fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

De l’IVA i altres coses de la vida – L’opinió de Jordi Dosdà

De l’IVA i altres coses de la vida – L’opinió de Jordi Dosdà

Dels quatre partits que poden governar aviat. Comencem.

Del PSOE, no fa massa, la cadena televisiva de moda deia que no pensaven fer cap canvi, doncs resulta que no és cert, ja que al programa parlen d’abaixar l’IVA cultural, com cinema, teatre i música -encara que als primers debats ho amagava i s’empenyia en dir que era una bogeria fer-ho-, ara, cap detall més. Quan semblava que tot estava perdut i ningú sabia res Sánchez va agitar la seua vareta roja al debat i sorpresa!, l’IVA cultural es reduirà del 21 al 10%, més de la meitat! Així sí que sembla socialista, per fi. Ara bé, no està concretat al programa electoral, és una mentida? Una errada que s’escapà per a què parlarem al respecte? O va entrar en trànsit i va veure la llum en ajuntar, final de campanya, futur i solucions per al país i va donar amb aquesta baixada de l’IVA?

Truc o no, que ningú pense que és un tracte, doncs no està per escrit.

Al Partit Popular no li interessen massa aquestes reduccions però no es queda sense moure fitxa, també ha tingut algunes il·luminacions finals. Diuen que u és més creatiu com més desesperat està, com més ho necessita per sobreviure.

L’altre dia Rajoy va descobrir la seua carta sota la mànega, on els majors de 65 anys i jubilats que continuen treballant no tributen a l’IRPF. Tampoc tributaran aquells que aconsegueixen la seua primera feina. Cal contemplar que encara que no només treballen passats els 65, elits com li recriminaven, certament qui treballa amb les mans ho té més complicat i no hem d’oblidar que especifica tenir la jubilació, potser arribe a l’edat i no hi haja cotissat el suficient. Tampoc em cal obrir el xampany per als més joves, ja que ha de ser la primera feina, siga quina siga, com si és una terriblement precària -en qualitat, quantitat retribuïda i temps contractat- que el mateix govern ha creat.

És igualment «kafkià» com ben pensat, m’explique. Ni anem enlloc perquè una vegada travessada la superfície no són grans mesures, ni sembla res dit a la babalà o com a conseqüència d’un increment de la temperatura corporal precisament per l’anterior, perquè sonen molt bé però no es digereixen de la mateixa manera.

El del PSOE sembla més de vareta màgica reparadora d’últim moment, indubtablement.

Ciutadans volen unificar el reduït i superreduït al 7% així com passar del 21 al 18% en el general.

Errejón i Iglesias han dit al voltant d’unes cent vegades que Ciutadans volia apujar el preu de les cadires de rodes. Com si Garicano dia sí dia també es descobrís a un racó de sa casa, a terra, tremolant, pensant en el seu pitjor enemic de l’institut, un jove que les emprava per a desplaçar-se i treia millors notes que ell. Ni ho sé, ni és rellevant ni crec que Podem pense que Garicano té problemes reals amb les cadires de rodes. Ara, moderats com el seu discurs, ni per a tu ni per a mi, dessaborits, en terra de ningú, insulsos, tria’n un. Ni redacten ja el seu propi programa, per a què? Cada vegada mereixen menys línies.

Podem és un misteri i ataca sense pietat a la classe mitjana. Pega grans baixades en alguns productes i servicis i pujades -qui ho diria- a altres d’ús similar o superior. De tota manera, com no sabem què vol dir articles de luxe -imagine que una samarreta ho serà, ja que no cap a les altres dues classificacions- és complicat fer-se una idea. Podem no sembla tan proper a la cultura com prometien i falta informació dels articles de luxe. De moment només parlen de iots.

En qualsevol cas, com pot dir el senyor Iglesias que pujada al 25% és positiva? Ara resultarà que tots els que cobren dos salaris mensuals, els que van de compres quan hi ha rebaixes i tots els que sopen fora de casa una vegada al mes són «casta».

Al final l’IVA no és un impost que enriqueix el país, però sí que afecta la població i tal vegada el consum de cultura no siga el més necessari, però possiblement sí que és el més important. Doncs som éssers culturals i amb aquesta i d’aquesta creixem a la vegada que ho fa el país.
El Partit Popular ha maltractat tant la cultura en el passat que ara ja no ho poden fer més. En general tampoc amb qualsevol altra cosa.
Al PSOE igual un dia parlen d’impossibilitat d’abaixar impostos i que qui ho propose és un insensat o un mentider, com un altre ens prometen el cel.

L’agrupació taronja no donarà cap colp d’efecte amb les seues propostes a aquest terreny.

I Iglesias necessita que algú li diga que «poble» no són únicament els desnonats. Aquests són els més vulnerables i pels que més s’ha de lluitar, és -en gran part- per ells que pot ser el panorama polític pegue el camí més brusc des de l’inici de la democràcia. Però «poble» som tots. Universitaris, emprenedors de petites i mitjanes empreses -i grans-, gent que surt a prendre café als matins o fer-se una copa de nit som la majoria i som tant «poble» com els que no fan ús dels pressuposats servicis del 25%. Els rics també ho són. Rics, per cert, als que no els importa pagar un poc més per un café. A mi sí.

 

L’autor d’aquest text és Jordi Dosdà Marqués, ell és de Borriana. Diplomat en Magisteri d’Educació Primària per la UJI i actualment estudiant de Psicologia.

Leave a Reply

Your email address will not be published.