Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“Si les nostres festes han de ser millors, sens dubte han de ser unes festes alienes a la política” – Entrevista a Juan José Pérez Macián

“Si les nostres festes han de ser millors, sens dubte han de ser unes festes alienes a la política” – Entrevista a Juan José Pérez Macián

Juan José Pérez Macián és regidor pel Partit Popular en l’Ajuntament de Castelló. A més, ha sigut President de la Junta de Festes de la ciutat entre els anys 95 i 96.

Parlem amb ell sobre el IV Congrés Magdalener.

Fa falta una actualització de les festes de la Magdalena?

La celebració de les festes que cada població té evoluciona amb la mateixa societat i evidentment, les festes de la Magdalena de l’any 1945 no són les mateixes que després hem viscut l’any 1995, quan vam celebrar el 50é aniversari perquè la societat evolucionava. Les festes evolucionen amb la societat des de tots els aspectes. Des de la predisposició a la diversió, des de l’arrelament a la transmissió de tradicions que es produeixen de generació en generació i les noves eines per fer festes que existeixen.

Avui dia, les festes són, evidentment, molt més tecnològiques que fa amb prou feines 10 anys. Si les compares amb les de 1945, evidentment hi ha coses que perduren de forma absolutament necessària i lògica, com la romeria, les gaiates i el pregó. Perquè formen part de la mateixa arrel de la festa i tenim una obligació de transmetre-ho de pares a fills. El mateix pregó parla de la fidelitat del nostre passat. S’ha d’adaptar tot allò que pot permetre millorar les festes i adaptar-les a les circumstàncies d’un altre segle. Per tant, clar que han d’evolucionar.

Quins són els canvis més representatius que vosté ha vist des de que va entrar com a regidor al 2003 fins ara? Com ha anat evolucionant la festa?

Tenint 18 anys, l’any 81, vaig començar formant part d’una gaiata, a implicar-me a fons a les festes de la Magdalena i a les festes de la ciutat. Posteriorment, l’any 89 i 90, vaig formar part de la primera Junta de Festes de Castelló, que va substituir a la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Posteriorment, l’any 95 i 96 vaig ser president de la Junta de Festes i en el 2003 em vaig incorporar a la vida política municipal com a regidor. Esta és una mica la trajectòria en les diferents facetes amb les quals he estat implicat. Estes les he viscut bastant des de dins i jo crec que si haguéssem de parlar d’un punt d’inflexió en el desenvolupament de les festes i en la forma de viure els castellonencs les festes, este punt d’inflexió el posaria l’any 89, no en el 2003. És a dir, el fet que jo entrés a l’ajuntament en el 2003 no marca en absolut res. Les estava ja vivint des de dins molt abans perquè les festes no pertanyen als polítics ni han de pertànyer mai als polítics. Les festes pertanyen i han de seguir pertanyent als castellonencs.

L’any 89, es produeix este canvi rotund que mai s’ha tornat a veure a posteriori, precisament perquè es posa fi a una etapa en la qual era l’ajuntament amb un regidor al capdavant qui designava a aquells grans homes i dones que considerava que entenien de les festes per fer-les. Una direcció política de les festes que si eren per al poble, per descomptat, i el poble les vivia intensament. Però eren unes festes molt oficials, molt oficialistes. Quan els estatuts de la Junta de Festes de Castelló s’aproven, com amb la Fundació Municipal de festes que desgraciadament alguns interessadament confonen amb les fundacions jurídiques de la legislació que regula este tipus d’òrgan jurídic i no tenen res a vore, el que se li va donar al món de la festa va ser una llibertat i autonomia de la qual mai havien gaudit abans. Per tant, el gran canvi que va suposar això va ser el que, sense direcció política de l’ajuntament, els homes i dones que coneixien a fons i des de dins les festes de Castelló s’anaven a encarregar des de llavors d’idear-les, pensar-les, dissenyar-les, organitzar-les i executar-les.

Evidentment, amb diners municipals, però també amb diners de patrocinis que ells mateixos s’encarregaven d’aconseguir visitant empreses, convencent-los de les bondats de les noves programacions festives i dels actes que anaven a atreure molt públic. I tot això va generar també uns ingressos dels quals la ciutat es va beneficiar amb uns programes excel·lents. Des de llavors la programació, malgrat l’evolució dels temps, ha anat mantenint-se i adaptant-se a les circumstàncies, però mantenint-se. Llavors sorgeix la nit màgica. Llavors sorgeix l’homenatge a les gaiates com un gran esdeveniment que les reuneix a totes. Llavors sorgeixen els Tombacarrers, esta etapa sorgeix, uns anys després, perquè els successius presidents de la Junta de Festes també anàvem marcant una miqueta amb noves idees. Estes noves programacions, però sorgeixen, absolutament tot el que avui podem gaudir d’un programa de festes d’aquell germen, d’eixa primera junta.

