Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

La reforma dels processos de nul·litat matrimonial

La reforma dels processos de nul·litat matrimonial

Aquest article pretén aclarir els principals punts de la reforma dels processos de nul·litat matrimonial que aclarisca les novetats i s’aprope als fidels que volen aclarir el seu estat personal

En primer lloc i com a qüestió prèvia vull aclarir en què consisteix la nul·litat matrimonial donada la confusió que contínuament es genera en els ciutadans, per després entrar en el fons de la reforma dels processos de nul·litat matrimonial.

Per nul·litat matrimonial s’entén aquella sentència que dicta un tribunal eclesiàstic per la qual es declara que mai va existir un matrimoni, a causa d’algun element o vici del consentiment que va provocar la invalidesa des del mateix moment de la unió. Es tracta de reconèixer que mai va existir un vincle matrimonial entre dues persones. Això és, que mai va haver-hi matrimoni.

El 8 de setembre de 2015 es van presentar dues cartes en forma de motu proprio, la primera per a l’església llatina, el “Mitis Iudex Dominus Iesus” i la segona “Mitis et Misericors Iesus” per a les esglésies orientals, que van entrar en vigor el passat 8 de desembre de 2015, per les quals el Papa Francisco modifica el Codi de Dret Canònic.

Els dos textos afronten una reforma dels processos de nul·litat matrimonial que persegueixen afavorir la rapidesa dels processos i així agilitar-los per a la declaració de nul·litat del matrimoni.

En aquest article vaig a centrar-me en el motu proprio “Mitis Iudex Dominus Iesus”, doncs és el que afecta i ha d’aplicar-se en els tribunals eclesiàstics espanyols.

En concret, la reforma afecta a 21 cànons del Codi de Dret Canònic, sent les principals claus de la mateixa les següents:

1.- Apropar els tribunals eclesiàstics a les persones, minimitzant els costos econòmics, de manera que tots aquells fidels que, en consciència, necessitin acudir a la justícia de l’Església perquè resolgui sobre la seva situació personal puguin i no trobin traves que els impedeixi dirigir-se a la justícia eclesiàstica.

2.- Un major protagonisme del bisbe diocesà, de manera que es “recuperen” competències i funcions oblidades però reconegudes als bisbes. Amb això es pretén que els bisbes tinguin presència real en aquelles causes de nul·litat que siguin més evidents. Ens referim al procés més breu, que és una creació del motu proprio i ha de resoldre’s en el termini d’un mes, regulat en l’art. 5, en relació amb els cànons 1683 a 1687 del CIC, que tindrà caràcter extraordinari i s’aplicarà en aquells supòsits en els quals la demanda de nul·litat matrimonial la presentin tots dos cònjuges o quan la present un d’ells amb el consentiment de l’altre. I sempre que hi hagi proves que evidenciïn la nul·litat matrimonial. No obstant això, aquest fet no anul·la el principi de descentralització, doncs adquireixen gran rellevància els vicaris judicials adjunts (c. 1420.3 del CIC).

3.- Un procés ordinari ràpid, d’un any com a màxim. On ja no s’exigeix la doble conformi, això és l’exigència que dos tribunals de diferent grau declarin la nul·litat matrimonial, de manera que la sentència afirmativa no recorreguda és executiva (cc. 1630 a 1633 del CIC). I, en cas de recórrer la sentència afirmativa, d’apreciar-se falta d’arguments o manca de raó de ser, aquest podrà rebutjar-se.

Leave a Reply

Your email address will not be published.