Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Formes de vida internacionals sense renunciar als orígens – L’opinió de Jordi Tàrrega

Formes de vida internacionals sense renunciar als orígens – L’opinió de Jordi Tàrrega

Jordi Tàrrega i Sangüesa és membre de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.

“La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia i complexa identitat. Això la farà única i serà la base per a un diàleg productiu al seu si i amb altres ciutats. La valoració dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible amb les formes de vida internacionals. D’aquesta manera podrà oferir una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn natural i social. A més, promourà el coneixement, l’aprenentatge i l’ús de les llengües presents a la ciutat com a element integrador i factor de cohesió entre les persones.”

El contingut d’aquest punt de la Carta de Ciutats Educadores, el 7, ja és d’un nou apartat “El compromís de la ciutat”.
Estar al dia i ser cosmopolita no ha de ser incompatible amb la fidelitat als orígens. El fenomen urbà sovint es considera quasi un sinònim de modernitat, de barreja ètnica i cultural, de cosmopolitisme, en definitiva… I potser és cert, però si la ciutat vol ser, de veritat, una ciutat educadora, si vol assumir aquest compromís de la ciutat, col·lectivament, no pot fer-ho amb un discurs únicament i exclusiva cosmopolita, de modernitat i multicultural, per a que això no és quede en una proposta buida, en una proposta uniformitzadora que tant valdria per a Castelló de la Plana com per a Novosibirsk, ha de ser fidel a les arrels, als orígens i al territori.
La llengua pròpia de la ciutat ha de conviure amb les llengües pròpies de la ciutadania sense perdre mai el seu pes específic. La ciutat ha de facilitar tothom el seu coneixement, ha de conrear-la i situar-la al primer lloc de la vida pública de la ciutat. I això no és excloent amb les altres llengües, el coneixement, aprenentatge i ús de les quals ha de ser també promogut per la ciutat.

Castelló de la Plana pot ser una ciutat moderna, internacional, cosmopolita i oberta al món, sense haver de renunciar al valencià, a la seua història, a la seua cultura popular, a les seues tradicions, a les seues manifestacions artístiques… L’enumeració es pot fer molt llarga…
És molt freqüent que amb aquestes argumentacions s’amaguen atacs al valencià i a tota expressió cultural pròpia, no us deixeu enganyar. La nostra ciutat, Castelló de la Plana, coneixent i afirmant la seua identitat, sense cap renúncia, ha de ser capaç de promoure les llengües i les cultures de totes les persones que viuen en ella, i això serà treballar en favor de la integració i de la cohesió de totes les persones individualment i col·lectiva.

Amb el valencià per davant però sense arraconar les altres llengües, castellà, romanès, àrab, amazigh, búlgar, caló i tantes altres. Diversitat és riquesa, imposar i uniformitzar és empobrir la ciutat i empobrir-nos a la ciutadania.

Castelló de la Plana serà més atractiva, per als de casa i per als que venen de fora, quan més ferma siga la seua “personalitat” i això inclou llengua, patrimoni cultural, artístic, històric i natural. Una tasca més a dur a terme en el llarg camí cap a la ciutat educadora.

Leave a Reply

Your email address will not be published.