Estem en un cicle econòmic sense creixement amb mínimes expectatives de creixement.
Davant aquesta situació macroeconòmica que no podem controlar, és necessari que des de l’Administració Municipal s’adopten mesures de prevenció microeconòmica.
Si alguna cosa hem après és que cal separar l’economia social, que afecta a les necessitats, de l’especulativa dels grans mercats. I és ací on apareix la idea d’una moneda d’àmbit local que combata la falta de liquiditat que estan provocant els mercats.
Si ens preguntem per què un bitllet de 20 euros et permet adquirir un bé, arribarem a la conclusió que es tracta d’un acte de fe. Fa temps que els diners no representen la quantitat d’or que un país té emmagatzemat i tampoc té cap altra referència en valor que representar. Per tant, si volem un mitjà d’intercanvi que facilite trencar el bloqueig actual que impedeix que les empreses puguen liquidar deutes que paralitzen l’economia, hem d’articular nous mecanismes, com ara una moneda.
D’altra banda, davant l’amenaça d’un tractat de lliure comerç com el TTIP entre Europa i els EUA, pot servir com a protecció front a l’arribada de productes que vénen de fora sense cap tipus de control i perquè no competisquen amb els productes locals, ja que una multinacional no entrarà en un mercat local diferenciat.
No es tracta de llevar l’euro de la circulació, sinó de crear un mitjà d’intercanvi, mitjançant anotacions en compte per a evitar la moneda física, i que ens oferisca la possibilitat de donar eixida a béns i serveis. Aquest control mitjançant anotacions en compte fa que no es produïsca l’efecte d’economia submergida que una moneda física com l’euro permet.
Tampoc es tracta de crear una altra moneda, sinó d’una moneda en un àmbit en què no existeix. Suposa establir un mecanisme de comerç i intercanvi que no estiga sotmès als cicles econòmics assegurant la gestió dels béns de primera necessitat, i que treballen a manera de segur contra recessions futures. Estem parlant d’una vertadera moneda per a l’intercanvi que representa un ben o un servei prestat realment. Si a açò li afegim que aquesta moneda no genera interessos, deixaria de ser un objecte de desig per als especuladors.
Aparentment pot semblar una manera forçada de crear economia local, però s’està utilitzant a tot el món des de fa desenes d’anys i no es tracta d’inventar res, sinó d’aprendre d’exeriències ja contrastades i prevenir futurs cicles de recessió. El “Wir suís” o la “Bristol pound” ens poden servir d’exemple.
Iñaki Vallejo és Regidor de Castelló de la Plana per Castelló en Moviment.