Parlant justament de la Junta de Festes i del Patronat. Per realitzar l’actualització de les festes de la Magdalena és necessari celebrar un congrés o seria responsabilitat dels membres de la Junta de Festes i del Patronat de Festes?

Mai sobren els espais de debat i sempre són benvinguts i el congrés magdalener és un espai de debat absolutament correcte. Moltes vegades pot un congrés aflorar idees que no sorgeixen d’una altra manera però també vull recordar que la reglamentació de les nostres festes contempla, a través dels estatuts del patronat de festes i anteriorment de la Fundació Nacional de Festes, uns òrgans també de debat: l’assemblea de festes.

Dissabte passat es va celebrar una de les seues sessions. L’assemblea de festes reuneix a tots aquells col·lectius, persones, entitats, que d’alguna manera poden aportar a les festes de Castelló i molt especialment a les de la Magdalena. L’òrgan de debat existeix i segueix existint. És un òrgan format per un centenar de persones que, si volen aportar idees i volen consultar, perquè l’ajuntament ho té com a òrgan consultiu, això significa que no és necessari fer un congrés de festes? Es pot fer, és clar, i un congrés permet obrir a tota la societat, sense distinció.

Parlant ja dels blocs temàtics del congrés, entre els temes del primer bloc entra el finançament. Són infrafinançades les festes de la Magdalena?

Si, crec que les festes de la Magdalena i totes les festes en si mateixes, perquè el pressupost municipal contempla el pressupost del patronat municipal de festes que rep de l’ajuntament. Per tant és un pressupost que s’ajusta a les necessitats de despesa que tindrà segons la programació que preveu la Junta de Festes. No solament per a la Magdalena, sinó per a totes les festes de la ciutat. Des del meu punt de vista, Castelló és una ciutat que destina a les seues festes de la Magdalena una quantitat important de diners i una quantitat amb la qual es poden fer grans festes. Prova d’això és que des de l’any 89 com m’he estat referint tota l’estona fins a l’actualitat hem tingut edicions magnífiques gràcies, sobretot al fet que les festes les han realitzat els festers, les festes no les han realitzat els polítics. Per molt que algú interessadament ara des de dins de l’ajuntament i des de partits que no estan al govern ni en l’oposició, o sembla que estan a tot arreu alhora, pretenguen fer creure.

Els polítics, jo ho vaig viure així quan vaig ser president de la junta de festes l’any 95 i 96, no han d’intervindre en la programació, ni han d’intervindre en l’organització perquè l’esperit que va emanar d’eixos estatuts del 1989 amb un alcalde socialista, però amb la unanimitat de tots els grups polítics que integraven la corporació. L’esperit era el de donar una plena autonomia als homes i dones de les festes perquè fossin ells els que dissenyessen i les executessen. Així és com s’ha fet, la veritat és que et presentaven una programació, allò costava uns diners, s’arribava a un acord amb la corporació de cada àrea, de cada exercici, de la quantitat que es disposaria del pressupost. Això, a més de tot allò que per via de patrocinis, els mateixos festers aconseguien d’empreses molt relacionades amb la ciutat i empreses molt vinculades a les festes, feia un pressupost encara més gran. Rebien diners municipals i amb això feien les festes. Per tant, l’aportació des del meu punt de vista és una aportació adequada a les festes que en este moment els festers poden i saben fer.

Llavors el patronat hauria de ser una espècie de canalitzador econòmic cap als diferents ens, les colles, les gaiates i altres entitats, per poder fer les seves propostes realitat?

El patronat municipal de festes té d’una banda el consell rector i després d’altra banda la Junta de Festes, encarregada de la programació. No solament la canalització econòmica, perquè ara, des del meu punt de vista ha sigut un pas enrere. S’ha dotat a tota esta organització de les festes, d’alguna cosa que es va intentar i es va aconseguir alliberar l’any 89, que era dels rigors i formalismes administratius. Les empreses privades si haguessen de funcionar amb estos rigors no funcionarien. Evidentment, en tractar-se de diners públics estem parlant d’un altre escenari però el gran èxit dels anys 89 al 2015 va ser precisament que esta gran autonomia, la que disposava la Junta de Festes, li permetia funcionar amb un nivell d’èxit espectacular. El patronat ara està moltíssim més recarregat de càrrega administrativa, de contractació, fins i tot de debat polític entre els membres del consell rector. Perquè també hi ha polítics que abans no n’hi havia i a la Junta de Festes li ha quedat un paper bastant reduït; el de la programació estricta que moltes vegades no és la que ells desitjarien sinó que és la que, per la via dels contractes que gestiona l’altra part del patronat, li arriba.

