El Congrés dels Diputats va donar llum verda, la setmana passada, a la tramitació de la Proposició de Llei de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Un xicotet pas, sí, però un pas important que representa avançar en una aspiració legítima dels cinc milions de valencians, alacantins i castellonencs. Perquè estem parlant d’una reforma, aprovada pel consens de les Corts Valencianes, que suposa plasmar per escrit el que no és sinó un dret del poble valencià. No es tracta d’una qüestió de voluntat política. Ni tan sols de reivindicació històrica. Es tracta d’una qüestió de justícia: demanem que l’element poblacional siga el determinant a l’hora d’assignar les inversions de l’Estat a la Comunitat Valenciana.
No reclamem més recursos que la resta dels espanyols. Són uns altres els que fan de la confrontació constant i del victimisme el seu senyal d’identitat. El que els valencians reclamem és igualtat entre tots els espanyols. Igualtat d’oportunitats per a totes les Comunitats.
Tenim tota la legitimació necessària per a posar un punt final a la discriminació sistemàtica que hem viscut. Una discriminació que està clarament definida per dues variables. Una data: el 15 de juliol de 2009. Un responsable: el Partit Socialista Obrer Espanyol, que va ser qui va aprovar un sistema de finançament pervers i nefast per a la Comunitat Valenciana.
Un sistema aprovat, votat i aplaudit pels qui avui s’esquincen les vestidures per la infrafinanciació que pateix la nostra terra.
