fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Ja hem deixat enrere les eleccions – L’opinió de Jordi Dosdà

Ja hem deixat enrere les eleccions – L’opinió de Jordi Dosdà

Tranquils, tranquil·les, que ací no ha passat res. Bé, algú degué trobar l’amor de la seua vida diumenge, potser algunes mares van veure el seu fill o la seua filla per primer cop i, segur, molts s’enfadaren pel retard de la mare de tots els debats -que és el mateix de cada setmana-, el de «Gran Hermano». A qui li interessa el que siga que feren abans? Encara que s’estigués decidint el futur d’Espanya? Res, «GH». I si no t’agrada, a dormir.

Com deia, el 20D tampoc era per a tant, veritat?

Recorde perfectament el que vaig somniar la nit anterior. Tot el país paralitzat per la gent fent ús del sufragi, els militants de cada partit fent desfilades, vestits amb els colors dels seus i cridant fins a l’afonia, trobant-se a les cantonades amb els rivals polítics i fent danses per espantar a l’enemic. Recorde una escala que connectava el «cel» i una autopista que feia el mateix amb l’infern; recorde com hosts de l’inframón i de l’Olimp, cridats per a salvar la Terra, anaven unint-se a la gran marxa per la democràcia que acabava en depositar tota la seua esperança de canvi a les urnes. Éssers que havien decidit emprar el seu dia lliure que se’ls dona cada dos mil anys aquest vint de desembre, per a votar, per a canviar el curs de la humanitat.

Després em vaig despertar i vaig relativitzar, però així i tot, seguia esperant una nit històrica. Pensava que fins i tot els morts anirien a votar. Una pràctica que des de fa uns cent anys sembla que està a la baixa.

Què va ocórrer finalment? Que no va anar a votar ningú! Algú sí que va anar, però que la dada més interessant siga la d’una major participació que a les anteriors eleccions és d’una tristor profunda. Aquell any s’havia d’escollir entre la crisi o les reminiscències de la guerra.

No deien les enquestes que tot açò seria diferent? I dels 20 escons de més del PP? No anava Podemos a superar al PSOE i aquests aconseguir uns pocs menys? I Ciutadans? Que poc han tret, no?

Com pot haver passat açò?

La veritat és que no hi ha grans girs d’última hora. No hem de ser ingenus, la desitjabilitat social de contestar que vaig a posicionar-me a favor dels drets de les gavines o les roses és esgarrifadora. «Tothom» les odia. Queda molt millor a càmera –o al carrer o telèfon de manera anònima– dir que votarem als nous. I si es pretén votar partits que no van a marcar cap diferència a les eleccions s’aconsegueix simpatia i tot.

També queda millor dir que aniré a votar que dir l’oposat. És un problema estructural del procediment, res podem fer.

El que ens queda, passat tot, són una sèrie de complicitats –i complexitats– de difícil resolució, conseqüència d’unes línies roges inicials. Però no hem d’oblidar que Rivera anava a enterrar a l’actual govern i ara sembla que són els menys dolents, que Sánchez no volia saber res de la coalició morada i els barons rojos –que no socialistes– li ho han hagut de recordar i Iglesias que no pensava pactar amb ningú si no quedava primer a les eleccions. Veient el que ja han incomplit –sí, abans de governar– i el que potencialment poden fer, igual és el moment de deixar enrere de les línies roges –total, ja s’ha acabat la campanya– i parlar de línies negres, punts innegociables de veres, pre i post eleccions. Línies que no poden trencar ni els del més enllà –quan es torne a posar de moda votar a la terra de Caront–.

En qualsevol cas, aquestes eleccions han sigut un veritable fracàs per a molts. Les ha perdut el que ni quedant segon i líder de l’oposició, el volen –ni sembla imprescindible al seu partit–; les ha perdut el que anava de moderat i tal vegada les reformes necessàries eren més grans del que pensava; les ha perdut qui va menysprear un milió de vots per a què la seua coleta es difuminés; les ha perdut l’estabilitat del país i el continuisme, les ha perdut el canvi, les ha perdut l’esperança i les han perdut les expectatives. Aquestes eleccions les ha perdudes la gent, el poble, les ha perdudes, malauradament, la democràcia.

Al final el panorama polític ha canviat, és clar, abans es podien formar governs i ara no sense trair als seus votants.

Tot ha quedat, de moment, en un rés. Bufar en caldo gelat.

 

L’autor d’aquest text és Jordi Dosdà Marqués, ell és de Borriana. Diplomat en Magisteri d’Educació Primària per la UJI i actualment estudiant de Psicologia.
  1. Excel·lent article. encara que no estic segura que les línies siguin roges o negres … Crec que quan el poder està en joc, els colors desapareixen.

    Reply
    • Totalment d’acord, poden ser roges o negres o verdes, però al final sembla que pocs dies després de les eleccions tots pecaren de traspassar -i de continuar fent-ho- aquestes línies. No és cap exageració dir que aquells partits que cedeixen els seus límits anunciats a la campanya estan traint als seus votants.

      Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.