David García és l’alcalde de Nules.
A Nules existia fins fa dos anys un ‘dit màgic’ que tot ho decidia. Un dit que estava per sobre de la llei de contractes del sector públic i de la mateixa Constitució Espanyola (per allò de respectar el principi d’igualtat d’accés a la funció pública i contractacions públiques). Un dit que tenia tant poder com per decidir quines persones gestionaven les casetes de la fonda de la tapa en festes, el bar de l’estany a la platja de Nules, el bar social de mascarell, el bar en el camp de futbol, les màquines de vending, el transport urbà del municipi… i tantes coses més. Alguns, no afins a aquell dit màgic i totpoderós, van tenir fins i tot que sofrir amenaces per no doblegar-se als seus desitjos i condicions per poder ser partícips del festí privat, encara que anés amb diners públics.
Però bé hi havia una cosa que este dit màgic no podia controlar, les urnes. I un 24 de maig de 2015 una majoria de ciutadans ofesos, cabrejats però il·lusionats i esperançats, van decidir apostar per un aire fresc i renovat. I malgrat les rebequeries, amenaces i cridades dels quals vivien còmodament sota el poder d’aquell, el dit va haver de fer les seues maletes i marxar. Encara que adormit, es troba esperant amb ànsia una oportunitat per tornar. I enfosquir, novament, la transparència, participació i llibertat de concurrència per gestionar el de tots, i que els amics tinguen privilegis en perjudici dels altres (el teu fill, tu mateix…).
Uns altres, en canvi, seguirem regant la transparència i igualtat perquè este dit màgic i les seues formes dormen per molt més temps.
