Juan M. Segarra ens sescriu amb motiu del dia de la dona.
Altre any 8 de Març i altre any menys dones per celebrar-ho. Més enllà del recordatori, del dia de la lluita i reivindicació, dels grans manifests i dels bons propòsits, què ens queda de profit d’aquests 365 dies viscuts?. Res. No podem celebrar res quan almenys 70 dones han mort en el darrer a causa del terrorisme masclista. Estem en el segle XXI i sembla que hem avançat ben poc en aquesta matèria, campanyes de sensibilització, llenguatge inclusiu, visualització clara de la feminitat, empoderament i demés bones intencions, no poden amagar ni un segon més el problema, un problema de terrorisme, un problema de tots i totes, un problema d’ordre públic.
Vos imagineu per un moment que aparegueren morts tres membres d’un determinat partit polític?, seria considerat terrorisme?. Si. Vos imagineu que tres persones per pertànyer a una determinada creença religiosa o a una ètnia minoritària foren assassinades?, seria considerat terrorisme o assassinats en sèrie? Si, també. Doncs com que el problema te nom caldrà posar solució. Terrorisme i assassinats en sèrie es diu el problema i el tractament ha de ser incisiu, definitiu, repressiu fins i tot.
Perquè una societat on la meitat de les persones viuen amenaçades per una minoria de mascles alfa que consideren propietat tot allò que els envolta, una societat que es lamenta però que no estreny els dents i passa a l’acció, una societat on des de ben menuts no s’educa en els valors de la convivència i el respecte, una societat on el gènere serveix per diferenciar, és una societat malalta que té un problema de tolerància a la violència i d’intolerància a la inclusió. No me considero lliure mentre amenacen a les meues companyes, mentre les assassinen sense pietat.
Amb l’esforç de les administracions s’estan realitzant moltes campanyes de sensibilització, de visualització del problema, però queda la fonamental, l’especialització. Fins que no considerem aquest problema com a un problema d’ordre públic, amb unitats especials d’agents policials i judicials ben formats i dotats de recursos suficients, no aturarem la sagnia, no serem capaços de protegir-nos d’aquestes bèsties en forma de mascle. Cal cirurgia, operar i extirpar. I educar des de la base per a que les properes generacions no pateixin aquesta xacra, la igualtat es fa tots els dies i la guàrdia ha d’estar alta amb un nivell de tolerància zero. A veure si els anys vinents podem celebrar l’eradicació del terrorisme i de totes les formes de violència contra les dones.
