contraatacs van fer la resta per a anivellar el xoc (10-9, min. 5). A continuació Faner va fer alçar al públic del seu seient amb una increïble jugada: amb els seus poc més d’1,70 m d’altura es va fer amb un rebot ofensiu entre dues torres visitants, es va eixir al perímetre i remate la seua gesta amb un triple. La nit anava de canastres heroiques, ja que al caient del descans Chema García va ficar un altre triple des de mig camp. Així, amb l’aportació d’aquestes dues canastres el primer període va finalitzar amb una lleugera renda del combinat amfitrió (20-17).
Per desgràcia, les coses es van torçar poc després. En els de la capital de la Plana no hi havia l’encert d’abans, mentre que el conjunt d’Alejandro Alcova cercava la pilota interior, especialment a Oliver Arteaga fent valdre la seua qualitat, el qual podia definir o tancar a la defensa per a així assistir als seus companys en l’exterior. Toni Tingues va demanar temps mort i després de la seua xarrada va tornar la punteria que escassejava anteriorment amb dos triples consecutius i es va veure a un TAU Castelló que feia les transicions amb més velocitat. Així les coses, el xoc va transcórrer amb molta igualtat, com la qual reflectia el marcador al descans (38-38).
El partit havia arribat a la pausa molt viu i així va continuar en la represa, especialment el combinat amfitrió, que va fer un parcial 9-2 en poc més de 3 minuts. Arteaga estava millor subjecte i es notava, sobretot quan va rebre dos capells seguits de Uclés i Busma. El pivot visitant es va haver d’asseure per a aclarir-se les idees una mica i li va agafar el relleu anotador Pablo Almazán, qui amb 2 triples consecutius va anivellar de nou el lluminós (51-48, min. 27). Va haver de nou temps mort de Toni Tingues; i la interrupció no li va poder venir pitjor al Melilla, que es va embossar en els 48 punts fins que es va arribar al final d’aquest tercer període. D’aquesta manera, amb la sequera visitant, el TAU Castelló encarava la recta final del xoc amb una sucosa renda (58-48).
Era el moment de rematar la faena, de donar l’estocada a un rival que semblava estar grogui. Els de Melilla van provar amb la defensa en zona i li va donar resultat, ja que els de La Plana anotaven amb comptagotes. De fet, solament van ficar 2 punts en 4 minuts, fruit de 2 tirs lliures llançats per Chema García en una ràpida transició. No hi havia manera d’aconseguir una canastra, no obstaculitzen els tirs i en diversos casos la selecció no era la millor. L’única bona notícia era que el Melilla també estava embossat, per la qual cosa les opcions de victòria es mantenien quan es va arribar al tram més decisiu (60-52, min. 37). Va ser Uclés el que va ficar la primera canastra en joc a 2:55 del final i dos triples tot seguit de Cabot semblaven ser la sentència. Els jugadors visitants van mostrar centelleigs de la seua qualitat amb algunes canastres de mèrit, però ja era vesprada per a derrotar a un TAU Castelló que acaricia la permanència amb aquest important i necessari triomf.
