fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

9 d’Octubre: un dia de festa? – L’Opinió de César Jiménez, diputat per Podem a les Corts Valencianes

9 d’Octubre: un dia de festa? – L’Opinió de César Jiménez, diputat per Podem a les Corts Valencianes

La major part dels que llegireu aquesta peça recordareu la data del 9 d’octubre com un dia lliure a l’escola que podíem aprofitar per a visitar algun poble de l’interior o per estirar el temps d’anar a la platja si el sol lluïa aquell matí.

Tot i que a poc a poc es van organitzant actes commemoratius per tot el territori que albiren un cert grau de coordinació, encara queda molt perquè a les comarques de Castelló entenguem el 9 d’octubre com la “Diada de totes les valencianes i valencians”, com agrada definir-la des del valencianisme. A què és degut aquest poc seguiment des de la perifèria nord?

D’entrada hi ha un error de plantejament inicial que no seré el primer a comentar: escollir la data d’entrada de Jaume I a la ciutat de València i pretendre que la resta del país la sentim com a pròpia. Estarem d’acord que no seria una pràctica massa descentralitzada. Una decisió que va implicar, de manera poc reflexionada, altres efectes col·laterals que van desembocar en una batalla de signes que volem soterrar per sempre.

Les valencianes i valencians del nord necessitem reconstruir ponts amb el cap i casal. Deixar de donar-nos les esquenes mútuament i teixir un sentiment de poble que encara està per configurar. A Podem tenim clar que aquesta construcció no pot estar basada en la confrontació de símbols, ni antics ni nous. Per aquesta nova etapa ens volem reconéixer les unes amb els altres per la conquesta de drets socials progressistes. Per una educació i sanitat públiques i de qualitat, per uns serveis socials dignes i un nou teixit econòmic associat a les cures, per unes infraestructures eficients que ens permeten comunicar-nos i fer intercanvi cultural, per la configuració d’un nou model productiu que genere llocs de treball sense haver de destrossar el territori… Un seguit de polítiques que ens permeten superar dues dècades de foscor durant els governs del Partido Popular dels Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.

La temptació seria preguntar-nos què hem fet en el primer any de la legislatura per passar pàgina respecte de l’anterior etapa. El reconeixement a les víctimes del metro de València va ser un bon començament. No només s’estava donant suport a unes persones que havien sostingut sobre els seus muscles tot el pes de la ignomínia en el comportament de l’anterior govern valencià. S’estava dient clar i alt que mai es tornaria a tractar d’aquesta manera a les valencianes. Mesos després, el reconeixement amb les distincions de la Generalitat pel 9 d’octubre, ara fa just un any, posava en valor figures com Raimon, Rafael Chirbes o José Ricardo Morales, personalitats valencianes menystingudes per qüestions ideològiques.

Encara queda molt per fer i en som conscients. Un detall, cap referència al significat de la festivitat del 9 d’octubre a les pàgines web de la Generalitat Valenciana. Pot sonar anecdòtic, però cal creure en un mateix si vol emprendre qualsevol assumpte. A finals del 2015 vam albirar esperances en aquesta voluntat de configurar el poble valencià, quan el Consell i els parlamentaris dels diferents partits a les Corts vam fer un pas decisiu en acordar la reclamació d’un finançament just per la Comunitat Valenciana. Aquesta va ser una fita determinant que va deixar enrere les diferències i ens conjuràvem per portar una veu única a Madrid per demanar el que és nostre.

Het aquí la profunda decepció en el cor de les valencianes i valencians quan, fa tan sols 10 dies el nostre Molt Honorable President, Ximo Puig, en la seua qualitat de dirigent del seu partit prenia una postura incompatible amb el posicionament unànime de la societat valenciana en tots els seus estaments. Una decisió que el posava en la mateixa línia dels dirigents més conservadors dintre del partit socialista, aquells que mostren menys rebuig a deixar governar al Partido Popular que ens ha maltractat en l’anterior legislatura. “Vergonya, cavallers, vergonya”, és un afegitó que agrada d’utilitzar el nostre President als seus discursos.

Tenim esperances de cara al futur per anar teixint aquesta xarxa de valencianes i valencians, necessària per a la consolidació d’un sentiment de poble? Doncs totes. Aquest 9 d’octubre serà l’últim sense una radiotelevisió valenciana pública, una nova RTVV que ha de constituir-se en ferramenta imprescindible per vertebrar el nostre país. Hem aprés la lliçó dels perills de crear un espai audiovisual sense control pressupostari i amb independència dels colors polítics. Canal 9 va ser un malson que no ens anem a permetre reproduir. La nova radiotelevisió ens ha de permetre conéixer valencianes i valencians de tot el territori, els seus costums, la seua llengua, les seues problemàtiques i la manera pròpia de superar-les. Tot. S’han acabat els temps de desconnexió al que ens tenia el Partido Popular sotmesos, perquè un poble connectat és un poble fort i crític.

Permeteu-me traslladar-vos una dosi extra d’esperança. Aquests dies enrere hem portat una resolució a les Corts valencianes per protegir les comarques de Castelló d’un projecte, el de la línia de Molt Alta Tensió (MAT,) que anava a suposar una cicatriu d’impacte incalculable en el nostre patrimoni natural, etnogràfic i arqueològic. Hem tingut l’honor de portar la veu de la societat organitzada en oposició al projecte i finalment s’ha aprovat una resolució en eixe sentit. Però a banda de la qüestió central, del debat em quede amb la defensa d’un company del grup socialista i d’Alacant, preocupat tant com nosaltres pel patrimoni valencià, i de l’abstenció dels grups popular i de Ciudadanos. Serà que enfront de la veu unitària del poble valencià ningú no s’atrevirà a posicionar-se en contra?

Leave a Reply

Your email address will not be published.