Fa ja quasi 11 anys, Espanya va viure unes eleccions fora de tota normalitat, unes eleccions que van elevar el poder contra tot pronòstic a un partit socialista encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. Que els vaig a explicar d’aquelles dues legislatures que vivim entre el 2004 i el 2011?
Amén de la situació econòmica que tots hem patit en major o menor mesura i que encara en dia seguim patint; aqueixes dues legislatures van ser sense cap dubte unisques de les més nefastes de la nostra democràcia.
Es va portar acabe un procés d’enginyeria social mai vist a Espanya.
Es va aprovar una llei de l’avortament en la qual es convertia l’assassinat de bebès en un dret.
Es va aprovar una llei de matrimoni homosexual en la qual s’equiparava les parelles del mateix sexe amb el matrimoni natural.
Es va aprovar una llei de memòria històrica que està aconseguint enfrontar de nou als espanyols, ja no aquells espanyols que van viure aquells anys ni tan sols als seus fills, s’està enfrontant als néts.
Es va aprovar una llei de violència de gènere que converteix a l’home en un potencial delinqüent i al que la llei se li aplica de forma diferent.
El president del govern es va permetre el luxe de dir que aprovaria tot el que isquera del parlament de Catalunya.
Van passar aqueixos vuit anys que se’ns van fer, a mi almenys, llarguisims. Van arribar unes noves eleccions, i els espanyols escoltem amb esperança el que ens prometia el Partit Popular amb Mariano Rajoy al capdavant. Escoltem com ens van dir que derogarien aqueixa llei de l’avortament, modificaria la llei del matrimoni homosexual, veuríem disminuir la pressió fiscal i etc, etc.
Davant aquelles promeses, milions d’espanyols atorguem, jo entre ells, el poder a aqueix partit popular. Així, Mariano Rajoy va obtenir una majoria absoluta aclaparadora.
I que ha fet aqueix partit popular amb la nostra confiança? Amb la confiança de milions d’espanyols? . Encara que sé que tots vostès ja ho saben, anem a recordar-ho.
El Partit Popular ha mantingut l’anomenada lleiAido sobre l’avortament, amb la qual es produeixen 100.000 avortaments a l’any a Espanya.
El Partit Popular ha mantingut intacta la llei de violència de genere.
El Partit Popular ha mantingut intacta la llei de memòria històrica.
El Partit Popular ha permès que es viole la llei reiteradament a Catalunya.
El Partit Popular ha renunciat a reconèixer que l’arrels i la cultura d’Europa i en particular d’Espanya procedeixen del cristianisme.
El Partit Popular no ha garantit la llibertat dels pares per a triar l’educació dels seus fills.
En resum, El Partit Popular ha renunciat a donar la batalla de les idees.
I no, no m’oblide, l’economia, el mantra que estan repetint fins a la sacietat en aquesta campanya electoral. Ens repeteixen una vegada i una altra que l’economia està millorant, I no ho vaig a negar pot ser que hi haja algun xicotet repunt, però no ens enganyem en 2011 quan el Partit Popular arribe al poder el nostre deute era el 69,2% del PIB ( 650000 m€) , avui el deute és ja quasi del 100% del PIB ( més de 1000000m€) . I l’Autoritat Fiscal preveu que la guardiola de les pensions es quede sense fons en 2018. I Què dir d’aquelles classes mitjanes espletades a força d’impostos?
Però tot açò ja ho sabem tots, ara ens enfrontem per segona vegada en sis mesos a unes eleccions generals amb un panorama desolador. I ara ja no és moment de lamentacions, és el moment d’actuar, és el moment de ser valents i els espanyols sempre hem sigut valents, la nostra història està plena d’herois.
En VOX tenim un programa i un projecte il·lusionant.
En Vox ens preocupa que totes aquestes propostes es queden sense dir en el congrés dels diputats. Per açò volem ser la veu dels quals creuen en la unitat d’Espanya, en una nació de ciutadans lliures i iguals, I per tant volem ser la veu que diga que l’estat de les autonomies és insostenible i font de discriminació entre espanyols .
Volem ser la veu de les persones silenciades i abandonades: la veu dels aturats, els pensionistes, Els desnonats, els dependents, els no nascuts, les víctimes del terrorisme, en resum la veu dels més febles que han sigut abandonats i traïts per diferents governs.
Volem ser la veu que recorde que els autònoms, els comerços i les empreses familiars necessiten més suport i facilitats que les grans multinacionals, doncs són els que creen ocupació.
Volem ser la veu que treballe per a eliminar els privilegis, els aforamientos, la subvencions a partits polítics sindicats i patronals, i tanta despesa política superflu que suportem els espanyols.
Volem ser la veu que defense l’arrels cristianes d’Espanya, la nostra cultura i tradicions.
Ni la tebiesa del Partit Popular, ni la indefinició de ciutadans, ni el populisme radical d’esquerres dirà gens de tot açò.
Diuen que la por és lliure, però ser valenta o covarda és qüestió d’actitud.
Una de les característiques de l’ésser humà és la llibertat i cada vegada som menys lliures encara que ens facen pensar el contrari. Cada vegada més, i sense amb prou faenes adonar-nos, estem sent abducidos pel pensament únic, a poc a poc van canviant els nostres valors fins que de sobte si ens parem a pensar diem: Però com pot ser açò així?, Com podem veure ja quasi normal que s’assassinen a 100000 xiquets a l’any a Espanya?, Què els pares no puguen triar l’educació dels seus fills?, Què els valors i principis que sustentaven la nostra societat ja no existeixen?.
És trist però és així, estem arribant a ser tan egoistes, que en el fons pensem: “mentre no em toquen el meu…”. I amb ” el meu ” em referisc al material, la resta ens és igual.
I quan alguns decideixen embolicar-se la manta al capdavant i fer un pas al capdavant per a intentar revertir la tendència, i reprendre de nou aqueixos valors i principis que segur comparteixen milions d’espanyols, què succeeix?, que la gent té por, han aconseguit el seu objectiu, han aconseguit tenir-nosabducidos i hipnotitzats amb l’economia. I el que és més greu, aquells que porten anys demanant que persones amb valors i principis s’involucren en política, quan açò succeeix, que fan?, Els ignoren i fins i tot desconfien d’ells arribant a intentar fer-los desistir de l’intent.
No els culpe, la por és lliure, però el ser valent o covard és una actitud i alguns tenen l’obligació de ser valentes.
Llanos Massó és cap de llista al congrés per VOX Castelló.
