Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
Tots ho sabem. Acabem de començar un nou any, el 2019, que serà any electoral. Al mes de maig, més concretament diumenge 26, triple convocatòria: Municipals, Corts Valencianes i Europees. Cada dia que passa és més poc probable un avançament de les eleccions a les Corts Valencianes i les altres dos pràcticament tenen data fixa. No és descartable l’avançament de les Generals (Congrés i Senat), encara que també cap a la possibilitat que Pedro Sánchez vullga esgotar la legislatura, recordem que les darreres van ser el mes de juny de 2016, per tant si s’esgota la legislatura estes es celebrarien ja l’any 2020.
Esta obvietat que ens endinsem en un any electoral no la podem perdre de vista, perquè és l’única manera d’entendre, o de conéixer les raons que justifiquen declaracions i comportaments més que inexplicables de molts dels protagonistes de la vida política.
Tant és així que ens podem trobar a persones que ostentaven alts càrrecs dins de la Conselleria d’Educació a l’anterior govern autonòmic que no es ruboritzen quan es queixen i li reclamen al conseller Marzà no haver eliminat totalment les aules prefabricades dels centres educatius valencians. Elles que van fer de la instal·lació d’estes aules norma habitual, tant és així que hi ha casos d’escolars valencians que han fet tota la seua escolarització en infantil i primària en aules prefabricades. Ara el Govern del Botànic està començant a revertir la situació amb el Pla Edificant.
En l’àmbit local tampoc falten els personatges que tenen la poca vergonya de criticar la gestió del regidor Porcar quan els governs populars no han fet pràcticament res, o poc més que res, i que conste que jo no dubte que tot és millorable i que encara queda molt per fer, però el govern municipal de l’Acord del Grau s’ha posat a la feina després de vint-i-quatre anys d’inacció, no tornaré a fer una enumeració detallada, però ho podem resumir dient que ara l’educació forma part de l’agenda política municipal.
En els dos casos la causa és la data: 2019 és any electoral. Els populars han arrencat pràcticament proclamant-se guanyadors i, el que és més greu, confiant que tot i que poden arribar a treure el pitjor resultat de la seua història podran salvar els mobles amb l’indispensable ajut de Ciutadans i de l’extrema dreta. Elles que s’han omplit la boca parlant de governs de perdedors, parlant de polítics que han perdut les eleccions però que han guanyat els governs als despatxos… Es veu que això és per als altres, però no per a elles. En este cas es tracta, purament i simple, de no tenir complexos, ja ho ha dit Moreno Bonilla nou president andalús, acabem de ser-ne testimonis.
Per cert, oblidava un àmbit el de les Diputacions, clar com a nosaltres el que ens agradaria és que desapareguen, de vegades oblide la seua existència (en clau sorneguera, clar). En el cas de la de Castelló les seues accions educatives van poc més enllà de patrocinar un film per a lluitar contra l’assetjament escolar, que està molt bé, no ho critique, però potser podria també posar-se les piles en la millora de les escoles rurals dels municipis menuts de les nostres comarques.
