Abans que res, m’agradaria aprofitar l’ocasió per felicitar Mariano Rajoy per la seua recent elecció com a President del Partit Popular. Si veiem el muntatge del recent congrés del Partit Popular no podem deixar de pensar que ho tenen massa ben muntat.
Un dia desfilen pels tribunals líders que amb el seu joc brut va catapultar el partit electoralment i, l’endemà, les noves i velles estreles que s’han beneficiat de les corrupteles trauen múscul en un gran acte polític.
Tenien la paradeta ben muntada per presentar-se a les eleccions amb les butxaques carregades de diners de totes i tots i sabien que és fàcil paréixer que es gestiona bé si es competeix dopat amb una bona dosi d’economia fraudulenta.
Tot s’hi valia, actes que creixien com bolets a cada poble, sense escatimar en res, paelles monumentals i autobusos gratuïts amb picadeta; tot per aconseguir una plaça de bous corejant a l’uníson el nom de Rajoy. Havien fet història, havien inflat una bambolla pagada per totes i tots, a compte de qui votaven i qui no votàvem al PP d’Alfonso Rus i Milagrosa Martínez.
Des dels escons aconseguits amb el dopatge ciutadà es burlaven dels partits quan destapàvem la injusta manera de guanyar eleccions. Ara ja no ho diu l’oposició, ara ho diuen els tribunals que condemnen els seus càrrecs públics, els mateixos tribunals que li han atorgat el mèrit al PP de ser el primer partit investigat de la democràcia espanyola. Fins i tot, ho diuen les empreses que el finançaven.
Esta infame estafa electoral i econòmica va ser creada per omplir la caixa B del Partit Popular amb adjudicacions a dit a les empreses benefactores. La caixa s’omplia amb l’estafa a la ciutadania i amb els impostos que pagava la gent senzilla, impostos que no anirien mai a llevar els barracons de les escoles o a pagar les resolucions de dependència.
El reelegit Rajoy és part de tota esta trama i va permetre l’estafa ciutadana per assegurar-se la seua poltrona. Es va girar d’esquena mentre els seus peons omplien els calaixos amb bitllets corruptes i es rodejaven de panxacontentes. Però, el temps posa cadascú al seu lloc i la majoria absoluta per pagar el silenci de panxacontentes s’ha acabat. Ara hi ha massa boques per tapar i poques institucions que saquejar.
Marta Sorlí és diputada al Congrès per Compromís.
