Castellón F.S. 3 – L’Alcora F.S. 2
Hi ha partits que es guanyen per insistència, uns altres per oferir un joc superior al rival, no són aliens aquells en què té molt a veure l’encert en les àrees i uns pocs, es trauen avance per inèrcia i caràcter. Est és el cas de com es pot explicar el triomf del Castelló Futbol Sala davant un correos L’Alcora FS amb motiu de la disputa de la desè setena jornada en la Regional Preferent, grup 2, que permet als albinegrs reafirmar-se en el liderat en solitari. Gràcies a la seua embranzida en la recta final, jugant de cinc, amb porter-jugador, els pupils de Javier González van sumar tres punts que, vist el vist, sobre el parquet en el pavelló Fernando Úbeda-Engrapa es van treballar a foc lent.
La primera meitat es va desenvolupar va baixar dos paràmetres: el control de la pilota, sense generar les suficients superioritats ni finalitzacions per a inaugurar el marcador per part dels locals i el bon posicionament dels visitants, poc atinats en les seues transicions ofensives, així com en les rematades a porteria, ben protegida per Miguel. Tots dos equips es van marxar als vestuaris amb les taules inicials.
L’absència d’última hora dels locals Álex i Iván va privar alsalbinegres de disposar de més un contra un. Aquest factor, en un partit tancat pansa a ser clau i pot justificar en certa mesura l’espessor i lentitud a l’hora de manejar la pilota, que amb prou faenes fluïa sobre la pista. El joc es ressentia, sent bastant previsible per a ser frenat pels blanquiblaus.
Després del pas pels vestuaris la trobada va canviar el seu guió: el Castelló Futbol Sala va començar a entendre què necessitava per a trencar la barrera defensiva que proposava L’Alcora FS. A poc a poc van començar a arribar les primeres ocasions clares per part dels locals. No obstant açò, en obrir-se el xoc els visitants també es van acostar amb perill i, després d’una acció d’estratègia mal defensada pels de la Plana, Víctor va batre a Miguel per a situar el 0-1 en el marcador favorable als de L’Alcalatén.
Remuntada jugant de cinc
Els minuts van començar a passar amb molta velocitat per al Castelló Futbol Sala i més lentament des del prisma de L’Alcora FS. Els albinegres van augmentar el seu ritme de joc, així com la mobilitat sense pilota i la velocitat en la translació de l’esfèric a l’ample, amb l’objectiu de fatigar als seus rivals. Sense trobar el premi del gol, malgrat els intents ja clars, Javier González va decidir jugar de cinc, utilitzant de porter-jugador a Manu Martín.
Tot açò després que, després d’una lletja entrada d’Iván Luque, Juanmi Llopis haguera de retirar-se en patir un aparatòs i al mateix temps perillós colp en el seu muscle esquerre. L’acció que semblava clara d’expulsió va ser castigada pel col·legiat amb una simple amonestació.
Al poc temps de jugar en superioritat, L’Alcora FS es va tancar en la seua àrea i va facilitar la circulació. Després d’un primer remata i un posterior rebutge, Manu Martín va aconseguir la igualada. No obstant açò, els castellonencs no es van conformar, volien més i sense renunciar a la remuntada, al minut, després d’una excel·lent transició Chus va aconseguir donar la volta al marcador. El que semblava impossible solament uns minuts abans, va passar a ser realitat i va cristal·litzar en un marcador més ampli amb el tant d’Alfonso Castella que va resoldre un dos contra un, després d’assistència de Chus.
Amb els jugadors donant per bé el resultat, saludant-se sobre la pista i a segons per a tancar el xoc, en una acció anecdòtica alhora que poc esportiva, freturosa de fair play, Miguel Ángel va aconseguir el 3-2 final. D’aquesta manera va concloure un partit que el Castelló Futbol Sala va vèncer treballant-ho amb paciència des del principi i amb gran coratge en la recta final, jugant amb superioritat numèrica. Un pas més per a acostar-se al campionat de Lliga, quan resta una jornada menys per a tancar-la.