Des del meu punt de vista, etapes com les que va haver-hi d’esplendor ara es poden tenir però per descomptat amb un treball especialment complex i burocratitzat. Jo crec que la burocratització de les festes no ha estat una bona notícia per a la ciutat.

Un altre dels blocs temàtics parla de la internacionalització de les festes. Com es pot aconseguir que augmenten els visitants a la nostra ciutat durant les festes?

Sempre que hi ha un element, s’aconsegueix això que acabes de plantejar. Les falles tenen una cosa difícil de trobar en un altre lloc del món; que és pegar foc a una estructura immensa que a més, val moltíssims diners, amb este previ atractiu de la sàtira i l’humor que ofereixen. Els Sant Fermins tenen l’espectacularitat dels “encierros” i els carnestoltes de Rio de Janeiro tenen l’espectacularitat de la desfilada en un recinte majestuós.

I que té la Magdalena?

Les festes de la Magdalena tenen un handicap per això, que és el fet de que este element diferenciador amb este nivell d’atracció, més enllà del que és sentimental pels castellonencs, és complex de trobar. Volem la Gaiata, per descomptat i que no ens la toquen, però la Gaiata afortunadament és un element viu que no mor l’últim dia de festes cremat en un foc immens i que perdura. La simbologia és el que és i és nostra. La Gaiata, per als castellonencs, significa molt, ho significa tot. És el nostre millor pregó però la Gaiata és una cosa complexa perquè un foraster l’entenga, este altíssim nivell de passió que per a nosaltres significa la Gaiata és difícil traslladar-ho a un visitant amb un monument de llum que desfila en una nit de diumenge. Que a més ha de ser la nit de diumenge, perquè és la nit de la romeria, és difícil que un turista de Logronyo, tret que s’agafe la setmana de vacances, es quede a veure la desfilada de gaiates, però és el que tenim.

Jo si hagués de mencionar alguna idea per a un atractiu que fes que algú es plantege, en algun racó d’Espanya o en algun punt d’Europa, venir a passar amb nosaltres les festes de la Magdalena, tractaria d’enganxar-los a través de l’espai que és el carrer, amb una vida pròpia. És a dir, tenim una programació durant nou dies que no deixa indiferent a ningú: nens, majors, joves, homes, dones… tots ens podem divertir amb una multitud d’actes que no tenen altres ciutats. Sant Fermin té el que té però no té tots els actes en nou dies que tenim nosaltres. A més, la gran i fantàstica programació està sobretot al carrer. Si ets visitant no necessites formar part de cap col·lectiu per divertir-te i per gaudir de les festes de Castelló, de les desfilades i la pirotècnia.

Jo crec que un element d’atracció extraordinari seria la pirotècnia. Les mascletàdes que es tiren a Castelló no sé si es tiraran en un altre lloc del món. A València sona molt bé per l’espai on es dispara però si les de Castelló es tiressen a la plaça de l’ajuntament de València no vull ni pensar el que podria passar allí. És a dir que tenim elements com la música, les desfilades i la pirotècnia, molt atractius perquè vingen. La música al carrer i el festival internacional de bandes de música. És un festival grandiós, les bandes que arriben d’altres països estan desitjant tornar un altre any i això també fa que les persones que venen a desfilar en un futur es plantegen, amb les seues famílies, venir a passar alguns dies de la Magdalena a Castelló.

La música amb les desfilades i la pirotècnia és el que té el major atractiu i per a això insistisc, cal coordinar-ho.

Finalment, quins resultats creu que tindrà el congrés Magdalener?

Sembla que el nivell d’inscripció és important i, per tant, cal ser optimistes amb l’espai de debat i que siga un congrés fructífer. Esperem que tots els que s’han inscrit arriben amb idees i amb esperit constructiu per millorar les nostres festes. Espere i confie que l’ajuntament i qui ara té la responsabilitat de govern siga sensible a les conclusions que d’allí emanen. Per tant, els congressos en si mateixos potser no són vinculants, però que aquelles idees que emanen d’allí siguen considerades per l’equip de govern, traslladades a la corporació i que es puguen portar endavant les idees bones que d’allí sorgisquen.

És fonamental evitar, que la política no tingui efecte en les festes com es va aconseguir des dels anys 89 d’ara endavant. És a dir, si les nostres festes han de ser millors, sens dubte han de ser unes festes alienes a la política. La despolitització de les festes respecte a les tradicions, tal com els nostres avantpassats les van viure i ens les van transmetre i la valentia per afrontar els canvis de millora. Estes coses marcaria jo.

Leave a Reply

Your email address will not be published.