fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“El Decret de Plurilingüisme és un decret de xantatge lingüístic” – Entrevistem a Beatriz Gascó

“El Decret de Plurilingüisme és un decret de xantatge lingüístic” – Entrevistem a Beatriz Gascó

Parlem sobre educació amb la portaveu del Grup Popular a les Corts Valencianes.

Primer de tot, m’agradaria preguntar-te: quines són les preocupacions actuals del Grup Popular en matèria d’educació?

La veritat és que, tot i que en educació hi ha molts temes oberts, potser hi ha un en el qual ho podríem englobar tot i és que aquest govern està atacant a la llibertat d’una forma realment preocupant, és a dir, la falta de llibertat i l’adoctrinament en les aules. Jo crec que en ple segle XXI, en una democràcia, és una cosa que no es pot consentir.

Diuen que tot és per la defensa de l’escola pública, però nosaltres tenim una escola pública on se’ns imposa un model on la pluralitat no existeix, on s’ataca a la concertada, on les famílies no poden triar, on se’ns imposa una llengua i una determinada forma de pensar. Crec que és on més hem de treballar per a reduir esta situació i per descomptat no permetre que s’aconseguisca eixe objectiu tan preocupant.

Fa poc es va aprovar el Decret de Plurilingüisme i el Partit Popular va anunciar que anava a recórrer als tribunals i també al defensor del poble. Per què?

Hem estat en el congrés, hem presentat allí una iniciativa i a més hem estat amb la defensora del poble, amb Soledad Becerril. Per què? Perquè és un decret de xantatge lingüístic, és a dir, si una família, com és natural, vol el màxim anglès per als seus fills i que, a més, quan acabe tota la formació acadèmica el puguen certificar, puguen tenir un títol oficial, se t’obliga a triar el màxim nombre d’assignatures en valencià possible. Per tant, en el moment en què les famílies no són les que decideixen, sinó que és la necessitat social la que obligarà a les famílies a triar el valencià i no per una qüestió de convenciment, de convicció de la mateixa familia, evidentment, s’està produint un xantatge que cal denunciar i, a més, perquè les famílies no seran les que escullen, els que aprovaràn els projectes lingüístics seran els centres i al final les famílies seran unes meres observadores de la realitat lingüística dels seus fills i açò no pot ser.

Açò no significa que s’estiga perseguint al valencià.

No, per descomptat que no, no hi ha res més allunyat de la realitat. De fet, solament cal veure les xifres dels estudiants en valencià amb el govern del Partit Popular, que en alguns casos van arribar a multiplicar-se per tres-cents i si forem un govern que ataque al valencià per descomptat no haguérem multiplicat per tres-cents el nombre d’alumnes que estudiaven valencià, multiplicat per dos el nombre d’aules i el nombre de professors.

No té cap sentit. Nosaltres no ataquem el valencià, el que ataquem és que no es defense la pluralitat i que no es defense la normalitat de poder dir la llengua en la qual es vol estudiar.

I seguint en matèria d’educació, el seu partit també va denunciar la reducció per part del govern del 20% de les places en les Escoles Oficials d’Idiomes.

Sí, la veritat és que és una cosa que ens enfada una mica perquè hi ha qüestions que el senyor Marzà, que té bones paraules i bones maneres, mai diu. Ens hem d’assabentar d’aquest tipus d’informació llegint la lletra xicoteta. Quan ens vam posar a estudiar el pressupost i els objectius, en una llei que pot tenir milers de folis, de sobte en un dels objectius vam veure que el curs passat els alumnes eren 70.000 i de sobte aquest curs es passava a 50.000 i per tant, de sobte desapareixien 20.000 alumnes sense que el Conseller haguera dit absolutament res. Tenint en compte que les llistes d’espera de les escoles oficials d’idiomes són enormes, i que a més, el Conseller s’havia compromès amb els alumnes a fer desaparèixer les llistes d’espera, que el seu únic objectiu siga reduir el nombre en 20.000 i a més sense donar cap explicació…

Per què creu que s’ha produït aquesta reducció?

És que no s’entén. Com a decisió política no se sosté, perquè quan hi ha una demanda, com a govern el que has de tenir és quasi l’obligació de complir eixe objectiu i d’intentar reduir les llistes d’espera i no incrementar-les. Per tant, és una cosa que hauria de contestar el Conseller. Jo, no ho comprenc i com a més li he preguntat en reiterades ocasions i no m’ha volgut contestar, és com si sentira ploure, li dóna exactament igual, no li puc contestar.

Vostè va ser directora general d’innovació educativa, ara com ara en què es podria millorar aquest camp, la innovació educativa?

