fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Custodia compartida i pensi贸 d’aliments – L’opini贸 de M陋 Teresa Roig

Custodia compartida i pensi贸 d’aliments – L’opini贸 de M陋 Teresa Roig

Durant el primer per铆ode d’aplicaci贸 de la Llei valenciana de cust貌dia compartida se seguia el criteri socialment est茅s i aix铆 mateix, d’aplicaci贸 en els tribunals, que quan s’establia un r猫gim de cust貌dia compartida, desapareixia la pensi贸 d’aliments i la seua ra贸 de ser, doncs, seguint aquest r猫gim de conviv猫ncia del 50% del temps amb cada progenitor, s’entenia que cada c貌njuge hauria de satisfer les necessitats dels menors durant el temps que convisqueren amb cadascun d’ells.

聽Aquesta situaci贸 va provocar que, en m茅s ocasions de les desitjades, la motivaci贸 dels c貌njuges per sol路licitar un r猫gim de cust貌dia compartida o un r猫gim de cust貌dia mico-parental atengu茅s a raons purament econ貌miques i no a l’inter茅s superior del menor. Sota la premissa de les bondats de la cust貌dia compartida s’ocultaven i camuflaven raons no tan lloables com el fet que els menors puguen compartir temps equilibrats amb un i un altre progenitor.

No obstant aix貌, solament poc m茅s de 5 anys despr茅s de l’aprovaci贸 de la citada llei, el Tribunal Suprem, en sent猫ncia de data 11 de febrer de 2016, ha canviat el criteri pel qual la cust貌dia compartida, de forma autom脿tica, suposava no establir una pensi贸 d’aliments.

Aix铆 doncs, el criteri que regeix en l’actualitat i des que es dict茅s la innovadora sent猫ncia del Suprem del mes passat 茅s que, el sistema de cust貌dia compartida no eximeix del pagament de la pensi贸 d’aliments si existeix desequilibri econ貌mic entre els c貌njuges. A m茅s, rebutja de ple que la pensi贸 d’aliments puga limitar-se temporalment sobre la base que els menors no poden quedar a la merc茅 que la mare o el pare troben treball. No obstant aix貌, la via de la modificaci贸 de mesures de l’art. 91 del Codi Civil sempre cap.

Al seu torn, el Suprem assenyala que el sistema de cust貌dia compartida 茅s el 鈥渄esitjable鈥 sempre que sigui possible, especialment atenent al fet que tots dos progenitors tenen capacitat per educar als fills. D’aquesta manera, es busca fomentar el 鈥渘ou鈥 r猫gim de cust貌dia compartida, abandonant la idea que es tracta d’un sistema excepcional que requereix una especial acreditaci贸.

Aix铆 les coses, la sent猫ncia d’11 de febrer de 2016 acorda establir un r猫gim de cust貌dia compartida i assenyala una pensi贸 alimentosa sense limitaci贸 temporal. Posant l’accent la Sala en l’argument que una limitaci贸 temporal t茅 sentit en una pensi贸 compensat貌ria, com a est铆mul en la cerca d’ocupaci贸, per貌 que de cap manera t茅 cabuda en els aliments dels fills.

Al meu entendre la citada sent猫ncia del Suprem suposa un avan莽 en les conquestes dels drets dels menors i de la protecci贸 del seu inter茅s superior, principi que ha de prevaler sempre i regir en els procediments de fam铆lia. En la mesura en qu猫 frena les sol路licituds de cust貌dia compartida que atenen a raons purament econ貌miques. Desapareix o almenys pal路lia la desproporci贸 entre la vida amb un i un altre c貌njuge. A m茅s salvaguarda el principi de no discriminaci贸, en aquest cas per raons econ貌miques. Ja que un c貌njuge no est脿 m茅s o menys capacitat per criar, educar, formar i protegir als seus fills en funci贸 de quanta riquesa econ貌mica siga capa莽 de crear o guanyar.

 

Captura

M陋 Teresa Roig Fern谩ndez 茅s advocada de professi贸 i mediadora per convicci贸, socia fundadora de SGR Abogados. 脡s una ferma defensora dels Drets Humans. Est脿 especialitzada, entre altres mat猫ries, en Dret de Fam铆lia, Nul路litats matrimonials, aix铆 com Menors, Viol猫ncia de G猫nere i Dret penal. T茅 despatx obert en la ciutat de Val猫ncia i exerceix la professi贸 en diversos partits judicials.

Leave a Reply

Your email address will not be published.