María España és regidora a l’ajuntament de Castelló pel PP.
Quan els que s’autodenominen “els de la nova política” parlaven d’ocupar el “tercer espai polític” sempre vaig tenir clar que ho acabarien trobant, i no puc dir que em sorprenga que en la seua cerca hagen topat amb el Teatre Principal de la nostra ciutat.
El Teatre sempre ha sigut el lloc d’este tipus de política i els seus actors que es van alçar un matí i van decidir cobrir-se la cara de maquillatge espés, alguns fins i tot amb una careta per si encara se’ls veia un tros de rostre, per a posar-se a interpretar. Interpretar que escolten i deixen participar al ciutadà, que fan una política de baix a dalt, interpretar que són superherois al rescat del més necessitat, interpretar… Però sempre arriba el final de l’obra i, és llavors, quan cal desprendre’s de tota la caracterització i mostrar la vertadera cara. I de nou, no és precisament per a benefici del nostre municipi.
Per si no teníem bastant amb haver vist ja, del govern valencià, l’obra “els reis de les retallades sanitàries” i “imposant l’educació que em dóna la gana”, en este moment, després d’acomiadar a 6 treballadors de l’antiga CulturArts, ara Institut Valencià de Cultura, la nova programació del Teatre Principal de la nostra ciutat passarà a elaborar-se des de València. I la situació no ha tardat gens a ser bastant decebedora veient com a la petició de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta d’utilitzar el teatre per a l’acte de Proclamació de Na Violant d’Hongria, com cada any, es responia amb una negativa i un desconeixement total de tot l’entramat fester.
I davant d’esta situació, els vertaders responsables, com la nostra regidora de cultura, Verònica Ruiz, no han tingut més remei que posicionar-se, però com calia esperar, no ho ha fet del costat dels veïns, ni han exigit a Puig, ni al Conseller castellonenc Vicent Marzá, que defensen els nostres interessos. Molt de temps han passat entre bambolines els que venien a fer política “al servei dels interessos de la majoria”. I ara, quan la gent de la festa, els col·lectius locals que porten endavant fantàstiques produccions teatrals, les associacions preocupades per la projecció de la nostra ciutat i d’altres, els han acorralat obligant-los a baixar a platea, ara, una vegada més, no escolten i ignoren a la ciutadania.
Amb la connivència de PSOE i Compromís es permet que ens infravaloren i menyspreen el que és nostre. Amb la seua nul·la reivindicació, permetran que actes tan emblemàtics com la Imposició de Bandes a les nostres reines, que s’ha celebrat 45 anys en este emplaçament, Don Juan Tenorio, els premis Gregal, el festival de danses de la Corona d’Aragó i altres esdeveniments, de seguir així, no puguen realitzar-se.
Cal entendre que no solament parlem d’un espai sinó d’un lloc històric, de rellevància, elegant, clàssic, sobri, que dignifica i dóna la importància que es mereix a determinats actes, perfectament compatibles amb la resta de programació i que, a més, mantenim tots els veïns amb els nostres impostos.
En esta vida, tot és qüestió de prioritats i no se m’ocorre res més important que donar-li al que és nostre la rellevància que es mereix però, desgraciadament, sembla que la nostra identitat com a poble, més enllà del que ens vulguen fer creure, per a este govern, no és una d’elles.
Si alguna cosa ha quedat clara en tota esta història, és que el tercer espai polític, és el de la falsa sensibilitat cap a l’autòcton, però què anem a esperar amb este govern d’attrezzo?
