fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Diàleg entre generacions – L’opinió de Jordi Tàrrega

Diàleg entre generacions – L’opinió de Jordi Tàrrega

Jordi Tàrrega i Sangüesa és membre de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.

Tenia dubtes sobre si seguir fent aquest articles o no. En primer lloc, perquè tot i que segueixo pertanyent a la Comissió Sectorial, ja no soc el seu portaveu i coordinador. I en segon lloc, i no menys important, per la situació d’excepcionalitat que tothom està vivint de confinament a les nostres llars a causa de la pandèmia del coronavirus COVID-19. He decidit que sí, perquè no? El pitjor que podem fer es caure en la passivitat més absoluta, cal seguir amb l’activitat més normalitzada possible. Som-hi!

“Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.”

Així doncs, continuo amb la línia encetada fa un parell d’articles, el que acabeu de llegir, al paràgraf anterior, també és, literalment, un punt de la Carta de Ciutats Educadores, concretament el punt 3, dins l’apartat dedicat a “El dret a la ciutat educadora”.

Aquest punt de la Carta està de “rabiosa” actualitat, atès que la crisi del coronavirus afecta més a la gent gran que a la resta de la població. Ens consta que en determinats llocs els metges, davant la saturació del sistema sanitari, ja s’han trobat en la situació d’haver de decidir a quin malalt es destinen determinats recursos (respiradors, llits d’UCI, etc.) i, evidentment, la primera temptació és dedicar els recursos als pacients més joves, a aquells que tenen més vida per davant. Trist, molt trist. I molt fotut per a les persones que han de prendre la decisió.

Les generacions més joves, infants i adolescents, tenen molta vitalitat i tenen tota una vida per davant. Però les generacions més velles, els avis i àvies, la gent gran, té un bagatge al qual la ciutat educadora no pot renunciar de cap de les maneres. Hi ha moltes iniciatives en diferents àmbits que ja treballen amb aquesta orientació intergeneracional, com ara les comunitats d’aprenentatge, en les que la gent gran explica les seues vivències, els seus oficis ja gairebé desapareguts, explica contalles i històries, i aporten experiència a les noves generacions. O també les diferents experiències d’aprenentatge-servei, una proposta que integra l’aprenentatge curricular amb el servei a la comunitat, i que sovint s’orienta cap a que els infants i adolescents s’impliquen en projectes comuns amb gent gran, projectes en els quals col·laboren conjuntament residències o centres de dia de gent gran amb centres educatius d’infantil, primària o secundària.
El diàleg, l’entesa, i els projectes en comú entre diferents generacions són un dels objectius de la ciutat educadora, no ho perguem mai de vista.

Leave a Reply

Your email address will not be published.