El 12 d’octubre celebrem la Festa Nacional d’Espanya segons es va acordar en la Llei 18/1987, i aquesta norma estableix que la data triada simbolitza l’efemèrides històrica en la qual Espanya, a punt de concloure un procés de construcció de l’Estat a partir de la nostra pluralitat cultural i política, i la integració dels regnes d’Espanya en una mateixa monarquia, inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus.
La Festa Nacional té com a finalitat recordar solemnement moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú.
A dia de hui, quan la unitat d’Espanya està greument amenaçada, més que mai hem de tenir en compte que la nostra Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, però també cal recordar que la nostra Carta Magna reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Per tant, la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol, ja reflecteix la rica pluralitat de la nostra nació i ens dóna una solució per a la convivència.
I és la pluralitat de nacionalitats, regions, cultures i tradicions que conviuen en el nostre país, el valor del que més hem d’enorgullir-nos els espanyols, i açò ens ha de portar sempre a la convivència respectuosa, pacífica i solidària entre els diferents territoris que formem Espanya. No ha d’existir una única forma de sentir a Espanya, clar que no, perquè el nostre país també és una confluència de sentiments i tirades cap als diferents territoris que conformen la pàtria comuna. Hem de sentir-nos orgullosos de viure en un país on conviuen diferents regions, tradicions, històries, llengües i ordenaments jurídics, i açò no fa més que enriquir-nos. Vivim en un gran país on podem tant celebrar un 9 d’octubre amb un gran sentiment de valenciania, com un 12 d’octubre que ens uneix a tots els espanyols.
Com a Senadora puc donar fe de forma directa de la convivència entre les diferents regions del nostre país, doncs el viu en el Senat, càmera de representació territorial i únic parlament dels quals formen la Corts Generals on els parlamentaris, amb l’objectiu de defensar els interessos d’una regió i de tota Espanya, podem expressar-nos en qualsevol de les llengües oficials del nostre país o de comunitat autònoma, siga el castellà, el valencià, el català, el basc o el gallec.
Per açò, perquè la riquesa de la nostra societat està en la convivència de diferents cultures, llengües i territoris, que és el que fa gran el nostre país, és pel que hem de ser més ferms que mai davant el mal endèmic -el separatisme- amb el qual cerquen contagiar al conjunt de la societat catalana i espanyola, una malaltia que podria acabar perjudicant el futur, el desenvolupament i el creixement econòmic de Catalunya i Espanya, i és que com m’agrada dir, la unió fa la força (vegem com a exemple la Unió Europea), sent que la unitat és sinònim d’estabilitat, i aquesta fortalesa serà impossible d’aconseguir enfrontant a la societat i desfragmentat Espanya.
Així en aquest 12 d’octubre, celebrem que vivim en un gran país, reconegut mundialment, i que les llibertats i drets que ens va donar la Constitució reconeixent les diferents idiosincràsies que conviuen a Espanya, ens done la força suficient per a afrontar els desafiaments secessionistes que volen acabar amb la fortalesa d’una regió i un país que es necessiten mútuament.
