fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Amb Pedro – L’opinió de Pep Lluís Grau

Amb Pedro – L’opinió de Pep Lluís Grau

Diuen que la crisi del PSOE és una vessant més de la que està vivint la social democràcia a Europa, fruit de la seua pròpia història, o de la manca de respostes als reptes que la història li ha anat plantejant.

La social democràcia no passa pel seu millor moment a Europa i especialment a Espanya està vivint una crisi molt profunda. No és una crisi de lideratge sinó una veritable crisi ideològica i d’identitat. Sovint, els partits socialistes han estat partícips, quan no protagonistes, de les grans apostes pel consens que suposava el que hem anomenat ‘model europeu’ que tenia com a base fonamental l’estat del benestar, que garantia l’equilibri social, fruit del reconeixement dels drets fonamentals que garanteixen la igualtat d’oportunitats: l’accés universal a l’educació, la sanitat i a les pensions.

L’arribada a Europa de les polítiques neoliberals de la mà de Margaret Thatcher, va obrir una escletxa que no ha fet sinó eixamplar-se de manera progressiva. Les respostes des de l’esquerra no han estat suficientment enèrgiques ni han assolit la profunditat ni el rigor necessaris per contrarestar l’eficàcia i la contundència de l’aposta ‘neocon’. Bé que ho sabem ací, a Espanya, després d’una crisi profunda.

La resposta dels partits i sindicats de l’esquerra europea no ha sabut connectar amb les formes ni amb els continguts propis de finals del segle XX i de principis del segle XXI. Des de les inèrcies dels aparells sindicals i de les organitzacions polítiques, immerses en les seues respectives crisis de credibilitat, no han actuat amb la contundència necessària quan han pogut i s’han vist absolutament superats pels esdeveniments.

Ara, a Espanya, vivim aquesta crisi de manera especialment virulenta, a la recerca de la identitat perduda, intentant recuperar el temps malbaratat en discussions estèrils sobre el ‘sexe dels àngels’. Al PSOE ho hem viscut de manera descarnada: el colp de mà d’octubre passat va ser el final d’una etapa d’il·lusió i d’esperança en la recuperació del govern progressista i l’inici del capítol més negre de la nostra història recent.

Tanmateix, de manera paral·lela, hi ha fenòmens en l’esquerra que mereixen una atenció especial pel que suposen de revulsiu a la manera d’actuar i de fer dels aparells, sempre temptats a actuar de manera autoritària i, sovint, antidemocràtica. Parle del moviment de les plataformes. Primer, per a exigir les primàries i el congrés al PSOE; després, per a donar suport explícit a la candidatura de Pedro Sánchez. Aquestes plataformes sorgeixen de manera espontània del descontent amb la ‘destitució’ de Sánchez i amb l’actuació de la gestora i amb l’esperança de poder restituir la ‘normalitat’ en un partit democràtic. Aquestes reaccions són esperançadores perquè evidencien que sí que hi ha una consciència col·lectiva que reivindica una altra manera de fer i de treballar en política des de l’esquerra i que la il·lusió que representa Pedro Sánchez és real i pot plasmar-se en un projecte real. Que el ‘nou PSOE’ existeix i és possible perquè necessitem que siga possible.

Aquesta és la resposta necessària, la que connecta amb les persones, la que és capaç de reinventar-se des de la necessitat de creure en el futur i en la força de la militància, de saber que els temps han canviat i que hem de prendre la paraula i dir ben alt i ben fort el que sentim i el que volem. I Pedro, vullguen o no, representa la dignitat i la resistència front a l’autoritarisme i la injustícia. I Pedro representa l’esperança.

Fa uns dies Pedro va venir a les nostres terres. Va participar en el que vam anomenar ‘la festa de Castelló’, perquè feia molts anys que no vivíem una trobada amb tanta il·lusió, amb tanta força i amb tantes esperances. Tothom estava content. Totes i tots estàvem convençudes i convençuts que estàvem vivint moments històrics, perquè estàvem construint un projecte nou, esperançador, participatiu, diferent, trencador, democràtic…

Ara comença un altre capítol, el de les primàries al PSOE. Les plataformes de suport a Pedro Sánchez seguiran ampliant el seu radi d’acció. És en repte que afrontem amb il·lusió per construir el ‘nou PSOE’ que totes i tots necessitem.

Pep Lluís Grau ha sigut senador del PSOE per Castelló.

Leave a Reply

Your email address will not be published.