fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Ana Rodríguez, Madrina de la Gaiata 15 Sequiol “Sóc una castellonera enamorada de la seua ciutat”

Ana Rodríguez, Madrina de la Gaiata 15 Sequiol “Sóc una castellonera enamorada de la seua ciutat”

Ana és una dolçainera de colla a més de madrina de gaiata, llicenciada en dret i criminologia. Durant aquest any de madrina es prepara les oposicions a judicatura.

Portes molt de temps a la gaiata?

Només he format part de la Gaiata 15. Em vaig apuntar a l’abril de l’any 2010, ocupat el càrrec de Dama d’Honor des de la Magdalena 2011 fins a la Magdalena 2014, sent Madrina d’Honor en la Magdalena 2015. A més, forme part de la Colla Maneguetes i de la Colla Xaloc, on toque la dolçaina.

Com vas decidir ser madrina de la teua gaiata?

La veritat és que encara que sempre he volgut ser Madrina, no m’atrevia a donar el pas, ja que em feia por no poder compaginar-ho amb les oposicions, perquè els estudis sempre han sigut la meua prioritat. Em recorde que era l’últim dia per a presentar els papers a Madrina, i eixa vesprada els meus pares i jo ens vam reunir amb Elisabeth, la Presidenta, per a parlar de les obligacions que tindria. Quan vaig arribar a casa, els meus pares em van dir que era una decisió meua, que ells estarien amb mi decidira presentar-me o no. Em vaig quedar una estona assentada davant dels papers pesant si firmar o no, fins que em vaig decidir i em vaig donar conte que eren les 20,55h i el Cau tancava a les 21h. Vaig cridar a Elisabeth per telèfon per a dir-li que estava anant, que anava corrent amb els papers… sort que visc molt prop del cau.

D’on ve la teua passió per les festes de Castelló?

Sens dubte, la meua passió per les festes ve dels meus pares, vaig nàixer al desembre, i eixa Magdalena, ja em van vestir de llauradora per a l’Ofrena de Flors. A més, ells han estat també vinculats a Gaiates, més concretament en la Gaiata 1, la meua mare va ser Madrina en 1985 i Dama de la Ciutat en 1986, i mon pare fa més de 25 anys organitza l’Ofrena de Flors.

Encara que de xicoteta he estat en Colles (Colla Maneguetes i Colla Xaloc), jo tenia molt clar que volia formar part d’una Gaiata, ja en la Comunió vaig demanar que em regalaren els adreços, i quan vaig complir els 18 anys, els meus pares em van deixar apuntar a la Gaiata, que vaig decidir que fóra la del meu sector, perquè coneixia gent i estava prop de casa.

Com vas viure el dia de la teua presentació?

És pensar en la presentació i se’m posa la pell de gallina i se m’omplin els ulls de llàgrimes. La primera sorpresa va arribar a la vesprada, quan els meus amics em van portar a casa una Barbie vestida de castellonera amb tot tipus de detalls: popolos, sinagües amb la inicial brodada, la falda feta amb la mateixa tela que portaria a la nit, davantal amb pedreria, jupetí, manteleta, mocadoret, ones, adreç… Ja van començar les primeres llàgrimes, una mescla de nervis, il·lusió, alegria, incertesa perquè no sabia res de la presentació…

Havia pensat un milió de vegades com seria, què sentiria, què faria o com reaccionaria, però la veritat és que és una sensació que no puc explicar amb paraules, el moment en què tot el Palau de la Festa es posa en peu per a rebre’t és una sensació indescriptible, i en el meu cas, quan vaig començar a escoltar dolçaines i tabals, no reconeixia les cares, però sabia que eren els meus, els de la meua Colla, els de la Colla Xaloc, ací ja no vaig poder aguantar les llàgrimes d’emoció.

Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?

Crec que no hi ha res que no m’agrade del món de la festa, sóc una castellonera enamorada de la seua ciutat, de la seua gent, i sobretot, de les seues festes. Si he de dir què m’agrada més, és l’ambient, anar per Castelló i que en cada Plaça hi haja festa, i el que menys… que cada vegada hi haja menys gent al món de les Gaiates, crec que som una peça molt important en les festes i m’agradaria que en uns anys siguen més gaiates, i no menys.

Consideres que ser madrina és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?

Ser Madrina és una responsabilitat, però com ho és formar part de la Festa, la veritat és que no m’està sent gens difícil, ja que tinc darrere molta gent que em dóna suport: família, amics, comissió de la Gaiata, a més de la Balma i Carlos, la Madrina infantil i el President infantil, mai estic a soles, sempre anem els tres, acompanyats de la “Presi”.

Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?

La meua família està sempre al meu costat, són un gran suport, igual que els meus amics. La veritat és que sense ells açò no seria possible, enguany està sent tan bonic per això, pel fet de poder compartir-ho amb tanta gent que està tan il·lusionada com jo.

Respecte a la presidenta, Elisabeth, no tinc cap queixa, tot al contrari, només paraules d’agraïment, perquè ens guia en tots i cada un dels actes, igual que els Vicepresidents, que sempre estan els dissabtes per a ballar amb mi el “Rotllo i Canya” i acompanyar-me en els actes que la “Presi” no pot acudir.

Com vius la teua relació amb les teues dames? I amb la resta de madrines?

Les meues Dames, Raquel, Marta, Agueda i Bea, són genials, m’han acompanyat en cada una de les Presentacions, i li l’agraïsc de cor, perquè sé com és de pesat anar dissabte rere dissabte; però ara ve el millor, la nostra semana que de segur que la recordarem.

La relació amb la resta de Madrines no podría ser millor, era una de les meues preocupacions quan vaig decidir ser Madrina, perquè som 19 xiques de diferents edats, maneres de ser, que no ens coneixiem la gran majoria… però igual per això ens complementem tan bé, sempre anem totes a una, en les presentacions ens passàvem l’estona ballant, de rialles, fent-nos fotos. Qualsevol excusa ens servix per a anar-nos-en de sopar i de festa, espere impacient que arribe la nostra setmana per a seguir guardant meravellosos records.

 Que penses del que passarà després del Magdalena Vítol? Faràs un pas endavant?

Després de Magdalena Vitol no sé què faré, em pose trist de pensar que cada vegada queda menys, però imagine que et referiràs a si em presentaré a Dama de la Ciutat, i la veritat és que no ho sé, ara mateix només pense a gaudir els últims actes que ens queden i sobretot, en la setmana gran.

Del que estic segura, és que després de la Magdalena, em porte records meravellosos i persones, que de no saber ni com es diuen, ser amigues.

Tagged with

Leave a Reply

Your email address will not be published.