fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Es mor la festa? – L’opinió de Sergio López Tomás

Es mor la festa? – L’opinió de Sergio López Tomás

Espere que no…

Anit, després de llegir un article de la revista Buris-ana de 1969, em va donar per reflexionar, cosa inèdita e mi, en la situació soci-econòmica del col·lectiu faller a Borriana, que no es diferenciava molt de la situació que s’exposava en l’antic article.

Que conste que el que escric en este post, ho lamente i em dol moltíssim, mes que a la gran majoria de fallers de Borriana, però és la meua humil visió personal, de la situació actual de les falles a Borriana.

Estos útims mesos he pogut assistir a exaltacions de falles de Benicarló i la Vall d´Uxó, amb molts menys anys d´història que nosaltres, on l’escenari estava replet de xiquetes i jóvens abillades amb el trage regional, millor dit el trage de fallera. Quan mires les exaltacions de la nostra localitat, llevant d’alguna excepció, la quantitat de falleres baixa considerablement, podem atribuir esta diferència a la idiosincràsia de cada localitat, però be, queda molt bonic un escenari tan replet. Perquè no hem aconseguit, en casi 90 anys d´hitòria, que tots els fallers i falleres en un acte oficial lluïsquen el trage regional o de faller?….

D’altra banda, i ací és quan el tema s’endurix, sobre una població de 34.000 habitants aproximadament, el nombre de fallers censats esta al voltan de 1.350, quan en poblacions de semblants característiques el cens diversa d’entre els 8.000 d’Alzira, els 1.400 de Dènia i els 4.500 de Sagunt, per favor no em digueu el cens de Benicarló ni la Vall, no siga que em done patatús… per contra, el nombre de falles a Borriana és de 19, a Alzira de 32 a Dènia d’11 i de 30 falles a Sagunt (camp de Morvedre), el ràtio faller/falla diversa molt,la mitjana de totes les poblacions nomenades es de 166 persones per falla, però nosaltres ens allunyem molt de la mitjana, a 71 falleros per falla. que vol dir açò? Que anàlisi podem traure?

La mitjana no és real perquè sabem que hi ha diverses falles que superen la mitjana considerablement, si les excloguérem la mitjana baixaria encara mes; en que situació ens deixen a la mes de la mitat de les falles de Burriana?. Sabem que històricament les falles de Borriana han sigut de comissionat reduït, ja que la gran font d’ingressos era l’explotació econòmica del barri a canvi de que la comissió harmonitzara els carrers els dies de falles amb banderins, música, soroll de coets i que plantara en l’emplaçament una falla en què se sentiren identificats tots els veïns per haver col·laborat tot l’any. Però ara ja no és així, han proliferat gran nombre de falles que són societats privades sense demarcació de barri, la primera va ser la Falla Caçadors en 1.942 després Centre Espanya, Club 53, Club Ortega, però últimament s’han sumat unes quantes mes, arribant a ser 9 les falles sense demarcació de barri (quasi la mitat de les falles de hui en dia) i les falles que tenen demarcació difícilment poden explotar-ho pel poc número de comissionats per a dur a terme la tasca de demanar la limosneta per a la falla.

Llavors, d’on ixen els ingressos de la falla per a cobrir el seu presupost?. De quotes de fallers, de donacions de familiars i amics i de la gran subvenció. El que devia de ser una ajuda institucional als col·lectius fallers, en la seua gran majoria s’han convertit en el principal ingrés de la falla.

I això és un gran error, ens parem a pensar que passaria si un dia el consistori tancara la clau de les subvenciones?, moltes falles, lamentablement es veurien abocades al cessament de l’activitat per no poder suportar el gasto. ¿No serà qüestió de posar-li remei abans de que succeïsca? tenim un sistema de l´activitat que no és sostenible i cal posar-li remei per a la supervivència de la festa, no és temps de mirar cap a un altre costat sinó d’activar fòrums que contribuïsquen a buscar solucions per a adreçar la situació erràtica que patix la nostra festa. Els monuments fallers que es planten en la nostra localitat, majoritàriament s’han vist reduïts a la mínima expressió, estem permetent que els veïns dels pobles de la contornada preferisquen desplaçar-se a veure, amb tots els meus respectes cap a elles, les falles de la Vall d´Uxo o de Benicarló, a que preferisquen vindre a disfrutar de les falles de Borriana, per cert les falles de Benicarló tenen la denominació de festa d’interés turístic autonòmic.

Tenim un teixit faller del mes envejat de la comunitat, amb un Gremi d’artesans fallers, únic junt amb el de València,  uns indumentaristes de gran prestigi en tota la comunitat i una história envejable que tenim que fer valdre, hem de sentir-nos orgullosos de la nostra festa però amb els peus en el sòl, amb sensatesa, i des del respecte al passat, crear un futur viable i sostingut.

Tot passa per reeducar-nos com a fallers, reinventar-nos, buscar altres vessants econòmiques, recuperar les antigues, educar als jóvens i xiquets en la nostra tradició, fomentar la participació de la gent, tant als natius com als foranis, traure la festa al carrer, mil i una idees per provar, per debatre i experimentar, tornar a alçar-nos de la letargia que ens estava invadint, viure les falles en família, normalitzar-la amb la vida quotidiana, disfrutar-la.

Se que és molt complicat i possiblement molt poc popular el que vaig a suggerir, i s’hauria de parlar i consensuar molt, però si de moment esta localitat no pot tindre 19 falles amb una solvència apropiada, caldria veure altres fórmules; podria ser posible, normalitzar-ho i aconsellar-ho que  les falles es pogueren fusionar temporalment unes amb altres, sense necessitat de perdre els seus emplaçaments i la seua història, ser alternatives i itinerants en el temps; tot per recuperar l’esplendor cultural, que es pogueren recuperar l’activitat veïnal en quant a l’econòmic, perquè al faller no li suposara un gran gasto i d’eixa manera poder participar mes gent i poder tornar a l’estat original en el moment que es poguera en total normalitat.

Ara és la nostra oportunitat, les falles estan mes unides que mai per mitjà de la Federació, que conjuntament amb Junta Local Fallera i altres col.lectius implicats, com poden ser el gremi d´artesans fallers i el grup d´historiadors fallers, poden crear els fòrums necessaris i àrees de treball per a consensuar idees, posar-les en pràctica i intentar revertir la situació.

Esta no és mes que una reflexió i propòsits, sense mes allà ni voler molestar a ningú, ni postular solucions, simplement idees personals, com en l’antic article de Buris-ana de 1969 de Vicent Franch, que vos deixe en este post.

es mor la festa

L’autor d’aquesta carta és Sergio López Tomás

Leave a Reply

Your email address will not be published.