Sergio López ens explica com evoluciona el vestit de fallera des del x. XVIII fins als nostres dies.
En aquest post, vull visualitzar l’evolució que ha tingut en un segle el vestit de fallera, també conegut com el del “segle XIX” o de “màniga de farolet”. I dic vestit de fallera, i no vestit regional o tradicional valencià amb tot el sentit. Encara que no em considere cap expert en la matèria, i sense voler crear controvèrsia, sóc de l’opinió que el vestit tradicional o regional és el del segle XVIII, ja que és l’època de màxima esplendor valenciana pel que fa a la indústria sedera i altres gremis relacionats, per açò i per fer honor a aqueix període de temps s’escull les vestimentes d’aqueixa època per al vestit tradicional, sense evolució, sense modes, sent coherents i estrictes amb la història. D’altra banda el vestit de valenciana no solament s’exhibeix en festes de falles, sinó en moltes festivitats de la comunitat valenciana.
Una altra cosa és el traje de Fallera, segons història, els seus orígens es remunten a fa un poc més d’un segle. La primera a lluir alguna cosa similar va ser la primera Regina dels jocs Florals a la finals del segle XIX, este, no era la indumentària que les dones portaven en aqueixa època, sinó la indumentària que en aqueix moment es va considerar que representaria a les festivitats de la ciutat de València. En ella es plasma la moda del moment, estudiades per experts, fent unes mirades a la indumentària del segle XVIII, però molt escasses. Les mànigues de lli, passen a ser de seda i a formar part del mateix corpinyo que abans portaven enverat, però sense enverar. Les faldes comencen a ser del mateix teixit que el cos, i es crea el concepte “a conjunt”. Adreç realitzat amb perles i amb elles, forma de raïm. El pentinat amb ratlla en forma de T, i 3 monyos. És un vestit que es crea segons la moda del moment, i que ha anat evolucionant amb el pas dels anys. No és indumentària tradicional, sinó un vestit sobre el qual es plasmen les modes.
Dit açò i sense entrar en més profunditat en el tema, per ser un post gràfic, o aqueixa és la meua intenció, passem a veure aqueixos canvis en l’evolució del vestit de fallera.
Falleres a finals del segle XIX
Fotografia de fallera datada al 1.900
Imatges de falleres anys 20
No hi ha un estil fix definit, igual es porten faldes curtes que més llargues, sense pràcticament sense escot i amb una moda incipient del pentinat amb la ratlla al costat o amb ones.
Imatges de falleres anys 30
S’unifica el criteri a l’hora de vestir, faldes llargues a un pam del sòl deixant veure les sabates, davantals fins als genolls i manteletes mitjanament grans. Creix també la grandària de les pintes, sobre tot la darrera.
Imatges de falleres anys 40
Segueixen les faldes llargues, però s’escurcen els davantals, les manteletes grans tapant pràcticament tot el cosset segueixen creixent les pintes i es tanquen una mica més els escots, les caigudes de les faldes són naturals, possiblement les sinagües no estiguen emmidonades.
Imatges de falleres anys 50
Es posa de moda el cosset de màniga llarga de vellut negre, els collars de perles adquireixen gran protagonisme i les pintes aconsegueixen la seua màxima grandària i els davantals es veuen reduïts a la seua mínima expressió.
Imatges de falleres anys 60
S’acurten bastant les faldes i s’emmidonen les sinagües, es posa de moda les sabates blanques amb pompons de color, també proliferen les pintes calades i s’obri un poc l’escot del cosset.
Imatges falleres anys 70
Segueixen les faldes curtes per davall del genoll, les manteletes es veuen reduïdes i cosides al cosset mitjançant una cinta del mateix color que la cinta del davantal, els davantals molt xicotets, pintes grans sense calar i sabates folrades amb la tela del vestit. Es redueix la grossor del monyo i s’anul·la qualsevol tipus d’ona.
Imatges de falleres anys 80
Comencen a allargar-se de nou les faldes i a donar-li volum, emmidonant al màxim les sinagües per a dotar de vol a la falda, creixen també els davantals i les manteletes, i agafen protagonisme les randes allargant-les fins a tapar per davall del colze. També segueix reduint-se la grandària de les pintes.
Imatges de falleres anys 90
El volum i el gran vol de les faldes són el gran protagonista de l’època, comencen a aparéixer els cancans per a donar aquesta folgança perquè solament amb el midó de les sinagües no és suficient i afigen més caigudes a la falda, la llargària de la mateixa pràcticament frega el sòl sense deixar veure les sabates, les manteletes es redueixen una mica seguint sent les randes el més cridaner del cosset pel seu volum juntament amb la joia que destaca considerablement, el davantal segueix creixent fins a igualar-se quasi amb la llargària de la falda. Nous colors de teixits més atrevits apareixen en escena.
Imatges de falleres a partir de l’any 2000
Comencen a reduir-se les randes i a retallar una mica la falda, els escots agafen fort protagonisme juntament amb els adreços i les pintes es queden molt reduïdes, floreix el gust per la recuperació de cartonatges amb dibuixos antics, donant-li molt valor a la qualitat de les teles.
Imatges de falleres a partir del 2010
Es retallen les randes, es redueix la manteleta, seguim amb els grans escots, es retalla la falda deixant veure la punta de la sabata, comencen a donar una mica de més volum a les pintes, els lluentons en els davantals i manteletes són els grans protagonistes juntament amb una grandíssima varietat de colors i dibuixos en els teixits. Hi ha un gran reconeixement als professionals relacionats amb la indumentària, es tracta d’assentar bases del que són els diversos estils de vestits per a no barrejar-los entre si i segueix evolucionant el vestit adaptant-se a la societat i directrius dels indumentaristes actuals.
I aquest ha sigut la meua particular visió de l’evolució dels vestits de fallera, sense cap rigor professional, tan sol per apreciacions, segurament hi haurà qui estiga en desacord amb les meues apreciacions i les meues conviccions respecte als vestits de fallera, però respectant la resta, i amb tota humilitat, aquesta és la meua idea.
Espere que us haja agradat.
