“Si volem adults que pensen per si mateixos, hem d’educar als xiquets perquè pensen per si mateixos.”
Matthew Lipman.
El projecte Filosofia 3/18, nascut a Catalunya l’any 1987, pretén impartir filosofia a xiquets d’entre 3 i 18 anys amb la finalitat de desenvolupar i reforçar les habilitats del pensament, entenent per a açò que la filosofia ha de ser una disciplina fonamental en l’educació dels estudiants, de molt jovenet fins a la majoria d’edat. Amb aquest programa se cerca ajudar a comprendre les matèries d’estudi; que el jove estudiant sàpia desenvolupar una visió crítica davant els continguts que se li ofereixen, que s’adone, abans de res, que la seua és una participació en una societat democràtica.
Aquesta forma de posar en contacte als estudiants amb la filosofia té els seus antecedents en el Programa de Filosofia per a Xiquets que duu a terme Matthew Lipman, filòsof nord-americà, en els anys 60. A la fi d’aquesta dècada Lipman imparteix filosofia en la Columbia University, Nova York, i s’adona, infeliçment, que molts dels seus estudiants manquen d’un bon raonament i de la capacitat de formular judicis correctes. Estem parlant d’uns joves amb edats compreses entre els 18 i els 24 anys. Açò li porta a concloure que des de molt xiquets el sistema educatiu no potencia tot el que es deuria les capacitats per a desenvolupar un pensament crític amb el nostre entorn. Per açò, acaba concebent un programa educatiu orientat al desenvolupament d’habilitats que condueix als xiquets a pensar per si mateixos. Amb açò es vol dur a terme una formació del pensament crític, profund i creatiu.
Susdit programa es caracteritza per fer ús d’unes novel·les escrites per a cada franja d’edat; és a dir, des dels 3 fins als 18 anys, doncs els coneixements a aquestes edats són diferents. Les novel·les que Lipman escriu tracten de lògica i tracten, sobretot, de filosofia.
El descobriment de Harry Stottlemeier, la seua primera novel·la resulta ser tot un èxit i per açò al costat d’Ann Margaret Sharp creen el “manual per al mestre” , com a complement a aquesta i a les novel·les per a xiquets que veuran la llum els anys posteriors. A causa de l’enorme èxit del programa en la dècada dels 70 es crea l’Institut per al Desenvolupament de la Filosofia per a Xiquets (IAPC) com a part del Montclair State University, Nova Jersey.
Després de “El descobriment de Harry…”, Lipman publica Lisa, una novel·la centrada en les qüestions ètiques, a diferència de la primera que estava més centrada en reflexions de naturalesa lògic- filosòfica.
Així les coses, el programa de Lipman té per protagonistes les novel·les filosòfiques per a xiquets, cadascuna d’elles recomanada a una determinada franja d’edat. De la mateixa manera el programa de Lipman segueix una pedagogia peculiar doncs els estudiants han de començar a llegir un episodi de la novel·la en veu alta i després d’açò el professor els demana que formulen en veu alta preguntes del que més els ha cridat l’atenció en el capítol, després d’açò el professor procedirà a escriure-les en la pissarra amb la finalitat que es debaten entre tota la classe promovent així el criticisme mutu i una creativitat reflexiva doncs el xiquet pot arribar a preguntar-se si dos dels personatges del capítol són amics , amb la qual cosa es donarà pas a diversos comentaris sobre l’amistat per part de tots els estudiants de l’aula i amb açò…i ací les següents qüestions: Què és l’amistat?, Què és l’amor? O Què entenem per justícia i per injustícia?, temes aquests, entre moltíssims uns altres, que els diferents filòsofs han desenvolupat al llarg de la història són ara, de forma divertida, amena però açò sí, crítica, tractats pels xiquets.
Un qüestionament crític que és necessari a l’hora de pensar les coses si no es vol que els nostres xiquets es limiten a memoritzar el contingut que se’ls proporciona en les diferents assignatures. Així doncs, arran d’aquest programa en la dècada dels 70 un nombre de doctors va ser ensenyat per a entrenar mestres als Estats Units, arribant així a haver-hi un total de 5000 salons de classe que estaven utilitzant el Programa de Filosofia per a Xiquets.
Perquè abans de res es tracta de l’èxit d’un projecte basat en el llenguatge i en el qual Lipman entén la filosofia com el mitjà per a comprometre la ment del xiquet amb el crític i amb l’interés pel coneixement d’una forma dinàmica, ja que es tracta de pensar fent preguntes i tractar de contestar entre tots els alumnes de l’aula en discussions obertes. Aquestes discussions desenvolupen l’aprenentatge, l’entusiasme, el sentiment de pensament, la imaginació i la comprensió. Lipman considera important que el xiquet puga distingir des d’edats primerenques entre raonaments vàlids i invàlids (lògica), teories sòlides del coneixement i supèrflues (epistemologia) , formes acceptables i inacceptables de juis morals (ètica)… Hagut d’aquesta forma d’introduir la filosofia en les aules, els xiquets desenvolupen la capacitat de desenvolupar conceptes.
A l’hora de desenvolupar la seua proposta, i en anys posteriors, Lipman es va veure influenciat per les teories d’importants educadors i pensadors com són: John Dewey, Justus Buchler, Lev Vygotsky, Jean Piaget, Ludwig Wittgenstein…
Grans pensadors aquests que defensen la importància d’un punt de vista crític i una autonomia intel·lectual. Una autonomia que Lipman considera de gran importància a l’hora de desenvolupar les nostres emocions, el nostre pensament, els nostres valors, la nostra convivència en comunitat…
Actualment, a Espanya comptem amb el Institut de Recerca per l’Ensenyament de la filosofia (IREF), a Catalunya, i a Madrid amb el grup de treball Filosofia per a Xiquets, creat en 1992, expandint-se posteriorment per la resta d’Espanya. Amb aquestes associacions tant en el nostre país com fóra del mateix es possibilita la creativitat i el qüestionament doncs ara més que mai les nostres societats pateixen d’una greu crisi de valors i per açò és clau educar als més xicotets en un pensament crític i autònom. Perquè fer filosofia no significa estudiar sempre a gent com Nietzsche o Plató, simplement pot significar pensar de forma autònoma i crítica, en un marc de solidaritat i de discussió cooperativa o el mateix vindria a ser: pensar responsablement.
“Si volem adults que pensen per si mateixos, hem d’educar als xiquets perquè pensen per si mateixos.”
Matthew Lipman
Mónica Meirosu és Graduada en Filosofia per la UV. Actualment cursant un màster en ètica i democràcia( UV) . Amant de la filosofia , la lectura i escriptora en gestació.