Jo crec que, i ho hem dit moltíssimes vegades, no es pot fer classe en el segle XXI com en el segle XVIII. Potser el que diré és un exemple una mica exagerat però molt representatiu. Si ressuscitara algú del segle XVIII, crec que en un hospital se sentiria incòmode, ple d’aparells i en les nostres pròpies cases, fins i tot amb la tecnologia, no sabria com funciona absolutament res i no obstant això, en una aula sí que se sentiria còmode, no? Jo crec que açò és alguna cosa que ens pot fer reflexionar, alguna cosa ha de canviar.

Vivim en la societat de la informació, fent un simple ‘clic’ un alumne o una alumna pot tenir tota la informació de forma instantània, de forma immediata, amb la qual cosa el sistema educatiu s’ha d’adaptar a aqueixa realitat. Les metodologies han de ser diferents, els aprenentatges han de ser diferents i crec que ha de ser una cosa, un aprenentatge molt més aplicat a la vida real i saber relacionar els continguts perquè l’alumne puga formar les seues pròpies idees.

Més tecnologia en l’aula?

Més tecnologia, però a més, més habilitats. Vam tenir una reunió amb el president de la confederació d’empresaris, precisament per a dir-li: què trobava a faltar de la formació?, i ell també deia que el que no pot ser és que quan arriben els xiquets de primària i secundària, els professors diguen: “que els ensenyen en els col·legis, no saben res”. Quan els de secundària arriben a les universitats, les universitats el mateix “que han après en l’institut, no saben res” i quan arriben a les empreses, els empresaris diuen “però que han après en la universitat”. Jo crec que un dels reptes de l’educació ha de ser una educació molt més pràctica, molt més enfocada al món laboral i que realment s’adquirisquen competències que et puguen ser útils en aqueixos treballs: treball en equip, lideratge, parlar en públic, resolució de conflictes… perquè després, al final, quan et deixen en el teu lloc de treball, el fet d’obrir un llibre no et soluciona cap problema. Per tant, jo crec que, tenint la informació a un colp de dit, saber relacionar eixos continguts i saber aplicar-los en el teu treball són habilitats que hem de desenvolupar en el panorama educatiu.

Jo crec que aquesta és una pregunta quasi obligada quin és el model que s’hauria de donar preferència potencial? Escola pública, concertada o privada?

Han de coexistir, de fet, jo ho crec i el defensor, el Síndic de Greuges, ho va dir fa poc en un informe al senyor Marzà precisament. El que no es pot fer és anteposar la ideologia a la llibertat de les famílies per a triar. És un dret constitucional que no ens podem saltar, per tant, han de coexistir, com ho han fet fins ara. Ara mateix, després de 20 anys de govern del Partit Popular, el 70% està en l’educació pública, no arriba a un 30% l’educació concertada i la resta en la privada. Quin problema hi ha? D’aquesta manera, crec que la majoria opta per l’educació pública, fenomenal, però les famílies que vulguen triar centre, ja no solament el centre, un determinat ideari, un tipus d’educació determinada, tenen el dret constitucional de poder fer-ho i, per tant, per descomptat que cal defensar a l’educació pública i que ha de tenir una gran qualitat, però pot coexistir pacíficament com fins ara. No sé per què cal obrir bretxes i guerres amb l’educació concertada.

I finalment hem estat parlant d’idees generals, però si ara vostè poguera posar-se a governar, quines mesures concretes prendria?

Jo crec que ens vam deixar damunt de la taula un pla de xoc de lluita contra el fracàs escolar que era molt ambiciós, un pla de xoc que està paralitzat i és el primer que crec que s’hauria de reprendre. Traure la política de les aules, que realment els docents es dedicaren a formar als nostres joves i a millorar les dades tant d’abandonament com de fracàs. I també uns tractes d’excel·lència. Crec que els alumnes excel·lents són un potencial humà que té aquesta terra, que hem de cuidar. El govern del “Titanic”, ha trencat totes les mesures que anaven destinades cap a l’excel·lència educativa. Jo crec que és un error, perquè insistisc, aquest potencial humà és una de les grans bases que tenim a la Comunitat Valenciana, però bé, cap alumne hauria d’abandonar el sistema educatiu. Jo crec que és un dels grans reptes. Insistisc en el que comentàvem abans, actualitzar el sistema perquè l’alumne no se senta desconnectat, desenganxat, que realment li trobe una utilitat a l’escola i que ningú abandone i posar-nos amb els objectius que té Europa i la Comunitat Valenciana que té un treball molt important que fer.

Leave a Reply

Your email address will not be published.