María España és regidora a l’ajuntament de Castelló pel PP.
Aquests dies en els quals molts ciutadans es prenen un merescut descans, és habitual la cerca de vols econòmics que ens porten a la nostra destinació, però moltes vegades, aquests vols low-cost, no són el que semblen i allò que prometia ser una “ganga” es va encarint per serveis que el passatger al principi podria considerar gratuïts com la facturació de l’equipatge, la selecció de seients, el menjar…, encara que no siguen visibles a simple vista. Aquests models de negoci basats en el cost zero o molt baix cost, poden semblar molt atractius però els assegure que, al final, res és gratis i sempre hi ha algú que paga el cost d’allò que consumim.
Un parany que s’assembla bastant al govern d’Amparo Marco i la promesa d’un model no-cost sota els lemes de la transparència i l’austeritat, que no casa en absolut amb el que s’ha anat descobrint aquests dies.
La transparència pregonada no existeix ni per als que treballem fiscalitzant la seua gestió en l’oposició i ens trobem indefensos a causa de la falta d’informació per continuar amb el nostre treball, posant-nos traves contínues per conéixer totes les facetes de la seua gestió, ni per als que es troben a les seues cases, esperant que, per exemple, les despeses dels viatges de l’Alcaldessa apareguen reflectides al famós portal de transparència.
Com els deia, el que sembla barat, de vegades, surt car i, en aquest cas, és molt fàcil endevinar qui acaba pagant el cost dels productes i serveis que consumeix el govern d’una alcaldessa que no s’ha cansat de repetir que “L’ajuntament obriria les seues portes i finestres al màxim perquè qualsevol veïna i veí pogués saber amb detall en què es gasta el Govern municipal els diners dels seus impostos”
Vostés!, nosaltres!, als que ens va més el know-cost, els ciutadans del carrer som els que suportem la falsa prudència d’Amparo Marco. Perquè mentre vostés, un matí, assaborien unes galetes mullades en un café amb llet a la seua casa, li estaven pagant de la seua butxaca a la senyora Alcaldessa un desdejuni de 130 euros, per a dos, al centre de Madrid.
Mentre vostés traïen el seu telèfon de la butxaca per fer un selfie familiar, estaven pagant una sessió fotogràfica de 1.500 euros o un vídeo de més de 3.000 euros que només dura 3 minuts. A 1.000 euros el minut, no està gens malament…
I mentre veien en els seus rebuts com augmentaven els seus impostos i havien de gastar més del que havien previst, el bipartit de Castelló també augmentava les seues despeses, però en protocol. Aquella partida que sempre van dir que no era necessària i que ara han hagut d’ampliar a més de 15.000 euros perquè l’havien deixat a 0 en els primers 6 mesos, quadruplicant la despesa d’anys anteriors.
Com veuen, tot això dista molt d’un ajuntament de cristall i de dació de comptes, perquè el fet de repetir com un mantra les paraules transparència o austeritat, no fan a un ni més transparent ni més auster. L’efecte flaix d’aquestes promeses només enganya a cop de titular, mentre que el que queda a la vista és malbaratament i balafiament. A veure si aquest viatge ens sortirà massa car a tots els ciutadans…
