fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Custodia compartida i pensió d’aliments – L’opinió de Mª Teresa Roig

Custodia compartida i pensió d’aliments – L’opinió de Mª Teresa Roig

Durant el primer període d’aplicació de la Llei valenciana de custòdia compartida se seguia el criteri socialment estés i així mateix, d’aplicació en els tribunals, que quan s’establia un règim de custòdia compartida, desapareixia la pensió d’aliments i la seua raó de ser, doncs, seguint aquest règim de convivència del 50% del temps amb cada progenitor, s’entenia que cada cònjuge hauria de satisfer les necessitats dels menors durant el temps que convisqueren amb cadascun d’ells.

 Aquesta situació va provocar que, en més ocasions de les desitjades, la motivació dels cònjuges per sol·licitar un règim de custòdia compartida o un règim de custòdia mico-parental atengués a raons purament econòmiques i no a l’interés superior del menor. Sota la premissa de les bondats de la custòdia compartida s’ocultaven i camuflaven raons no tan lloables com el fet que els menors puguen compartir temps equilibrats amb un i un altre progenitor.

No obstant això, solament poc més de 5 anys després de l’aprovació de la citada llei, el Tribunal Suprem, en sentència de data 11 de febrer de 2016, ha canviat el criteri pel qual la custòdia compartida, de forma automàtica, suposava no establir una pensió d’aliments.

Així doncs, el criteri que regeix en l’actualitat i des que es dictés la innovadora sentència del Suprem del mes passat és que, el sistema de custòdia compartida no eximeix del pagament de la pensió d’aliments si existeix desequilibri econòmic entre els cònjuges. A més, rebutja de ple que la pensió d’aliments puga limitar-se temporalment sobre la base que els menors no poden quedar a la mercé que la mare o el pare troben treball. No obstant això, la via de la modificació de mesures de l’art. 91 del Codi Civil sempre cap.

Al seu torn, el Suprem assenyala que el sistema de custòdia compartida és el “desitjable” sempre que sigui possible, especialment atenent al fet que tots dos progenitors tenen capacitat per educar als fills. D’aquesta manera, es busca fomentar el “nou” règim de custòdia compartida, abandonant la idea que es tracta d’un sistema excepcional que requereix una especial acreditació.

Així les coses, la sentència d’11 de febrer de 2016 acorda establir un règim de custòdia compartida i assenyala una pensió alimentosa sense limitació temporal. Posant l’accent la Sala en l’argument que una limitació temporal té sentit en una pensió compensatòria, com a estímul en la cerca d’ocupació, però que de cap manera té cabuda en els aliments dels fills.

Al meu entendre la citada sentència del Suprem suposa un avanç en les conquestes dels drets dels menors i de la protecció del seu interés superior, principi que ha de prevaler sempre i regir en els procediments de família. En la mesura en què frena les sol·licituds de custòdia compartida que atenen a raons purament econòmiques. Desapareix o almenys pal·lia la desproporció entre la vida amb un i un altre cònjuge. A més salvaguarda el principi de no discriminació, en aquest cas per raons econòmiques. Ja que un cònjuge no està més o menys capacitat per criar, educar, formar i protegir als seus fills en funció de quanta riquesa econòmica siga capaç de crear o guanyar.

 

Captura

Mª Teresa Roig Fernández és advocada de professió i mediadora per convicció, socia fundadora de SGR Abogados. És una ferma defensora dels Drets Humans. Està especialitzada, entre altres matèries, en Dret de Família, Nul·litats matrimonials, així com Menors, Violència de Gènere i Dret penal. Té despatx obert en la ciutat de València i exerceix la professió en diversos partits judicials.

Leave a Reply

Your email address will not be published.