fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Mercadotècnia Formativa – L’opinió de Jordi Dosdà Marqués

Mercadotècnia Formativa – L’opinió de Jordi Dosdà Marqués

Fins que no surten les oposicions tothom està ballant damunt la línia que separa la bogeria i la normalitat, quan es publiquen, els opositors entren en una fase de desesperació transitòria que sovint s’estén fins acabar els exàmens. Després, no obstant això, ve el període de reflexió. I no només dels exàmens, sinó dels diners gastats mesos abans. Tot siga pels mèrits.

Perquè quan s’arrima la convocatòria tothom ha de fer un curs més o un altre seminari, no cal parlar-ne dels novells que parteixen sense cap mèrit de formació. Uns 700 euros.

Es el moment d’acudir als sindicats, que mai saben res; és sorprenent que mai sàpien res quan es tracta de cursets que «no valen» per puntuar, ni d’una possible reducció de puntuació per formació. Quan hi ha ampliació d’aquesta o es poden fer més seminaris i que aquests sumen, no obstant això, ho tenen claríssim. Més sorprenent encara és la qualitat de la formació que ofereixen –possiblement la pitjor que haja rebut a la meua vida– amb materials dels anys noranta i preus del 2016. Ara bé, el veritablement sorprenent és que ningú es dóna de baixa, ni reclama, al contrari, cada dia hi ha més opositors que paguen a ritme de cent euros aquesta educació que ja era obsoleta fa vint anys. Cursos que, en la immensa majoria, no hi ha docent, tot va d’omplir qüestionaris i escriure unes línies a casa.

L’any passat em vaig matricular a un curs que em semblava interessant, i d’interessant tenia el preu. Això i que el llibre s’havia publicat abans que jo nasqués!

Les entitats formadores, que tampoc en son tantes, ens venen una història com la de l’espasa de Dàmocles, ja que sempre són al punt de mira i són fàcilment identificables. El que ocorre es que l’espasa que els penja és de goma escuma i, per tant, es poden permetre fer el que els vinga en gana, total si cau, tampoc farà massa mal. Massa han mamat de conselleria algunes acadèmies i massa brúixoles morals es creuen alguns sindicats.

Cada any es necessiten més paperets, que no coneixements, cada any es demanen certificacions superiors en idiomes, sense importar saber-lo parlar, sinó podent-lo pagar. Encara no hem sortit de la mercadotècnia electoral i ja estem capbussats en aquesta mercadotècnia «meritocràtica».

Pareix que la bambolla formativa encara no s’ha punxat. Sempre que hi ha canvis cal córrer i ser el primer a la llista per aconseguir els nous «titolets», perquè si no ho fas, la resta sí que ho farà i tu et quedaràs darrere de tots.

Ja no es premia l’actualització i l’aprenentatge permanent, es castiga. Es castiga perquè qui decideix no fer-ho perd drets i a l’altre se l’obliga a amollar els calés per continuar finançant llibres de text dels noranta.

Es maten les il·lusions i la recerca de noves tècniques i metodologies. S’imposa l’estàndard, l’obligatori, el que decideixen les entitats formadores que serà –quina casualitat, açò sí que ho saben– vàlid. Igual els governs –tots els que hem tingut– haurien de donar alguna explicació.

Recorde un dels materials que vaig rebre no fa massa sobre noves –velles– tecnologies aplicades a l’educació; parlava de la propera incorporació revolucionaria en forma de sistema operatiu que ho canviaria tot per sempre. Aquesta era l’aparició del Windows 95. No va estar malament. Fa vint-i-un anys, però no va estar malament. Al Cèsar el que és del Cèsar i als sindicats i altres entitats formadores, llibres dels noranta.

Leave a Reply

Your email address will not be published.