Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
La darrera setmana de febrer, quan la nostra ciutat ja feia olor a Magdalena, es va celebrar a la seu d’STEPV-Iv, una Jornada de Formació sobre els Consells Escolars Municipals. Em va sorprendre (gratament) que la participació va ser nombrosa, quan pensava que el tema importa a ben poca gent, hi havia un nodrit grup de professionals de l’ensenyament (d’educació infantil, primària i secundària) i una bona representació de famílies de l’alumnat, i representants de les Administracions Autonòmica i Local.
La participació de tota la comunitat educativa, normativament vehiculada mitjançant els diferents Consells Escolars (de centre, municipals, autonòmics o estatal), és fonamental. I és fonamental, sobretot, perquè l’educació no és un monopoli dels centres educatius, l’educació és una obligació, un deure, una responsabilitat, de tota la societat. És important que els docents, les famílies, el personal no docent, el mateix alumnat i les administracions caminem en la mateixa direcció. Sense recels per part ningú, ni el professorat ha d’assumir el paper de família, ni les famílies han de fer d’ensenyants. Però, evidentment, encara que cadascú al seu ritme, tots hem d’anar pel mateix camí, o per camins paral·lels, mai divergents, hem d’arribar (o voler arribar) a la mateixa destinació.
De tot el que s’ha anat legislant al voltant dels Consells Escolars, resulta però sorprenent que hi ha algunes propostes que mai s’han arribat a dur a terme, i m’estic referint als Consells Escolars Territorials i als Consells Escolars de Districte.
Els primers serien fonamentals al món rural i no podem oblidar que una part important del País Valencià pertany a este món rural, hi ha xiquetes i xiquets que es desplacen a altres poblacions veïnes perquè al seu poble no hi ha escola, i una quantitat encara major que tenint escola al seu poble ja han d’anar-se’n fora per a cursar l’ESO. En este cas, al no comptar amb Consells Escolars Territorials, el Consell Escolar Municipal d’una població concreta pren decisions que afecten la gent d’altres pobles, que ni tan sols poden fer sentir la seua veu. Com en tants altres àmbits, també en l’educació, patim que mai s’hagi afrontat la comarcalització al País Valencià, situació que de vegades porta a la creació de Mancomunitats de municipis que poc tenen a veure amb la realitat geogràfica o social del territori o a què cada poble vaja a la seua.
Els segons els trobem a faltar a les grans ciutats, en el cas de Castelló de la Plana, seria raonable comptar amb Consells Escolars de Districte als Districtes Municipals (Centre, Nord, Sud, Est, Oest i El Grau), de fet esta descentralització ja és real i efectiva per a altres qüestions municipals.
Estos es dedicarien a les qüestions pròpies del seu Districte (matriculació, manteniment, reformes i ampliació dels centres educatius, accions coordinades o conjuntes entre els centres, coordinació amb el teixit associatiu dels barris, apertura a l’entorn, etc.) i el Consell Escolar Municipal exerciria la coordinació d’estos, amb representants directes de cada Districte, decidint sobre les accions en l’àmbit de tota la ciutat o la determinació de les festes escolars locals, per exemple.
Ens queda molt de camí per recórrer, és el moment de fer les primeres passes, que l’Ajuntament de Castelló cree els Consells Escolars de Districte, reorganitzant, si cal, el Consell Escolar Municipal, i que la Generalitat Valenciana faça el mateix amb els Consells Escolars Territorials, reorganitzant, si cal, el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana (i de pas amb un altre nom: Consell Escolar Valencià, almenys a mi, m’agrada més).
