Araceli de Moya es la portaveu de Ciutadans a l’ajuntament d’Orpesa del Mar.
És el que tenen les paradoxes; que ens porten a reflexionar quan se’ns donen actituds contradictòries. Quan no coicideix el discurs amb els fets.
I açò és el que ve ocorrent aquesta legislatura en Orpesa amb el bipartit PP-SI SE PUEDE en la seua gestió de govern en l’Ajuntament.
Quan els fets no són fidels als discursos, a l’astuta i pérfida oratòria, el ciutadà del carrer queda perplex, preguntant-se on estan els fets que materialitzen aquelles paraules que van escoltar als seus representants públics.
En Orpesa, els veïns esperaven propostes socials i progressistes en SI SE PUEDE i polítiques més liberals i conservadores en el PP !Imaginen-se el pupurri que viuen en el bipartit!, !imaginenen-se per on van les paraules i per on els fets!.
Dos de les incongruències majors viscudes aquesta legislatura han passat per l’Ordenança reguladora del Fons Social d’Habitatge defensat per la Regidor de Serveis Socials de SI SE PUEDE, on les ajudes volia destinar-les a les famílies amb ingressos mensuals d’1.200 a 2.400 € al mes. i les famílies més desfavorides, les que compten amb ingressos inferiors a aqueixos 1.200 € al mes?, per a ells no van els lloguers socials?.
Afortunadament, des de Ciutadans Orpesa, condicionem el nostre suport a aquesta Ordenança sempre que es contemplara l’ajuda a les famílies amb menys ingressos i fins i tot, famílies sense ingrés algun. Assegurem, a més, que els propietaris que cedisquen els seus habitatges al lloguer social, tinguen una garantia mínima de cobrament d’aqueixes rendes. Que s’aplique una baremació per al càlcul de les famílies amb prioritat, a l’ajuda, concorde a criteris objectius i el preu del lloguer, ho marquen els tècnics municipals.
Corregides les deficiències amb les aportacions de Ciutadans, millora notablement aquesta Ordenança que va nàixer, inicialment, sense pensar en els més necessitats.
La segona paradoxa que hem viscut, en directe i sense anestèsia, és tenir a veure estupefactes, com la Regidora de SI SE PUEDE, marca blanca de PODEMOS en Orpesa, abandera sense enrogiment algun i, amb certa dosi de “sobreactuación”, el I Pla d’Igualtat municipal d’Oropesa 2017; perquè des de Ciutadans Oropesa, entenem que a tenor de les bastes paraules que va pronunciar en 2015, a l’inici de legislatura no ha de ser, precisament, la persona més convençuda de la importància de lluitar per la igualtat de la dona en la nostra societat.
I és que, d’una banda, defensa la dignitat de la dona enfront dels abusos que la mateixa pateix, en molts casos, en l’àmbit familiar, social i laboral i, d’altra banda, ella mateixa és capaç de protagonitzar escenes de brutal masclisme, i amb l’agreujant de fer-ho des d’un fòrum públic, contra una altra dona.
Probablement, aquesta lamentable intervenció, en la qual va qüestionar els assoliments polítics aconseguits per una adversària política, vinculant-los amb possibles favors sexuals, en comptes de vincular-los a la capacitat professional o aptituds de negociació de la mateixa, no seguiria coleando si haguera reconegut el seu error i haguera demanat públicament perdó als votants de Ciutadans, a mi, com aqueixa dona ofesa i humiliada que vaig ser, i a les dones en general.
Aquest comportament que va tenir, té un nom: “Sostre de diamant”, terme encunyat per l’autora Amelia Valcárcel en el seu llibre “La política de les dones”, 1997 i es refereix al fet que, en la Societat patriarcal, l’home és considerat un “objecte d’estima” i la dona, un “objecte de desig”, subordinant-la així, a una situació en la qual l’home perpetua el seu poder. Fa que es valore a les dones per criteris sexuals i no pels estrictament professionals i laborals, minvant l’autoestima femenina de cara a aspirar a un lloc de comandament o a menysprear-la en l’exercici del mateix.
I el PP, testimoni de tot açò, i molt més.
