(Castellón F.S. 0 – Alqueries N.P. 3)
L’esport no deixa d’ensenyar que els favoritismes són simplement açò, projeccions o prediccions apriorístiquess que no impliquen un compliment. En qualsevol activitat d’aquest calat, el factor atzar o sorpresa intervé i molt. El Castelló Futbol Sala es va topar amb ella, encara que sabia que podia arribar el que ningú desitjava en el si del club albinegre: la primera derrota a casa i en el pitjor moment de la temporada. El CFS Alqueries del Niño Perdido va saber jugar millor les seues bases el que va propiciar que els de la Plana Baixa sumaren tres punts que els convida a somiar encara amb l’ascens, per mínimes que siguen les seues opcions d’aconseguir-ho.
En una setmana on els jugadors dirigits per Javier González van completar la millor setmana d’entrenaments, a nivell d’intensitat, concentració i mentalització, poc de l’entrenat o treballat durant els dies previs es va veure sobre la pista. En gran part va pesar i molt les baixes d’alguns dels futbolsalistes més desequilibrants de la plantilla; en una altra, l’excel·lent trobada completada pels visitants: van saber llegir el partit a la perfecció i que es jugara segons havien dissenyat en la seua prèvia.
La posada en escena no va ser la millor per part dels castellonencs. Des d’un principi es va intuir que el xoc es presentava com un dur test: els visitants van tancar qualsevol via d’accés a la porteria defensada per José. En fase ofensiva, gràcies a les seues transicions i diagonals van causar certs estralls en la saga local. El pes del joc va ser dels de Javier González amb diversos dèficits: una circulació lenta de pilota, una mobilitat sense ell millorable, poca ruptures, excessives conduccions… en resum, un joc previsible que facilitava la defensa dels visitants.
Malgrat açò, Rubén Chica, després d’una acció d’estratègia i Alfonso Castella van disposar de dues ocasions clares. El primer va enviar el seu llançament a l’esquerra de la porteria del CFS Alqueries del Niño Perdido; el segon va veure com entre un zaguer i José bloquejaven el seu llançament. A tot açò, en algunes transicions es va pecar d’errar en l’última passada. Un conjunt de símptomes que no convidaven a l’optimisme i que semblava albirar que qui marcara primer tindria gran part del xoc decantat al seu favor.
Iván i Pedro van fregar el tant dels de la Plana Baixa però una gran parada d’Iñaki i dos llançaments molt forçats fora del marc albinegre es van anar al limb
Voluntat sense joc ni claredat
Després del pas per vestuaris la trobada no va variar a l’excés el seu guió: el pes del joc va continuar sent dels *albinegros, encara que amb els mateixos problemes que en el primer temps. La circulació va ser lenta, les ocasions escasses i des del garbull, no la fluïdesa ni la claredat, i amb dificultats per a frenar les diagonals i transicions visitants. El rellotge volava, mentre el 0-0 no es movia en l’electrònic. La lesió d’Andrés Cirerer es va sumar als problemes per a poder rotar als seus jugadors per part de Javier González.
Una perduda va provocar un contraatac que Chus es va veure obligat a frenar en falta. D’aquesta jugada va partir el gol d’Adrián qui es va aprofitar d’un rebutge d’Iñaki, en desviar una primera rematada d’un company per a batre-li quan es va arribar al minut 30. A partir d’aqueix instant el cronòmetre encara va adquirir més velocitat en contra dels interessos del Castelló Futbol Sala en cerca de l’empat que, com mal menor, permetera mantenir invicte el fortí local dels castellonencs.
González, mancant cinc minuts per a la finalització del xoc, va decidir jugar de cinc, amb porter-jugador. No obstant açò, aquest moviment tàctic que habitualment ha donat rèdits en forma de gols, remuntades i triomfs, en aquesta ocasió es va convertir en el factor que va facilitar tancar el xoc en favor dels visitants.
El CFS Alqueries Niño Perdido va mostrar una enorme solidesa durant els 40 minuts i en aquesta recta final encara més. Fruit de l’atac poc ordenat en superioritat, en el minut 38 i 40, Pedro va sentenciar el xoc en favor dels visitants amb dos llançaments després de pèrdua local des de la seua pròpia àrea. Amb un dolorós resultat i males sensacions va concloure el xoc. L’ascens es complica, però encara queden opcions i el Castelló Futbol Sala continua gaudint d’una posició privilegiada per a aconseguir l’objectiu: tres partits per jugar i quatre punts per sumar. Els comptes són senzills. L’aconseguir-les no serà un camí de roses. Ja se sabia. El CFS Alqueries Niño Perdido ho va confirmar.
