Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Qüestió de noms – L’opinió de Jordi Tàrrega

Qüestió de noms – L’opinió de Jordi Tàrrega

Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.

Quan parlem de toponímia i de la normalització dels topònims, sovint hom dona la seua opinió, sense fer (ni) cas del que diuen els experts. No de bades es diu que el nostre és un País de filòlegs. Segons Gabriel Bibiloni, “aquest és un apartat extremament difícil, fluctuant, i en el qual caldrà conjuminar les disposicions legislatives, la tradició i el sentit comú”. També diu que: “els topònims –com tots els noms propis– tenen tendència a adaptar-se a les diverses llengües en la mesura que aquests noms són coneguts i usats fora de l’espai on s’han creat”. I que “aquesta adaptació consisteix bé en modificacions fonètiques i ortogràfiques, bé en la traducció”. Afegeix però que “la situació sociolingüística del català ha fet que molts de topònims catalans adoptin formes espanyoles, no per la coneixença d’aquests topònims fora de la comunitat lingüística sinó per la subordinació política i administrativa del català a l’espanyol” (llegiu valencià si us molesta el nom català, a mi no em molesta).

He esmentat Bibiloni, però podria haver recorregut a moltes altres persones que en saben molt d’aquest tema. El mateix passa si l’enfocament el fem des del punt de vista històric, és en aquest cas Vicent Garcia Edo una de les persones que més ha aportat sobre el nom històric de la nostra ciutat; potser però també al nostre País hi ha moltes persones amb vocació d’historiadores. Als primers mapes del recentment creat Regne de València, a l’Edat Mitjana, la nostra ciutat ja apareix amb el nom de Castelló. I pel que fa al cognom, de La Plana, s’afegeix per distingir-nos de totes les altres poblacions amb les quals compartim nom (de La Ribera, de Tor, de Farfanya, de la conquesta, d’Empúries…).

No prohibiré que parlant en castellà se l’anomene Castellón (ni en italià Castiglione, per exemple), tot i que a mi no m’agrada que els noms propis es tradueixin. Tampoc m’agrada que em diguen Jorge, tot i que hi ha gent que m’ho diu, alguns dels que em coneixen des de la infantesa, atès que no em vaig poder dir oficialment Jordi fins l’adolescència, coses que ens passen als que ja tenim una certa edat, gràcies a aquell ancià que ens va governar amb benevolència (segons alguns) fins que es va morir (jo acabava de complir els catorze anys). No m’agrada, però tampoc em va la vida si algú m’ho diu, com si algun estranger (però de més lluny) em diu George.

Dic tot això pel batibull que s’està muntant amb una qüestió que en altres poblacions s’ha fet, fa molts anys i amb consens, però que sembla que per als castellonencs (o potser només per als castelloneros) es converteix amb una batalla política de primer ordre. Què absurd! Una cosa que està acordada, que es va aprovar que es faria al nostre Ajuntament (amb un alcalde socialista i amb l’acord del Partit Popular, ja fa un grapat d’anys) i que és una de les qüestions àmpliament acceptades i recomanades. Hi ha qui critica haver-ho proposat ara, perquè hi ha coses més importants, o perquè costarà molts diners. Fals! Ni costarà molts diners, ni és un una feinada que anirà en detriment de res, es tracta de fer el que s’havia d’haver fet després de les primeres eleccions municipals democràtiques (1979), ho han fet moltes poblacions properes i no ha passat res (el 80% dels municipis valencianoparlants tenen el seu nom en valencià).

London és London, no té cap altre nom oficial, però cadascú pot anomenar-lo tal i com en la seua llengua s’hagi adaptat el nom: Londra (en italià), Londain (en gaèlic), Londono (en esperanto)… Londres li diem els castellanoparlants i valencianoparlants, però no anirem a dir-los als anglesos que li diguen ells Londres? O sí?

Leave a Reply

Your email address will not be published.