fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Sentit comú revisable – L’opinió de David García

Sentit comú revisable – L’opinió de David García

David García és l’alcalde de l’Ajuntament de Nules.

El 9 de juny de 1976 Adolfo Suárez es dirigia en les Corts Generals, als procuradors allí presents, per a defensar la Llei d’associacions polítiques que va permetre el reconeixement dels partits polítics a Espanya que va suposar un important fonament per a construir un ampli sistema de llibertats. Suárez va dir textualment ”Anem a elevar a la categoria política de normal el que a nivell de carrer és simplement normal. Anem a asseure les bases d’un enteniment durador sota l’imperi de la llei”. S’iniciaven una sèrie de reformes per a convertir, a través de les lleis, en realitat un sentir generalitzat de la societat espanyola que anhelava reformes per a recuperar el pluralisme, la llibertat i la democràcia.

Espanya va advocar fa dècades per un sistema penal que limitava la permanència en la presó fins a un màxim de 40 anys, la qual cosa ha fet que assassins, violadors i terroristes gaudiren de llibertat, encara que no es demostrara que eren persones reinseribles en la societat, existint multitud de casos de delinqüents que han tornat a reincidir en els mateixos delictes en eixir de presó o gaudint de llibertats condicionals.

Per açò, i perquè hi havia una majoria de la ciutadania demanant reformes per a solucionar eixe problema, el Govern d’Espanya va modificar el codi penal el març de 2015 per a introduir la presó permanent revisable, convertint-se en la màxima pena privativa de llibertat en suposar una pena de presó de temps indefinit però revisable a partir dels 25 anys.

Esta pena és aplicable a assassinats en els quals concórrega una circumstància agreujant establida en la llei i que té com a objectiu impedir que els delinqüents més perillosos que no han demostrat capacitat de reinserció puguen tornar a la societat posant en perill la vida, integritat i seguretat de les persones. Sembla una cosa absolutament lògica, que els poders públics legislen per a protegir a la societat, encara que existeix un moviment polític en l’esquerra que està tractant de derogar esta normativa i que tornem a l’anterior legislació que ja ha demostrat sobradament ser incapaç de protegir-nos de delinqüents reincidents. És clar que la presó permanent revisable no evitarà que els terroristes segresten i assassinen, que els violadors violen i assassinen, ni retornarà a la vida a Diana Quer, ni a Mari Luz Cortés, ni a Marta del Castillo, ni a Ruth i José, ni tampoc al xicotet Gabriel, ni a altres xiquets innocents assassinats a les mans de depravats i persones sense cor. Però el que si tenim clar, és que la presó permanent pot fer que eixos delinqüents estiguen entre reixes, lluny de la societat i per tant impedirem que tornen a delinquir, fer mal i destrossar famílies. Açò que sembla d’absolut sentit comú, està en procés de revisió, i els nostres representants polítics en el Congrés estan entossudits a carregar-se esta figura i a permetre que assassins com el Chicle presumeixen que en 7 anys estaran en el carrer mentre les seues víctimes mai tornaran a la vida. Els sembla, senyories, normal que puga ser normal que una mare destrossada puga alguna vegada trobar-se pel carrer amb l’assassí de la seua filla i que puga riure’s d’açò?

Suárez deia que ”este poble no ens demana miracles ni utopies. Pense que ens demana senzillament que acomodem el dret a la realitat. Reconeguem la realitat del país”. I la realitat no és una altra que els terroristes i assassins existeixen i que hem de protegir als nostres ciutadans, especialment els més xicotets, d’ells. Deixem la confrontació política dels temes importants i construïm un Estat de Dret real on es protegisca a les víctimes i no als seus assassins.

Leave a Reply

Your email address will not be published.